Què podem afegir a hores d’ara al problema de l’aigua, i més al Delta? Si la salinització que ha empitjorat la sequera no era prou, la restricció de l’aigua que feia perillar les collites l’ha acabat d’adobar la pedregada del cap de setmana passat. Com el Pirineu amb la neu, l’arròs al Delta s’haurà de repensar, a molt curt termini. Repensar amb imaginació i previsió és el que cal fer amb l’aigua i no sembla que això estigue passant.
El “pacte de l’aigua” ha arribat tard i quan les restriccions ja estan assegurades a tot arreu si no plou més en les properes setmanes. Si mirem la web del PSC, tenen un post de març de 2022 sobre un Pacte Nacional de l’Aigua a Catalunya que signo: reutilització, reducció de transvasaments, dessaladores… Però el PSC va bloquejar la Taula de l’Aigua amb un estira-i-arronsa amb el Govern, ves per on. Al final, la Taula s’ha constituït aquest juny!, i al juliol de l’any que ve vorem què diuen. Jo no se vostès, però no he vist campanyes sagnants d’estalvi d’aigua ni consignes constants. El pla és construir una dessaladora (ja en serien tres) i no se sap què més.
Com en el consum energètic, els ciutadans estan fent la feina de les institucions, instal·lant plaques solars, els que poden comprant cotxes elèctrics, sense plans d’ajut institucionals. Fins i tot quan podem recollim les aigües dels aires condicionats que ens han permès dormir aquest estiu i reguem floreres o freguem el terra.
Una ciutat com Barcelona té instal·lats milers i milers d’aires condicionats, que llencen milions de litres d’aigua, una aigua que podria regar els jardins que s’han deixat perdre, amb una canalització d’aigües netes, a la manera de l’ús d’aigües grises que s’han de fer en les cases de nova construcció.
Els barrancs s’han de mantenir nets, amb la lliçó de Dana apresa, per a tots i totes les danes que vindran, de ben segur, amb un clima més extrem i un Mediterrani en plena desertització. Podem pensar en recollida de pluges a nivell municipal, amb basses preparades per mantenir-la neta, com les cisternes que encara conservem a alguns llocs, ja que la sequera s’allarga però hi pot haver aiguats.
A curt termini, calen grans inversions i apressar-se a reduir més el consum i construir més dessaladores encara, una no és prou. Oblidar-se de camps de golf i aprendre aviat com mantenir cultius que aguanten la sequera prolongada. El repte és gran: el 8% de població està a les conques internes (terres de Lleida i part de Tarragona, excepte Alcanar) i gasta el 70% de l’aigua, https://aca.gencat.cat/web/.content/10_ACA/T_taula_nacional_aigua/taula-nacional-aigua-presentacio.pdf
Són les conques de l’Ebre les que consumeixen més aigua i el 95% n’és per a l’agricultura. No s’augura res millor quan els milions d’hectàrees que ocupa el taronger les estan substituint en part l’alvocat, famós per haver eixugat les reserves de zones de Xile i de Califòrnia. Arròs; taronges que van substituir oliveres (no totes, per fortuna), garrofers i ametllers, i ara alvocat: està clar que són cultius que volen aigua. Si, malauradament, els pous s’assequen, el mercat tot sol es regularà.
Mentrestant, estaria bé que les restriccions haguessen arribat abans, que tinguéssem consignes constants, perquè no es pot confiar que un anunci al metro o de tant en tant a la televisió pública faran la feina de conscienciació que necessitem. I ens en cal molta.
