MONTSIÀ // A la Ràpita hi ha catorze famílies, unes amb infants a càrrec seu i d’altres són persones dependents, en un procés judicial iniciat en previsió de desnonament. Així es detalla en la primera memòria realitzada per la regidoria de Polítiques Socials del consistori rapitenc, a partir de les dades i l’atenció proporcionades pel Servei Bàsic d’Atenció Social durant el 2020. “Quan parlem de famílies en previsió de desnonament, no totes són en previsió de desnonament judicial, esta és la primera distinció. N’hi ha que per les característiques del seu procés, els llogaters han presentat demanda al jutjat d’Amposta i tenen un procés judicial obert en una futura data de desnonament; i d’altres que són entre particulars o coneguts, i no hi ha procediment judicial pel mig, però sí l’acord que en una data marcada han de marxar del domicili”, detalla la regidora de Polítiques Socials i Igualtat de la Ràpita, Oona Tomàs.
Entre la quinzena de famílies previstes de ser desnonades, es troben aquells afectats pel cas de l’edifici Arriaz, el bloc d’habitatges amb 136 pisos i 136 aparcaments considerat il·legal després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declarés nul·la la llicència urbanística del consistori rapitenc per a construir-lo, les quals s’han posat en mans dels serveis socials de la Ràpita, tot i que podrien ser-ne més les que es troben en la mateixa situació, però no ho han comunicat.
Quan les famílies amb risc d’exclusió residencial comuniquen la seua situació de vulnerabilitat i d’emergència social i econòmica als serveis socials municipals, des de la regidoria engeguen un procés d’emergència, vinculat a la Generalitat de Catalunya, i se’ls sol·licita el reallotjament a la Mesa d’emergències de Catalunya, que va per ordre d’inscripció. “Per això és necessari que les famílies s’adrecen amb la màxima antelació que puguen als serveis socials”, demana Tomàs. “Hi ha molt poc parc públic d’habitatge arreu del territori català, cosa que ho fa molt complicat, perquè, en moltes ocasions, famílies que estan a la Mesa d’emergència els arriba el desnonament i encara no han obtingut el nou habitatge”, explica la regidora.
Fins ara, als jutjats es paralitzaven els procediments a l’espera que la Mesa resolgués la situació; i la pandèmia també ha ajudat a aturar els desnonaments. “Hi ha un Reial decret que, de moment, empara les famílies amb estos tipus de tràmits oberts fins al maig, però després ja es preveu el desastre”, conta Tomàs, que afegix: “les eines que tenim com a Ajuntament són molt limitades, però estem treballant tot l’equip de govern, perquè és una problemàtica que ens preocupa a tots. Estem reunint-nos amb empreses, tant públiques com privades, per a intentar tenir habitatge social al municipi, com bé portàvem al programa electoral”. Ara, amb la pandèmia el consistori ho està tenint més difícil per a aconseguir-ho. Malgrat això, assenyala els mesos d’estiu per a “tenir alguna cosa damunt la taula i intentar contenir estes situacions tan complexes com són els desnonaments”.
Esta setmana, la regidora de Polítiques Socials de la Ràpita ha fet extensiva la problemàtica del municipi al Consell Comarcal del Montsià, de qui depenen pel fet de tractar-se d’una localitat inferior als 20.000 habitants. Segons Tomàs, “falten polítiques d’habitatge supramunicipals, ha d’intervenir la Generalitat o inclús l’Estat espanyol, perquè fa més de 15 anys que no fan polítiques d’habitatge i sense invertir-hi recursos econòmics. Este és el resultat d’això, i ara la problemàtica ens la trobem els ajuntaments”.
