Essència del Delta, l’arròs conreat per la Cooperativa Dones Arrosseres del Delta de l’Ebre ja està llest per arribar al consumidor final. Tot i l’any difícil que han tingut els pagesos del sector de l’arròs, les agricultores han aconseguit l’objectiu de tirar endavant este arròs, de gran qualitat i que representa tant l’essència del seu projecte com la de la terra on el cultiven.
Després de mesos de dur treball, el grup de dones han elaborat arròs de la varietat Arodelta, que es caracteritza per ser molt aromàtic i per ser ideal per preparar saltejats i acompanyaments. Es tracta d’una varietat prèmium, de gra llarg que és única a Europa per les seues característiques i que té un gust torrat que recorda a les crispetes. La llavor està elaborada per una de les sòcies, Susanna Castells, qui també és presidenta de la cooperativa.
L’arròs Essència del Delta, que aviat arribarà a les botigues, està envasat al buit i conservat dintre una capsa de cartó on es pot veure impresa una il·lustració de l’artista ebrenc, Ignasi Blanch. L’embalatge, que ja es va presentar a principis de setembre, mostra les dones retratades amb el característic estil de l’il·lustrador roquetenc. A la capsa, a més de la informació habitual en els productes alimentaris, també s’hi pot llegir que es tracta d’un producte prèmium, d’edició limitada, motiu pel qual, també es distribuirà en botigues gurmet d’altres indrets, com Barcelona o Tarragona.
El producte, que també es podrà comprar en grups de consum, tot i no tenir el segell ecològic, ha estat preparat intentant evitar al màxim el contacte amb productes químics. “De químic només hem fet un tractament i per birbar, ho hem fet a mà, les males herbes les hem tret totes manualment. Intentem no fer servir químics i cuidar la biodiversitat”, explica Susanna Castells, afegint que han seguit este mètode tradicional, igual que per a l’hora d’assecar l’arròs, ja que el deixen al sol, tal com es feia antigament. “Normalment, la gent ho fa a l’assecadora, però com tenim poca quantitat i tenim espai per assecar hem volgut provar de fer-ho així. És una manera de fer-ho més natural”.
El següent pas que tenen previst fer des de la cooperativa és una presentació del producte de cara al mes de novembre i iniciar una campanya a les xarxes socials a més d’habilitar un web on es podrà adquirir el producte en línia.
Durant tot este procés, la cooperativa ha comptat amb el suport de diferents administracions, com la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (Fademur) o els ajuntaments del delta de l’Ebre.
Una collita difícil
Com la resta de pagesos del sector de l’arròs, enguany les dones de la cooperativa no han tingut una collita fàcil. Les altes temperatures, les fortes pluges i les restriccions de reg han fet disminuir la producció d’arròs. La presidenta de la cooperativa, defineix la temporada com a caòtica.
“Els camps van passar per la pedregada quan el cultiu era encara petit i després vam agafar els aiguats de setembre. Se’ns va inundar la finca i pensàvem que se’ns havia negat l’arròs, però l’endemà, es van desinundar. En vint-i-cinc anys que fa que em dedico a l’arròs, mai ho havia vist això”, detalla Castells, sobre esta collita que finalment van poder segar, tot i que “amb una menor producció de l’esperada per la poca aigua. En general, al Delta la producció ha caigut un 25-30 % a causa del clima i el reg intermitent”.
Malgrat la situació, des de la cooperativa intenten mantenir l’optimisme. “Tot i que menys de la que esperàvem, tenim producció. Com estem començant, podem treballar més tranquil·lament a donar-nos a conèixer. De moment continuem endavant, esperem que l’any que ve siga millor, si torna la sequera ja ho gestionarem el millor que puguem. Hi ha molta preocupació entre el sector per esta qüestió”, manifesta Castells.
A banda, pel que fa al caragol poma, les arrossaires també han escollit seguir el mètode de sembra en sec per tal d’evitar-lo. “Sembrant en aigua fas més quilos d’arròs, però el caragol se’t menja la planta. En canvi, sembrant en sec no poses aigua al camp, que és quan s’activa el caragol. D’esta manera l’evites, però fas un pèl menys de producció”.
