Ja gairebé no hi ha infants que consten oficialment com a nascuts a municipis com la Ràpita, Ulldecona, l’Ampolla o Garcia, ni a la majoria dels municipis de les Terres de l’Ebre. Als registres civils, els nous naixements queden associats al municipi on se troba l’hospital on s’ha produït el part, actualment Tortosa i Móra d’Ebre. La implantació progressiva del sistema informàtic DICIREG, la plataforma digital que modernitza el Registre Civil a l’Estat, ha provocat una mobilització creixent dels ajuntaments i ens supramunicipals de Catalunya, que reclamen recuperar la possibilitat que les famílies puguen inscriure els seus fills i filles al municipi de residència familiar.
Davant d’esta situació, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha impulsat una moció que reclama al Ministeri de Justícia tornar al model anterior de Registre Civil, en què els progenitors podien escollir entre el lloc de naixement o el municipi de residència. La proposta també preveu la possibilitat de fer la inscripció de manera retroactiva per a les famílies afectades.
La situació ha derivat en una mobilització institucional que ja s’ha traduït en l’aprovació de mocions en nombrosos ajuntaments catalans. Segons dades facilitades per la FMC, l’entitat ha rebut fins ara 101 certificacions d’aprovació d’esta moció arreu de Catalunya. D’estes, tretze corresponen a municipis o ens supramunicipals de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, una xifra que previsiblement augmentarà perquè alguns ajuntaments encara no han comunicat formalment l’acord a l’entitat.
El sistema A les Terres de l’Ebre, la iniciativa ha sigut aprovada en municipis com Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Ulldecona, l’Ampolla, Garcia o la Palma d’Ebre, així com pel Consell Comarcal de la Terra Alta. També s’hi afegix la Ràpita, després que el Ple municipal aprovés per unanimitat la moció presentada pel grup de Més Ràpita.
El conflicte s’emmarca en el desplegament de la Llei 20/2011 del Registre Civil i del sistema digital DICIREG, que establix que la inscripció del naixement queda vinculada al municipi on se produïx el part, és a dir, on se troba l’hospital.
El Montsià va ser una de les zones pilot en la implantació del sistema. L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, explica que els primers efectes se van començar a detectar a finals de 2023. “Al principi pensàvem que era un error informàtic o d’implementació del programa, però després vam comprovar que responia al funcionament previst per DICIREG”, assenyala.
El regidor de Més Ràpita, Pedro Hernández, impulsor de la moció al municipi rapitenc, qualifica la situació de “desgavell”. Explica que els infants de famílies rapitenques nascuts a l’Hospital Verge de la Cinta consten com a nascuts a Tortosa. Segons les dades que aporta, entre setembre de 2023 i abril de 2026 s’han registrat 202 naixements de famílies de la Ràpita a Tortosa, i només un al municipi. “Estadísticament ens perjudica, perquè els naixements no es poden comptabilitzar al poble”, afirma.
Pèrdua de referències Per a Ventura, la qüestió té una dimensió clarament territorial i les conseqüències van més enllà d’un simple canvi administratiu. Considera que el sistema comporta una “pèrdua simbòlica important”, ja que interromp les sèries històriques de naixements dels municipis i debilita el vincle amb la comunitat i amb la identitat local. “El que estan fent és un autèntic despropòsit. Només s’entén des d’un despatx lluny de la realitat social dels nostres pobles”, afirma l’alcaldessa d’Ulldecona, que insistix que el lloc de naixement forma part de la identitat personal i col·lectiva.
També alerta que la situació té conseqüències pràctiques per als ajuntaments. Actualment, per a les localitats sense centre hospitalari, la principal font d’informació sobre els nous naixements és el padró municipal i altres tràmits que les famílies realitzen posteriorment davant l’Ajuntament. “Això implica conèixer els naixements amb retard i perdre la immediatesa i la informació que tradicionalment proporcionava el registre”, apunta Ventura.
Preocupació compartida Tant Hernández com Ventura asseguren que el malestar és generalitzat. De fet, l’alcaldessa recorda que Ulldecona va impulsar una primera iniciativa sobre esta qüestió abans que la Federació de Municipis de Catalunya assumís la reivindicació i la traslladés al conjunt del món local.
