En la teva darrera col·laboració amb aquest setmanari, ‘Patrimoni: Josepets, hospital nou (1)’ fas menció a una problemàtica que ens té a tots un tant neguitejats, problemàtica relacionada amb el paper i funció del Departament de Cultura i de l’àrea de patrimoni respecte a les obres que s’han d’efectuar en l’àmbit de la remodelació i millora de l’hospital Verge de la Cinta. Per si no queda clar vull deixar constància que la Plataforma per un Nou Hospital de les Terres de l’Ebre mai s’ha negat, ni ha obviat la necessària millora de la situació que viu el nostre Verge de la Cinta, una millora que en cap cas hauria d’hipotecar la que considerem millor i més adient resposta a les mancances d’infraestructures sanitàries que patim a les Terres de l’Ebre, la construcció, sense més dilacions ni enganys, d’un nou hospital.
Tenim la gran sort, en la nostra modesta tasca, de comptar amb els suport de gent que “en sap” i estima el territori, gent del nostre equip tècnic de suport que ens ajuda i assessora a l’hora de parlar de segons que i a qui.
És per això que podem dir que les obres de rehabilitació que volen emprendre en el marc i entorn del Verge de la Cinta són un despropòsit i una manera, un cop més, de tenir-nos “contents, entretinguts i enganyats” per tal de no fer una inversió, tal com Déu mana, a fi de donar resposta a les mancances que en l’àmbit de la salut – en altres també- tenim els “d’aquí baix”.
En el teu article parles, Daniel, i cito literalment, de “La Comissió de Patrimoni de les Terres de l’Ebre ha rebutjat descatalogar la part dels edificis dels Josepets que l’Ajuntament de Tortosa vol enderrocar per a construir en el seu solar un pavelló poliesportiu”. Aquesta resolució em fa pensar, amb lògica coherència, que serà molt difícil entendre que l’esmentada comissió no fili tan prim a l’hora de valorar l’impacte de les obres previstes en el marc del Verge de la Cinta, un entorn molt més problemàtic que el dels Josepets.
Des de la Plataforma per un Nou Hospital tenim motius prou ben fonamentats per pensar d’aquesta manera, motius expressats en el seu dia a la directora dels Serveis Territorials de Cultura. Aquests motius tenen nom i cognoms: Decret, no derogat, publicat al BOE del 5-5-1949, que fa referència al tractament i protecció dels castells i monuments d’arquitectura militar de Catalunya. I el document: “Directrius de contingut per als catàlegs de bens protegits i plans especials de protecció” del març del 2013 elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat conjuntament amb el Departament de Cultura. Aquest darrer document, en l’apartat 5, parla d’entorns de protecció.
Si es compleix el que diuen aquests documents i no “es mira cap a un altre lloc”, com va passar en temps pretèrits, ens trobarem amb l’escenari que ni tu ni nosaltres- la Plataforma- ni ningú vol ni desitja. Un altre projecte que, com els anteriors de Toni Comín, Laura Vergés o Argimón quedarà guardat al calaix, tot i la despesa que la seva redacció ha comportat. I, “qui dia passa any empeny”, transcorren els dies i la situació segueix deteriorant-se. Com volen que els creguem o que ens en fiem?
Amb referència a les obres a dur a terme, segons l’Avantprojecte del qual disposem i de l’autorització d’un scalextric a ubicar en el fossar on ara aparquen la majoria dels cotxes, els nostres tècnics ens diuen:
– Que l’scalextric adossat a la Muralla pot posar en perill la seva estabilitat i que el fossar on s’ubica forma part del monument no només l’entorn, ja que és un espai consubstancial de la muralla.
– L’edifici que volen construir, edifici de 5.000 m2, amb dos soterranis, a excavar, afecta l’entorn de les muralles per la proximitat i perquè tapa la visió i la perspectiva d’aquestes i de l’entorn, i , per tant contravé totes les normes de protecció de patrimoni d’un bé catalogat com BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional).
Independentment d’aquestes qüestions de caire tècnic, tot i que si es fa alguna cosa “és millor fer-la bé”,la Plataforma considera un despropòsit invertir la milionada de diners que volen esmerçar en les obres de rehabilitació del Verge de la Cinta (es parla de 38 milions, però en seran més) i tem que aquesta inversió aparqui, una vegada més, la necessària construcció del nou hospital.
Des de la Plataforma per un Nou Hospital fa temps que, a qui ens ha volgut escoltar, hem exposat el nostre parer, la conveniència de gastar els diners necessaris per tal que la situació del Verge de la Cinta no es deteriori més, però prioritzant esforços i inversió en la construcció del nou hospital. Si l’escenari abans apuntat esdevé real caldrà demanar dimissions i responsabilitats, o, si més no, tenir-ho present a l’hora d’anar a votar.