Trenta-tres anys després de l’últim final d’etapa i 27 després de l’última sortida, la Vuelta a Espanya ha tornat a l’Ebre. Les darreres vegades van ser a la Sénia amb una arribada el 1993 i una sortida el 1999. El retorn ha sigut amb una etapa espectacular i inèdita, íntegrament per les comarques del Priorat i de les Terres de l’Ebre. Després del pròleg a Mònaco, l’anul·lació de l’etapa de Font Romeu per una gran tempesta i l’etapa d’Andorra on Tadej Pogacar ja va estampar l’etiqueta de gran favorit, la Vuelta arribava este dimecres 26 a la cinquena etapa. Un total de 173 km amb inici a Falset i final a Roquetes.
La cursa va entrar al nostre territori per la Ribera d’Ebre i va fer una gran promoció del Parc Natural dels Ports i del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Una aposta decidida de la Diputació de Tarragona i de l’Ajuntament de Roquetes que, amb una estratègica visió de promoció, han aconseguit un retorn molt superior a la inversió duta a terme. En este sentit, la difusió de l’etapa per televisions, ràdios i mitjans escrits de tot el món han situat les nostres terres al panorama internacional. D’altra banda, el gran nombre de visitants, equips participants, cossos de seguretat i membres de l’organització que van arribar a Roquetes, durant tota la jornada, va suposar un incentiu econòmic molt important per al sector comercial de la ciutat.
El cert és que tant els prolegòmens de l’etapa amb el Parc de la Vuelta i la caravana publicitària com l’arribada de la cursa pels volts de les 17.30 h van ser espectaculars per a la població del Baix Ebre. Els carrers replets de públic i la zona de meta amb el pòdium plens a vessar van comptar amb un ambient excepcional. Tot plegat, un èxit sense precedents. Ens atrevim a dir que ha sigut l’esdeveniment esportiu més important de la història de Roquetes. Així ho interpreten els promotors.
Cal recordar que la darrera vegada que la Vuelta va arribar a Tortosa va ser l’any 1978, amb la meta ubicada a l’interior del velòdrom. D’això ja fa prop de 50 anys, però de totes maneres Tortosa continua sent, amb 11 arribades, una de les que més vegades ha acollit esta competició. Ara ja fa molts anys que incomprensiblement l’Ajuntament de la capital del Baix Ebre no aposta per este esdeveniment. Membres de l’empresa organitzadora Unipublic ens van confirmar durant el decurs de l’etapa que la petició de Roquetes ha sigut l’única que havien rebut de poblacions de les nostres comarques. Esperem que l’èxit de l’etapa amb final a la ciutat veïna faça reconsiderar el posicionament del consistori tortosí.
En l’apartat esportiu, l’etapa va arrancar amb una escapada de quatre corredors, durant gairebé 80 km, que no van arribar a tindre un avantatge considerable i que, finalment, van ser neutralitzats pel gran grup. Els últims quilòmetres prometien emocions fortes, amb un vent incipient i amb l’ascens a l’Alt de Paüls, un port de 3,6 km amb un desnivell mitjà del 7,2 % i amb rampes de fins al 18 %, que finalment se va pujar pràcticament sense trencar el pilot de favorits, cosa que va propiciar una arribada a l’esprint.
En l’arribada a la meta de Roquetes, el britànic Matthew Brennan (Visma) se va endur la seua segona victòria d’esta edició, per davant del belga Jordi Meeus i de l’italià Vicenzo Albanese. L’equip Visma va preparar l’esprint final de forma magistral, i el potentíssim Wout van Aert i Christophe Laporte van fer de llançadora del corredor britànic.
El gran favorit per a guanyar la Vuelta, Tadej Pogacar, va destacar sempre entre els primers llocs del pilot, sobretot quan s’estretia la carretera, ben escortat pels companys de l’UAE Emirates; continua líder i, si no hi ha cap contratemps extraesportiu, serà amb tota seguretat el guanyador final d’esta Vuelta.
