TERRES DE L’EBRE // La Delegació de Catalunya del Col·legi Oficial de Geòlegs també ha presentat suggeriments a la primera versió del Pla de protecció del Delta. Constata que el Delta ha passat durant el segle XX de ser dominat per les aportacions fluvials a ser-ho per la dinàmica costanera, principalment onades i vent.
Els geòlegs temporalitzen les seues propostes a curt termini (10-15 anys), mitjà (15-50 anys) i llarg (més de 50 anys). Per al curt termini, situen la mobilització d’arenes acumulades a les puntes del Fangar i la Banya com a solució puntual d’emergència per a reposar sorra en zones litorals deficitàries, però alerten que els efectes tenen “poca duració” i no solucionen la problemàtica de dinàmica geològica pantejada. Reclamen de manera “urgent” i “paral·lela”estudis detallats de “com aportar sediments riu avall” des dels embassaments. Quantifiquen que els sediments fins podrien mobilitzar-se amb cabals a partir de 100 metres cúbics per segon i arribar a la plataforma deltaica a través dels canals de reg per a mitigar la subsidència, però que per a tranports arenosos de fons caldrien cabals a partir de 600 metres cúbics per segon.
Camins de guarda
A mitjà termini, els geòlegs aposten per poder disposar del màxim de camins de guarda a prop de l’actual línia de costa i estudiar la mobilització de sediments a la resta de pantans de la conca i no només als del sistema Riba-roja-Flix, generant sistemes de by-pass que tinguen un efecte “dominó” per tal que els sediments arriben majoritàriament a la desembocadura.
A llarg termini, el Col·legi de Geòlegs entén que “considerar l’estabilització de la línia de costa en entorns dinàmics com el delta de l’Ebre resulta una obra titànica que en el pitjor dels casos pot conduir al fracàs”. A partir d’aquí, planteja que les solucions que es puguen preveure “hauran de ser suficientment flexibles”.
D’un costat, advoca per mantenir un ‘status quo’ que done continuïtat a l’arribada de sediments per a establir un balanç positiu i favorable al Delta i, en segon lloc, enfoca solucions d’adaptació a les circumstàncies de cada moment, “la qual cosa pot significar inexorablement naturalitzar espais d’ocupació humana”. Finalment, apel·la a “esforços faraònics de coordinació i finançament protagonitzats pel consens i la voluntat política”.
