Una de les qüestions més delicades que ha hagut d’afrontar el seu govern són les pèrdues de fins al 70 % a la xarxa d’aigua. Està satisfet del camí recorregut?
Van estar 6 o 7 anys per a poder resoldre la concessió d’aigua potable que teníem. Quedaven més de 10 anys de concessió però no quedava inversió, i l’Ajuntament va haver de batallar molt perquè una xarxa tan deficitària en un context de sequera, tan lluny del 80 % de rendiment òptim dels municipis de la nostra magnitud, suposava un gran malbaratament de recursos hídrics. Vam acabar al jutjat i tant nosaltres com l’empresa reclamàvem molts diners a l’altra part, però vam arribar a un acord extraprocessal que ens va permetre tancar la concessió sense cap perjudici per a l’Ajuntament i traure a concurs un nou contracte. L’hem fet a només cinc anys, com una concessió pont o de xoc, i mentrestant volem estudiar bé el model de xarxa per a veure si fem el servei municipal, mixt o en concessió. De moment, hem aconseguit un augment del cànon de concessió per a despeses en obra d’aigua potable de l’Ajuntament i, més enllà d’esta concessió, s’han aconseguit totes les subvencions possibles per a digitalitzar tots els comptadors. En conjunt, se podran canviar 5.052 comptadors durant este 2026 i 2027. A més a més, s’està fent la sectorització de tot el centre de la Cava, per a detectar fuites més fàcilment, i tot el canvi de les canonades fetes amb materials que no són òptims. Actualment, estem invertint més d’1,9 milions d’euros a la xarxa. Ha sigut molt difícil, però Deltebre passarà de ser un municipi totalment deficitari a assolir un mínim de rendiment del 60 % el 2028.
Se plantegen, doncs, municipalitzar el servei d’aigua?
El 2027 redactarem el Pla director de l’aigua potable de Deltebre. Veurem què cal invertir per a arribar a un 80 % de rendiment i en funció d’això, veurem si interessa convocar una altra concessió de curta durada o si la hisenda municipal té prou força com per a municipalitzar el servei.
Vostè ha sigut un dels impulsors de la Mancomunitat Delta Gestió, que aplega sis ajuntaments del Delta i ja està contractant serveis compartits. Per a què?
Amb la Mancomunitat, municipis del Delta amb pràcticament 40.000 habitants sumem esforços per a prestar més i millors serveis a la ciutadania. Tenim tres eixos. Ja hem engegat amb força la central de compres i, en este sentit, estem en procés d’adjudicar diferents acords marc, per a oferir millors prestacions i més econòmiques.
Pot posar algun exemple?
Els serveis tècnics, per a demanar una subvenció o per fer un projecte. Amb un acord marc amb despatxos homologats i a un preu taxat, guanyes en termini i en competitivitat. També tenim oberts un acord de serveis jurídics i un altre de pavimentació i mobilitat, per a pavimentar o urbanitzar camins, aparcaments o carrers amb més agilitat. A part, ja estem preparant quatre acords marc més per a traure’ls a concurs: assegurances, combustible, mobiliari urbà i logística i actes. La idea és tindre’ls tots formalitzats abans de finals d’any.
I els altres dos eixos?
Un seria la mancomunitat de serveis, que es desplegaria en el pròxim mandat. Un dels serveis que es podria prestar conjuntament és el de recollida i gestió d’animals de companyia. I el tercer eix ens hauria de permetre, sense ser municipis molt grans ni capitals de comarca, optar com a ens local a subvencions a les quals no podríem optar per separat. I encara es podria desplegar un quart eix de qüestions en defensa del territori. Totes les competències que ens dona la Llei de bases de règim local les podem prestar com a Ajuntament o de forma mancomunada. Cal fer estudis de costos de cada servei i prendre decisions al servei de la competitivitat, la celeritat i l’eficiència.
La mancomunitat pot ser l’embrió d’una altra cosa més política? Vostè ha reivindicat en alguna ocasió una comarca del Delta.
Avui el Delta té una realitat singular, paisatgística i territorial, que no es trasllada a una realitat comarcal. I si no som comarca, podem unir esforços a través d’un altre tipus d’ens local com és una mancomunitat, sense trepitjar res del que puguen fer els consells comarcals. Té una projecció política? Una mancomunitat no la té per a res. Però com que no tenim una realitat política i institucional que ens reconega com a comarca del Delta, la institucionalització administrativa la podem fer a través de la mancomunitat. Això ha de ser l’embrió d’una nova comarca? Tant de bo. Amb un reconeixement legal i institucional, el Delta no hauria estat tants anys dixat de la mà de Déu.
Vostè sempre ha sigut defensor de la mancomunitat de serveis i, de fet, se’l pot considerar un dels impulsors del COPATE. Per què després se n’ha desvinculat i Deltebre recull els residus al marge d’este consorci?
Entre el 2011 i el 2015, com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre, vaig fer tot el possible per a dissoldre diversos consorcis i crear-ne un per a integrar tota l’execució de residus del Baix Ebre i Montsià. Després, cada ajuntament pren les seues decisions i nosaltres, a Deltebre, vam decidir mantindre delegades les competències en la gestió de residus a l’abocador, però revocar la delegació de la recollida i prestar-la directament, a partir d’un estudi econòmic que indicava que així érem més eficients, per un principi de subsidiarietat. El COPATE l’any 2015 és el mateix que la Mancomunitat Delta Gestió ara. No hem de fer res per fer-ho i només s’ha de fer de forma mancomunada allò que permeta millorar l’eficiència i la qualitat del servei públic.