En este sentit, el regidor de Més Ràpita defensa que la situació afecta la immensa majoria de municipis catalans i reclama que es recupere la possibilitat d’inscriure els nounats al municipi de residència familiar si així ho decidixen els progenitors.
La magnitud del fenomen és estructural. Una anàlisi del setmanari l’ebre a partir de dades publicades pel CatSalut mostra que els hospitals catalans se concentren en només 43 dels 947 municipis del país. Això significa que més del 95 % dels municipis catalans no disposen d’hospital propi i que, amb el nou sistema, els naixements de les seues famílies queden registrats fora del municipi de residència.
A més, segons l’alcaldessa d’Ulldecona, la problemàtica també s’emmarca en un debat més ampli sobre la concentració de serveis al territori. “Quan se van concentrant serveis o es prenen decisions pensades des d’una lògica centralitzadora, se corre el risc d’afeblir encara més el paper dels pobles mitjans i menuts i la nostra capacitat de retindre població i identitat pròpia”, advertix l’alcaldessa socialista.
Pressió i negociació La FMC ha traslladat esta preocupació del món local al Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. En la reunió mantinguda amb la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, el Ministeri va defensar que el sistema actual busca reflectir de manera fefaent el lloc on se produïx el naixement.
Segons l’entitat, des de l’Administració estatal també els van traslladar que qualsevol canvi de la Llei 20/2011, que regix l’actual sistema de Registre Civil, seria possible si hi hagués voluntat política, i que en cas de ser així, haurà de passar per la tramitació pertinent al Congrés dels Diputats. L’entitat assegura que la qüestió s’ha començat a abordar a les Corts Generals, on hauria rebut suport per a estudiar possibles modificacions, i manté contactes tant amb el Ministeri com amb els grups parlamentaris del Congrés per a impulsar una reforma que permeta recuperar l’opció d’inscriure els nounats al municipi de residència familiar.
El nou sistema de Registre Civil fa que una mateixa família tinga fills nascuts en municipis diferents
El debat també es trasllada a les famílies, que viuen de primera mà els efectes del nou sistema. És el cas de Joan Marc Moreno i Agnès Muñoz, veïns de la Ràpita, que tenen dos fills amb registres de naixement diferents: el primer, nascut el 2021, consta com a nat a la Ràpita; el segon, nascut el 2023, figura oficialment com a nascut a Tortosa.
Quan van conèixer esta diferència administrativa, la família recorda que la situació els va sorprendre, però que van acabar assumint-la com un tràmit ja establit. “Quan
m’ho van dir vaig preguntar si al registre i al DNI constaria Tortosa i em van dir que sí. Com no podia fer altra cosa, ho vaig acceptar”, explica Joan Marc. Segons relata, el procés se gestiona directament des de l’hospital, sense necessitat de desplaçaments addicionals al Registre Civil.
Tot i això, admet que hauria preferit que constés la Ràpita com a lloc de naixement. “Evidentment, m’agradaria que posés la Ràpita, però si t’expliquen que ara funciona així, ho acabes acceptant”, assenyala.
La mare reconeix que la situació els resulta “estranya” perquè els dos fills compartixen les mateixes circumstàncies de vida, però tenen un lloc de naixement diferent en els documents oficials. “És una mica estrany que tingues dos fills i cadascun tinga un lloc de naixement diferent al DNI, havent nascut tots dos al mateix lloc. Ho tenen tot igual: els cognoms, el domicili i entorn de vida, però no el mateix municipi de naixement als documents oficials”, constata Agnès.
Muñoz qüestiona que el lloc de naixement s’assigne al municipi de l’hospital i no al de residència. “Vas a l’hospital perquè és el més pròxim on pots parir, no per elecció. Si poguera parir al CAP de la Ràpita, ho faria”, afirma. La mare també reflexiona sobre el valor simbòlic del lloc de naixement: “Quan te pregunten on vas nàixer, ho fan perquè expliques d’on ets. Tant jo com els meus fills som de la Ràpita, no de Tortosa per haver estat 48 hores a l’hospital”.
La família considera que esta vinculació és important també a escala col·lectiva. “Que al DNI conste la Ràpita ajuda a mantindre el nom dels pobles i la seua visbilitat. Si tot se concentra en els mateixos municipis, se perd identitat territorial”, opinen. Al seu parer, el sistema actual contribuïx a una centralització administrativa que invisibilitza els municipis més menuts.
