Antonio Suárez dixarà l’alcaldia de Riba-roja d’Ebre este dissabte, dia 30 de maig. Després de quinze anys al capdavant de l’Ajuntament, Suárez afrontarà com a regidor l’últim any del mandat i, després, dixarà la política municipal. Des de 2011 ha governat amb les sigles de Convergència Democràtica, Junts, la FIC i actualment ho fa amb Més Riba-roja. Fruit del pacte de govern, dixarà l’últim any del mandat en mans del socialista Miquel Cervelló. Entre 2016 i 2019 va ser director territorial de Territori i Sostenibilitat, però la implantació de l’abocador de Griñó i Urbaser al municipi el va enfrontar amb directius de Junts i van cessar-lo del càrrec. Ara, dirigix els Serveis Territorials d’Empresa i Treball.
Este dissabte posarà el punt final a quinze anys com a alcalde.
Vaig començar el juny de 2011. La primera setmana, la comptable de l’Ajuntament em diu que no hi ha diners per pagar les nòmines. Es devien 1,2 milions d’euros als bancs, hi havia mig milió d’euros de romanent de tresoreria negatiu i hi havia 700.000 euros de factures per pagar. Els primers dies els comerciants del poble em perseguien perquè els pagués.
És una entrada per la porta gran.
Sabíem que la situació era complicada, però no pensàvem que ho fos tant. Vam haver de posar-nos a treballar des del primer dia i aplicar mesures dràstiques. Vam haver de sortir i explicar quina era la situació i com la pensàvem reconduir: hi havia d’haver una reducció dràstica de la despesa, i vam haver de negociar també amb administracions que, fins i tot ens demanaven que deixéssim de fer Festa Major! Corríem el risc que ens intervingués l’Estat.
I quina és la situació actual?
Just fa un any vam acabar de pagar el deute. Tenim un Ajuntament sanejat i hem pogut anar fent inversions cada any. Hem sanejat els comptes, i és important dir que ho hem fet amb els tempos que ha marcat l’Ajuntament i no els que es volien imposar des d’altres administracions. Ho vam explicar als veïns durant el primer mandat i ho van entendre, i vam poder reeditar la majoria i seguir governant amb solvència.
Ara tireu endavant una inversió important a l’antic camp de futbol.
En ple centre del poble posarem en marxa una zona verda amb més de 3.000 metres quadrats, per a totes les edats. Serà una zona única a la comarca. I properament també tindrem noves cortines i noves butaques a la Societat Llum del Dia, que vam adquirir i s’hi ha invertit més d’un milió d’euros. També hem renovat el nucli antic i la plaça de l’Església. Hem fet una transformació urbanística molt important.
I de què està més orgullós?
La major satisfacció no ve de cap de les obres. Primer diria que del canvi a nivell de població. Tenim un poble amb molta qualitat de vida i on els veïns tenen autoestima i es poden sentir orgullosos de ser de Riba-roja d’Ebre. Hi ha una bona convivència i crec que tothom té més motius avui que fa quinze anys per fer a Riba-roja d’Ebre el seu projecte de vida. D’altra banda, també estic molt satisfet del teixit associatiu i de les entitats socials, culturals i esportives del poble. Les hem volgut incentivar i fer que liderin, hem trencat la tendència que tot sigui impulsat des de l’Ajuntament i hem cedit aquesta governança de nou a la societat civil i les entitats, que són una part fonamental del poble.
Un dels moments més polèmics de la seua trajectòria va ser la implantació de l’abocador. Vostè formava part de Junts i era director de Territori i Sostenibilitat, li va costar el càrrec i hi va haver enfrontament amb altres alcaldes de la comarca.
Va ser un moment dur. De forta pressió i em vaig sentir molt traït. Però, a la vegada, penso que em va servir per a situar a tothom, sobretot dins del meu partit, llavors. I, sobretot, també em va servir per a fer un punt d’inflexió, que em va portar a fer tot un procés de transformació personal. Potser si no hi hagués hagut aquella situació, no l’hauria fet.
S’han complit les expectatives de l’activitat? Se preveia un impacte econòmic important.
L’empresa ha complit amb els seus compromisos amb l’Ajuntament, fil per randa. Sí que és cert que es va parlar d’una trentena de llocs de treball, i està pendent. Tenen instal·lacions que encara no han entrat en funcionament i el flux de residus per posar en marxa la planta de triatge encara no s’ha assolit. Però sí que hi ha vuit nous llocs de treball que, el dia d’avui, els copa la gent i les famílies del poble. Els tempos de l’empresa privada són els que són i els marca el cost i el benefici, són diferents als polítics. Però crec que acabaran havent-hi els trenta llocs de treball. De totes maneres, si no hi hagués la instal·lació, mai serien trenta, ni vuit. El problema va ser que la llicència d’obres es va concedir a sis mesos d’unes eleccions municipals i hi havia formacions amb moltes ganes d’apoderar-se de la presidència del Consell.
I ara forma part de la delegació del govern socialista.
Sóc independent, i he de dir que em va sorprendre la proposta. Tot i això, em defineixo com un socialdemòcrata i crec que encaixo. A més, és un govern que pren decisions, i es fa molta feina per millorar les coses, amb un ritme de treball molt elevat. M’hi sento molt còmode. Em van explicar el seu model de treball i les perspectives de futur, sobretot marcada pels fons nuclears, i vaig acceptar ser el director territorial d’Empresa i Treball.
Ja que parlem de la comarca i de model econòmic. Com veu la situació actual?
Els fons de transició nuclear juguen un paper crucial. Tal com s’està treballant, es generaran nous llocs de treball i noves oportunitats a la comarca. Però ens topem amb limitacions importants, principalment, ens falta sòl industrial a la comarca, i especialment a la zona nord. I s’ha de resoldre. La planificació d’infraestructures no ha estat bona en els últims anys, i ara ens trobem que necessitem un sòl que no tenim disponible. Crec que la zona nord de la Ribera ha de treballar en aquest sentit i d’aprofitar el potencial inversor dels fons i les empreses que volen venir a Catalunya.
I hi ha el model econòmic de la tecnologia digital avançada, la gigafactoria, i altres.
És un nínxol important, i me’n sento també partícip. El sud de la comarca ho té claríssim, i en la passada convocatòria dels fons de transició nuclears es van seleccionar dotze projectes de la indústria tecnològica per a situar-se a la comarca, sobretot al voltant de Móra la Nova. És un sector important que pot tenir molta rellevància a la comarca.
Dissabte a la tarda ja no serà alcalde. Sempre hi ha el projecte que queda al tinter, o un gran assumpte pendent…
Molts. Et diria que el més rellevant podria ser un nou centre de dia. Abans d’acabar el mandat volem tenir el projecte constructiu. I també la posada en marxa del laboratori hidràulic d’ENHER, que fa dos anys va passar a mans de l’Ajuntament, i amb un patrimoni únic a Europa. Feina pels qui agafin el relleu…
