És un dels pocs cops que no estic gaire convençut de com començar a fer un panegíric d’una persona estimada, admirada i quasi reverenciada per mi. És més, el considero, junt amb el seu pare, l’oncle Badoret de Pantoni, dels primers que em feren caure del cavall i m’obrien els ulls per fer-me veure la realitat de la dictadura d’en Franco.
La seva bodega era el lloc on jo, de bon matí, contactava amb tots dos i el germà Floreal, que anava a treballar al de Bombita. Allí, l’oncle Badoret i els dos fills grans em començaren, tal com se’n diu avui, a adoctrinar. Jo, criat en un forn de pa i estudiant amb el gros de la dictadura, no entenia gaire bé el que em deien de la democràcia i del dictador Franco. Una matinada em varen deixar sentir una dona que parlava des d’una emissora de ràdio que s’anomenava La Pirenaica. Anys després vaig saber que aquella persona es deia Dolores Ibarruri, la Pasionaria.
Amable mai es va canviar de camisa, i sempre la va portar neta, renunciant a ser candidat dels Independents per Deltebre quan volien agermanar-se amb CiU, el partit de Jordi Pujol. A part de ser d’esquerres, no entenia que el partit contrari, difamat i de dretes, el representés a les eleccions de l’Ajuntament de Deltebre de 1987.
En el seu mandat va tenir una similitud amb l’alcalde de Zalamea de Pedro Calderón de la Barca, intentant administrar justícia, que no era altra cosa que aplicar allò que creia just en cada moment . No tinc cap mena de dubte, segons la meva opinió, que ha sigut el millor alcalde de Deltebre. Puc donar fe de la seva rectitud, honradesa i actuació d’acord amb el tracte igualitari a tots els ciutadans. I mai va confondre els enfrontaments polítics als plens amb la vida quotidiana.
El seu govern va iniciar les negociacions del CAP, l’ Institut i el port, però el més important va ser saber escoltar i donar la raó al que la tenia, no entossudir-se i intentar la reconciliació entre els de la Cava i Deltebre.
A instàncies de l’oposició, va fer variar la ratlla d’edificació d’un obra prop de casa seva i que pertanyia a persones contràries a les seves idees. Ell va anar a peu de carrer i li vàrem fer veure que l’Ajuntament no tenia raó . Ho va reconèixer i varen rectificar. També va acceptar una invitació a les festes majors de la Cava. Aquesta última decisió li va portar crítiques ferotges de gran part de la seva gent. Per acabar la legislatura va promoure un sopar amb tots els regidors per tal que quedés un bon regust de boca en finalitzar aquells quatre anys tan convulsos. El sopar de quasi tots al Buda Park és un dels millors records del meu pas per la política.
Per la petita guerra que li varen fer alguns dels seus, aprofitant que va estar malalt, el socialistes, unànimement vàrem acordar donar-li suport fins al final de la legislatura. Hem estat sempre orgullosos de fer-ho. Alguns d’aquells regidors del PSC ho poden confirmar i, malauradament, uns altres ens varen deixar.
Un record per a la posterioritat per a Pere Arques Royo: AMABLE
