HomeMedi AmbientAixí estan els terminis i el debat sobre la disponibilitat a l'Ebre

Així estan els terminis i el debat sobre la disponibilitat a l’Ebre

El Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre ha inclòs per primera vegada partides per a estudiar la mobilització de sediments. De fet, actualment s’està executant un projecte de caracterització de fangs als embassaments. Ara bé, tothom té assumit que, pels terminis de tramitació, abans de dos anys no es podran fer ni nous moviments d’arena ni les primeres proves pilot de traspàs de sediments.

Les posicions que advoquen perquè la solució estructural als problemes del Delta arriben a través dels sediments acumulats als pantans van rebre un poal d’aigua freda durant la Comissió d’Estudi del Parlament amb la compareixença de l’expert Ramon Batalla, que va recordar, entre altres coses, que el Delta actualment està desconnectat del riu per les infraestructures que hi hem creat a sobre i que, si finalment es poguessen fer baixar sediments des del pantà de Riba-roja d’Ebre, l’eina que els portaria fins a la plana deltaica per a poder frenar-ne la subsidència serien els canals de la dreta i de l’esquerra de l’Ebre, els quals reben un 15 % de l’aigua del riu.

En canvi, el tronc principal del riu (el 85 %) desembocaria els sediments a fora, al mar i, per tant, no tindria cap efecte sobre la subsidència. Tenint en compte que dins l’embassament hi podria haver uns 20 milions de tones de sediments acumulats, Batalla calcula que esta quantitat suposa només dos anys de subministrament, atenent a la desconnexió exposada: 1,5 milions anuals a través dels dos canals.

“Batalla va fer un exercici de realisme, com a persona que treballa directament amb la CHE [ha fet recerca per a la CHE i per a l’ACA], que fins ara havia estat reticent a la mobilització de sediments amb l’argument que és molt difícil, perquè li representa canviar els seus esquemes de gestió”, valora Susanna Abella, de la PDE.

“Fer realisme mai és dolent, però com a societat hem de reclamar que baixen sediments, i la universitat [Batalla és catedràtic de Geografia Física a Lleida] ha de buscar solucions més enllà que siga més o menys complicat. Fa 70 anys, això ho feia el riu de manera natural, i s’ha de poder recuperar”, afegix.

Al seu torn, Rafa Sánchez, de la Taula de Consens, considera que abans de fer el debat “cal saber quants sediments de qualitat tenim als pantans i si estan disponibles”. És una qüestió més complexa, tècnicament, que les aportacions d’arena a la costa, i Sánchez demana que s’agafe “més velocitat” per a aclarir la viabilitat.

Admet que potser seran necessaris els sediments de Mequinensa i d’altres pantans de la conca. “Benvinguts, els sediments, però hem de saber de quants en podem disposar i quan arribarien al Delta”, tanca.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies