El grup municipal al qual pertanyo patim l’hostilitat de la política a l’Ampolla des del 2023. Aquell any, un grup de joves i gent de totes les edats vam iniciar un projecte social per millorar el nostre poble. Tota aquella gent il·lusionada ja vam patir els atacs directes, personals, anònims i no anònims de l’entorn de Junts per l’Ampolla. No enteníem res. Van passar les eleccions, amb atacs indiscriminats contra els integrants i les seves famílies. A principis del 2025, vaig viure un dels episodis més durs com a regidor de l’Ajuntament: va ser a la deixalleria municipal. Increpat, intimidat i amenaçat. I ho vaig denunciar, com hauria de fer qualsevol persona quan es vulneren els límits del respecte i la convivència. Més tard també ho serien altres dels meus companys, per les mateixes persones i el mateix entorn; l’entorn convergent que confon la política amb una repartidora d’interessos econòmics.
El meu company Fabra va ser acusat de frau i tràfic d’influències, sense cap prova. Posteriorment, un regidor em va increpar amb actitud violenta —amb el braç aixecat i la mà a pocs centímetres de la meva cara— i em va insultar en seu plenària, cridant-me “subnormal”. Els insults no han parat mai. Des de Junts i els seus perfils oficials han fet discursos d’odi, crides a repudiar-nos i incomptables calúmnies.
La presidenta de Junts per l’Ampolla, després d’afirmar i amenaçar públicament per escrit que “ens faltaria terme per amagar-nos” va presentar contra mi una denúncia falsa per assetjament, sense proves ni testimonis, arxivada pel jutjat per inexistència de delicte ni indicis.
Han atacat familiars nostres per xarxes socials. A mon iaio, un home de 86 anys, el van atacar per Instagram. Indescriptible. Fins i tot un cop imputats, han assaltat familiars nostres pels carrers on viuen tranquil·lament. I sempre ens havíem preguntat, per què tanta hostilitat? Aquest odi?
Aquests dies, després de tot el que ha anat sortint a la llum, moltes persones entenen el que ha passat aquests anys a l’Ampolla, on des de fora s’ha viscut com a crispació, el que ara veiem que era el nerviosisme que desprenien algunes persones, possiblement per por que es descobrís la veritat. Ara, amb la presumpta trama de corrupció denunciada per la Fiscalia i investigada pel Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Tortosa, i amb la imputació de l’alcalde i de la mateixa presidenta de Junts i altres per part del jutge, tot encaixa.
Quan vam començar a fer preguntes sobre com es contractaven serveis des del govern de Junts a l’Ajuntament de l’Ampolla, sabíem que ens posàvem en un terreny pantanós. Els vam demanar per favor que ho arreglessin, i es van negar. Però també sabíem que era la nostra responsabilitat. Ja havíem trobat coses difícils d’explicar: facturacions que feien mala olor, entre elles les de simpatitzants manifestos de Junts per l’Ampolla.
I quan vam moure fitxa, va apretar la maquinària convergent: pressió, intimidació, atac personal i intent de trencar-nos personalment i familiarment. Només ens ha faltat trobar un cap de cavall a la porta de casa.
Trencar “l’OMERTÀ” en un sistema com aquest, és sempre incòmode, o fins i tot perillós (ho hem viscut).
Llavors les preguntes cauen pel seu pes: per què aquesta hostilitat? Per què, si només “era política”? Ara ho sabem: perquè hi havia molt a amagar. Era més que política, eren interessos. I avui ho investiga la justícia. Perquè allò que dèiem no eren sospites: eren fets que ara ens avalen.
ons que ja són públiques, l’alcalde Francesc Arasa ha estat posat sota investigació per prevaricació i malversació de fons públics. Juntament amb Maria Pilar Aixa, presidenta de Junts per l’Ampolla, membre de l’executiva territorial de Junts per Catalunya i propietària d’una de les empreses que facturaven serveis municipals de forma fraudulenta. Quan el partit, a Terres de l’Ebre, va sortir a defensar la seva presidenta local amb rodes de premsa, potser pensaven que tot quedaria en una cortina de fum per tapar la corrupció. Però la veritat té una virtut incòmoda: tarda però acaba sortint.
Fa poc també s’ha conegut que l’exalcalde Francesc Sancho, predecessor polític, mentor de Francesc Arasa i figura central d’una determinada manera de governar l’Ampolla, va adquirir propietats mentre s’estava executant un pla parcial al poble (ple de problemes i irregularitats urbanístiques) sobre la qual prenia decisions. Mentre s’havien de defensar els interessos generals del poble, qui governava i firmava tenia interessos patrimonials. Això, clar i català, es diu conflicte d’interessos. I són un fet documentat.
Per això avui ja no parlem només de casos aïllats. Parlem d’un sistema. D’una manera de fer. Abans, amb el llegat de Francesc Sancho, apareixen decisions tacades per interessos particulars. Ara, amb Francesc Arasa i l’entorn de Junts per l’Ampolla, tenim una trama de corrupció investigada judicialment, amb imputacions per prevaricació i malversació.
L’Ampolla vol això? De veritat el poble de l’Ampolla vol normalitzar la corrupció, els conflictes d’interessos i una política basada en l’interès particular? Volem gent que utilitza els diners del poble i la confiança de la gent de l’Ampolla per conservar el poder? Si això és el que alguns volen per l’Ampolla, jo no ho vull.
I estic convençut que molta gent tampoc. Algú es creu més ampollero per defensar un govern tacat de corrupció. Però jo també soc ampollero, fill del poble, i estic orgullós dels ampolleros i ampolleres que, tot i l’omertà, la temor, les pressions i el silenci imposat, saben que això no pot continuar així i què l’Ampolla necessita un canvi de rumb.
Ni l’Ampolla ni els seus diners són propietat de cap polític. L’Ampolla és del seu poble i de la seua gent.
