El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha atribuït al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació els retards d’este any en el pagament dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC).
El Departament subratlla que la campanya 2023 de la PAC és la primera del període 23-27, que comporta canvis respecte dels ajuts del període anterior. Estos canvis “es fan des de la centralitat de Madrid”, i el Ministeri té previst publicar-los durant el novembre, segons els càlculs de l’executiu català. Un cop es publique la normativa es podran començar a fer els pagaments. El Departament surt així al pas de les queixes per la situació que ha fet el sindicat agrari JARC, que ha demanat la dimissió del secretari d’Agenda Rural.
Segons el Departament, d’acord amb el que estableix la normativa europea, es pot pagar la bestreta del 70% dels imports d’ajut a partir del 16 d’octubre i fins al 95% a partir de l’1 de desembre. Este any, però, per la circumstància ja esmentada el període de declaració va començar i acabar un mes més tard de l’haitual, de l’1 de març al 30 de juny, fet que, afirma la mateixa font, ha reduït el temps disponible per a la gestió i control dels expedients.
En este context el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va decidir fer el pagament dels ajuts dissociats a la renda de la campanya 2023 durant la primera quinzena de desembre, amb el 95% de l’import amb dret a ajuda, que, segons subratlla, és l’import màxim permès per la normativa en aquest moment.
La JARC ha demanat la dimissió del secretari d’Agenda Rural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, Oriol Anson, per la “inacció” i “l’endarreriment reiterat” en la tramitació del pagament de la bestreta dels ajuts directes de la PAC. A més, l’organització culpa Anson de la gestió “ineficaç” de la fauna salvatge, que ha provocat danys als cultius d’arreu del territori.
Sobre la qüestió cinegètica, el Departament ha afirmat que treballa amb el sector per posar mesures de control a la fauna. I en aquest sentit recorda mesures com les declaracions d’emergència, la instal·lació de gàbies, les batudes nocturnes, obrir els períodes de caça o el xipatge de les fures, entre d’altres.