En definitiva, una gran jornada per a Roquetes i per a les Terres de l’Ebre que esperem que es torne a repetir aviat, signe inequívoc de l’aposta del territori i de les seues institucions per este esport. Roquetes ja ha recollit els fruits de la repercussió mediàtica internacional de la Vuelta a Espanya.
Matthew Brennan s’emporta el catorzè final d’etapa de la ronda estatal a les Terres de l’Ebre
Matthew Brennan és un ciclista britànic de carretera i pista, professional des del 2024 i que actualment corre per a l’equip Team Visma-Lease a Bike. En la seua primera temporada sencera ja va assolir diversos triomfs destacables, entre ells dos etapes a la Volta a Catalunya, una de les quals va ser la que va acabar a Amposta el 2025. La Volta tornava a Amposta després d’un llarg parèntesi de 40 anys en una etapa amb sortida inèdita des de Paüls.
L’alcalde de Paüls i vicepresident de la Diputació de Tarragona, Enric Adell, s’ha convertit en esta dècada en un dels dinamitzadors de la revitalització del ciclisme professional a les Terres de l’Ebre. També a Amposta, com ara a Roquetes, Brennan, que comença a ser conegut una mica com el Pogacar dels esprints, se va imposar amb una autoritat inusual. En esta ocasió, ben impulsat pels companys del Visma, no va tindre rival. No va trobar la mateixa escalfor d’equip Orluis Aular, candidat del Movistar.
Brennan s’ha convertit així en el catorzè corredor, i el primer britànic, que guanya una etapa de la Vuelta amb final a les Terres de l’Ebre. Les 11 primeres van acabar a Tortosa i alguna de les victòries van ser memorables, com la del valencià Vicent Iturat al velòdrom l’any 1955 o la de Freddy Maertens l’any 1977, quan este corredor belga va signar una de les 13 victòries d’etapa que va acaparar en aquella edició. L’última etapa amb final a l’Ebre, en este cas al Montsià, també es va decidir a l’esprint i el més ràpid a la Sénia va ser González Salvador.
El ciclisme és un dels esports amb més tradició a les Terres de l’Ebre i continua tenint molts aficionats i adeptes. Alguns dels millors ciclistes de tota la història han sigut protagonistes al Velòdrom Municipal de Tortosa i en moltes ocasions estes comarques han sigut final i inici d’etapa de competicions tan prestigioses com la Volta a Catalunya o la Vuelta ciclista a Espanya. Ja en la primera edició de la Vuelta, l’any 1935, Tortosa va ser final de la setena etapa.
En l’actual dècada, després d’anys de distanciament, el territori ha recuperat el pols del ciclisme professional. L’any 2023, la Volta tornava a Tortosa per a donar el tret de sortida a una etapa amb final èpic al Port, on va guanyar l’eslové Primoz Roglic. La cursa catalana tornava al Port després de les victòries per a la història dels colombians Alirio Chizabas (1985) i Lucho Herrera (1991). La cursa catalana va repetir per carreteres ebrenques el 2025.
L’altra gran dinamitzadora ciclista dels darrers anys ha sigut una prova de nova creació, la Clàssica Terres de l’Ebre Reserva de la Bisofera, puntuable per al circuit UCI Europe Tour. La seua primera edició, amb final fins aleshores sense explorar a les antenes de Caro, va donar una empenta a un escalador de futur com el català Abel Balderstone, que tot just enguany s’ha estrenat en un Tour de França. En la segona edició, va inscriure el seu nom en l’historial de la Clàssica un altre gran actiu del ciclisme mundial com el mexicà Isaac del Toro, que va ser segon al Giro d’Itàlia en aquella mateixa temporada. Enguany, amb sortida a Alcanar i final a Paüls, el guanyador va ser José Manuel Díaz Gallego, del Burgos.
