Fa uns dies anava passejant pels carrers de Barcelona, era mig matí i buscava un bar on prendre un refresc. Hi havia una pissarra que deia: “Menu del día”. Observant que la paraula “día” portava accent, vaig deduir que la frase estava escrita en castellà i que, per tant, “menu” també havia de portar accent. Em va fer reflexionar sobre l’abundant presència d’errors ortogràfics –alguns molt més exagerats que el que he mencionat– que ens envolten. No només en bars i restaurants, sinó també en cartells publicitaris, anuncis, establiments privats i públics… i, fins i tot, en escrits signats per institucions públiques.
És cert que les xarxes socials han propiciat la despreocupació per la normativa lingüística en favor de la immediatesa i la comoditat comunicativa. No cal dir que l’entorn comunicatiu en què ens trobem és un factor rellevant a l’hora d’escollir en quin registre ens hem d’expressar. Tenint en compte que hi ha dos tipus de llenguatge, el formal i l’informal, i que és en funció d’este entorn que hem de decidir quin és el llenguatge més adequat a emprar, és evident que en els missatges en xarxes socials, com per exemple whatsapp, predomine l’espontaneïtat i la naturalitat expressiva per sobre de la correcció lingüística. Pel mateix motiu, caldria que tots aquells escrits adreçats a un públic general, tant si estan fets en nom d’una propietat privada com pública, tingui un mínim de correcció lingüística en general i, sobretot, ortogràfica.
Evidentment, no només no estic en contra que els parlants decidim com utilitzem el llenguatge dirigir-nos per sentir-nos còmodes en totes i cadascuna de les ocasions, sinó que ho recolzo absolutament. A partir d’esta afirmació, i sent conscient que tots ens podem equivocar de manera puntual, considero que quan un escrit hagi de mantenir-se en el temps, en un lloc públic i es dirigisca al públic en general hauria d’estar correctament redactat. Tot i que algú podria pensar que este és un posicionament a favor de la correcció minuciosa de tots els escrits, en absolut opino que s’hagi de fer sentir malament aquelles persones que puguin cometre algun o alguns errors ortogràfics. És evident que no tothom té facilitat per les llengües, però sí que crec que amb bona voluntat podem aconseguir que els missatges públics estiguin expressats acuradament. En este sentit, voldria enumerar algunes eines que tenim a l’abast per aconseguir-ho: un click a diccionaris en línia o correctors de pàgines web fiables… I també, en el cas de la llengua catalana, podem acudir al Departament de Política Lingüística o, directament, demanant ajuda a una persona propera que creguem que ens pot donar un cop de mà.
Jo, igual que segurament tu, no vull que cap escrit em faci mal als ulls. Per tant, jo avui vull escriure bé. I tu, com vols escriure avui?
