Un element fonamental en el futbol modern és el de l’observador, una figura que moltes vegades passa desapercebuda, però que és una peça fonamental en la planificació esportiva del present i del futur dels equips de major nivell.
Agustí Zaera és l’encarregat de seguir i seleccionar els jugadors amb més projecció a les Terres de l’Ebre, des de fa onze anys és l’observador del FC Barcelona a la província de Tarragona i de la seua mà més d’una desena de jugadors han passat pel futbol base blaugrana o estan iniciant una carrera futbolística prometedora després d’haver provat pel planter del FC Barcelona.
Zaera, que setmanalment veu prop de nou partits de futbol base, destaca l’evolució que ha tingut la seua feina en els últims anys “quan vaig començar fèiem els informes a paper i els enviàvem per fax, a dia d’avui treballem amb una plataforma molt potent que avança cada any i on enviem totes les dades, hi ha informàtics treballant-hi gairebé dia i nit”.
El membre de la secretaria tècnica del FC Barcelona reconeix que “fa onze anys era molt més complicat poder arribar a la Masia o simplement anar a provar, no hi havia ningú fent un seguiment exhaustiu dels jugadors a les Terres de l’Ebre, tot i que sempre han existit persones amb vincles que en un moment determinat han pogut notificar l’existència d’algun jugador interessant, com va poder passar en el seu moment amb Xavi Marqués. Avui dia coneixem gairebé la totalitat dels jugadors i tenim controlats tots aquells jugadors que per un motiu o per un altre poden despertar l’interès del club”.
Zaera apunta que avui dia, només a les Terres de l’Ebre, “hi ha prop d’una desena de jugadors força interessants sobre els quals estem fent un seguiment intensiu; malgrat això, el club no fa una aposta ferma fins quan el jugador arriba a l’edat d’infantil de primer any. El problema que tenim a les Terres de l’Ebre és que aquí no existix el servei de trasllat amb taxi que el Barça sí que oferix per exemple a Tarragona, la qual cosa implica que l’aposta que fa el club quan fitxa un jugador de les Terres de l’Ebre haja de ser la mateixa que quan incorpora un jugador de Madrid o de Sevilla, ha d’incorporar-lo a la Masia, i es considera que fins a l’edat d’infantil és millor no separar el nen del seu entorn familiar. És cert que en alguns casos s’han fet este tipus d’apostes, però només en situacions molt concretes”.
Casos recents com el d’Ion Perelló o el d’Arnau Solà, que actualment està jugant al cadet de segon any del FC Barcelona, avalen el treball de l’observador de Santa Bàrbara, afincat des de fa alguns anys a Amposta, que en els últims anys ha estat un dels encarregats d’encaminar el futur futbolístic d’un bon grapat de jugadors de les Terres de l’Ebre. D’altres com els d’Andreu Arasa (Mallorca B), Pol Prats (Nàstic), Arnau Solà (cadet FC Barcelona), Pau Rosales (Reus B), Íker Cid (juvenil Nàstic) o el de Gerard Verge (Huesca B) remarquen la importància de la feina de l’observador de jugadors i al mateix temps el treball d’Agustí Zaera, que explica que “avui en dia hi ha un gruix de jugadors molt ben formats d’entre 18 i 19 anys i d’aquestos, entre dos i quatre, tenen altes possibilitats d’arribar al futbol professional amb equips de segona divisió B, segona divisió o primera divisió. Tots ells són jugadors que arriben d’esta primera “fornada” de jugadors escollits del seguiment que s’ha anat fent a les Terres de l’Ebre en els últims onze anys”.
Agustí Zaera aclarix que “no hi ha un temps estàndard o un nombre d’informes determinats per a decidir sobre un jugador. Nosaltres utilitzem una codificació de tres nivells segons l’interès que ens desperta el jugador, després, però, influïxen molts factors que determinen si el jugador arriba a incorporar-se al FC Barcelona o simplement si farà una prova. Un d’estos és la necessitat que l’equip en qüestió té en aquella posició determinada. Nosaltres podem considerar que un jugador té condicions per a jugar al FC Barcelona, però al final és el club o els entrenadors que acaben decidint, ja que s’ha de tindre en compte que només a Espanya el club té prop de 30 observadors i cadascú fa les seues aportacions de jugadors. Naturalment, quan informem d’un jugador amb la codificació més alta, un superior de la secretaria tècnica del club ve a veure’l, i si passa este filtre després és l’entrenador qui l’observa per a decidir si se l’incorpora o si se li fa una prova”.
“Avui en dia s’invertix molt en futbol base i en formació perquè es té clar que el pròxim Messi o Iniesta avui té 7-8 anys, i que s’ha de tenir controlat el futbol formatiu per a poder incorporar-lo ara, qui ho aconseguisca s’estalviarà moltíssims milions d’euros”.
L’evolució del futbol és evident en tots els àmbits, des de la formació dels jugadors, dels entrenadors, dels àrbitres, fins a la millora constant de les condicions dels terrenys de joc, equipaments esportius, calçat, material … El futbol creix i la formació ho fa de la seua mà, no fer-ho és quedar-se lluny del que els estàndards futbolístics marquen a dia d’avui, i una bona prova de tot és el canvi i l’evolució que ha tingut el procés per a arribar a un equip de primer nivell. Clars exemples són els de jugadors professionals com el d’Àngel Rangel o Bruno Saltor, així com el d’Edu Albacar, ja retirat del futbol professional, però que no va tenir les mateixes facilitats que els joves d’avui dia per a poder accedir al futbol d’alt nivell. Zaera explica que “per a ells va ser molt més complicat que per a un jove d’avui que reunix les condicions, avui dia hi ha molta més formació i molt més control, i quan es detecta talent se’l selecciona per a jugar amb un equip de primer nivell”.
Sobre els principals criteris a l’hora de seleccionar un jugador, l’observador del FC Barcelona reconeix que “el primer que es valora és el talent, però després hi ha dos valors molt importants, el caràcter competitiu del jugador i el caràcter guanyador. A partir d’aquí és clar que si veus un jugador que no té una actitud esportiva això queda reflectit a l’informe, i estos petits detalls de vegades acaben determinant que entre un jugador o un altre en igualtat de condicions futbolístiques”.
Sobre la situació del futbol formatiu a les Terres de l’Ebre, Agustí Zaera destaca que “tot i ser un territori petit hi ha potencial, darrerament han sortit molts jugadors que estan formant-se en equips de primer nivell i pel volum de jugadors que hi ha es pot dir que estem traient molt de suc a la taronja; tot i això, hi ha l’assignatura pendent dels equips del territori. Hi ha massa clubs que compartixen el mateix objectiu d’estar a preferent i amb el volum de jugadors que hi ha és molt difícil poder fer un projecte ambiciós en este sentit. Considero que caldria anar més a una i unir esforços en un projecte i una estructura única i reunir tots estos jugadors amb potencial. Fàcilment podríem tenir un equip en cada categoria competint plenament a nivell català i, a la vegada, molts jugadors que marxen al Nàstic o al Reus es quedarien al territori perquè podrien competir al mateix nivell. Per cada quinta (any natural) hi ha una vintena de jugadors amb qualitats per a competir a nivell català”.