El percentatge de població estrangera a Deltebre és menor que a altres municipis de la seua dimensió o que a la majoria de les Terres de l’Ebre. Per què?
Aquí la faena és molt estacional, tant al sector primari com al sector turístic. Són sectors que no tenen una cobertura fixa anual, sobretot el primari, i que sovint requerixen, en el cas del turístic, un coneixement específic del territori. Això també dificulta que certs col·lectius nouvinguts hi entren en molta quantitat, perquè preferixen sectors industrials no estacionals. També hi hauria altres factors, com ara la mobilitat al Delta. Quan un turista o un nouvingut arriba a l’estació de l’Aldea, ho té molt complicat per a arribar a Deltebre. Després, tenim el preu de l’habitatge: amb moltes unitats de planificació urbanística per a desenvolupar i molta demanda d’habitatge, els preus han pujat en els últims anys.
L’Estat ha rescatat una proposta de nou atermenament del domini públic marítim-terrestre que no ha tingut en compte el diàleg previ entre les dos administracions. Què ha passat perquè l’Ajuntament haja hagut de recórrer al contenciós administratiu?
Al juliol del 2023 va començar l’expedient d’atermenament i vam estar dos anys en una situació d’angoixa: se suspenen les llicències i es desincentiva la inversió privada. Se crea desconfiança i ens ha passat factura. Vam intentar de totes totes negociar amb l’Estat i quan al setembre del 2025 caduca l’expedient, ens havien acceptat algunes de les coses que plantejàvem. Però la sorpresa ha sigut quan enguany torna a sortir un expedient d’atermenament partint de la base del juliol del 23, és a dir, de la pitjor posició. En fase d’al·legacions, vam decidir presentar un recurs previ de jurisdicció, per a que l’Estat ature l’expedient i torne al diàleg i des de la convicció que no es pot pactar un nou atermenament sense fixar abans mesures de protecció del Delta, però com que se’ns desestima, anem a la via contenciosa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Les discrepàncies de fons són les mateixes que abans?
Sí. No estem d’acord que no s’aplique la Llei de costes al passeig marítim de Riumar; no estem d’acord que ens hagen de controlar les infraestructures hidràuliques per la via de la concessió; no estem d’acord que es permeta una reculada de la línia de mar i perjudicar les dos activitats de restauració i terres productives d’arrossar ni que la finca de Bombita passe a domini públic marítim-terrestre, entre altres coses.
Falta un any perquè s’acabe el mandat. Quin balanç fa i quina previsió?
Complim 11 anys de govern esta setmana i la satisfacció per tot el que hem avançat és molt important. Parlem d’una inversió, entre directa i indirecta, de més de 65 milions d’euros, en infraestructures, equipaments i vies públiques per a posar al dia Deltebre, però també en serveis i ajudes socials per a que la gent no quedés enrere, cosa que ens ha fet pioners entre els municipis de menys de 20.000 habitants. Ara, tres anys després d’haver engegat el tercer mandat amb la confiança reforçada de la ciutadania, estem en obres de transcendència. A l’hivern canviarem a led tot l’enllumenat del nucli urbà i de Riumar: estem finalitzant les obres de la segona etapa del passeig del Carrilet i engegant la tercera etapa; vam inaugurar l’any passat l’Arrossera com a espai de talent i creació i hi tenim molta activitat d’emprenedoria; tenim en plena activitat també un nou centre cultural i un complex esportiu que passa dels 1.500 abonats i acabarem enguany o a principis de l’any que ve el nou auditori a l’antic cinema Rialto. Tot és fruit de la persistència d’estos onze anys per a dibuixar el Deltebre del futur.
Ja tenen projecte per a omplir el buit que dixa el Deltebre Dansa?
Deltebre Dansa va arribar al seu final d’etapa. Els seus organitzadors van decidir no continuar. L’any passat ja es va percebre una baixada de l’emoció i la flama. Aleshores, les coses o les replanteges o les acabes. No vam tindre ni l’opció de replantejar-ho, perquè els organitzadors van decidir fer un punt i a part, i des de l’Ajuntament vam mostrar la voluntat d’engegar una cosa nova, vinculada a les arts escèniques. Volíem fer-ho per a este estiu, però les coses no s’han de forçar ni fer-les per obligació. Estem treballant en diferents línies i, si som racionals i responsables, ho hem de fer per a l’estiu del 2027.
Si s’entén que Lluís Soler tornarà a ser alcaldable amb Enlairem, quin paraigua polític portarà?
En este moment, estic totalment enfocat en la gestió municipal, per a complir un compromís amb la ciutadania, de creació de valor públic, que és per a quatre anys i no per a tres. L’any que ve, quan ja es note l’efecte de la convocatòria electoral, ja decidirem si es continua o no i què es fa, qui ho fa i amb quin paraigua. Enlairem és el nostre i hi ha moltes opcions obertes, però tot això tocarà en precampanya. Ja tindrem temps de parlar de política i de si mantenim el qui o de si canviem o ampliem el com.
