A les Terres de l’Ebre no sempre valorem prou el que tenim. I probablement tampoc no ho hem sabut “vendre” fora.
Un detall, sense anar a espais més amplis que el territori de Catalunya. Si a Barcelona, a Reus, a Lleida, a Manresa, a Montblanc, a Sabadell, es parla de catifes de flors, sobretot centrat en les processons de Corpus, sens dubte acudeix a la ment de tothom la població de Sitges. Ho fan molt bé, amb solera, valor artístic i pes de la tradició. El mèrit és inqüestionable. Però a ningú li vindrà al cap ni es farà esment al poble de Jesús, que una setmana després de Corpus celebra la festa del Cor de Jesús, amb unes notables catifes de flors, elaborades amb mitjans infinitament inferiors als d’aquella vila del Garraf, i que són resultat de l’esforç, la il·lusió i la dedicació de molta gent de la població. Ni a les mateixes comarques de l’Ebre se’n té prou coneixement.
El passat 10 de juny, diumenge, mossèn Paco, rector de la parròquia de Jesús, explicava en acabar la desfilada processional que 300 voluntaris havien estat treballant moltes hores des de la matinada preparant les catifes de flors que guarnirien els carrers del poble per a la processó de la tarda. Té mèrit mobilitzar centenars de voluntaris en una població d’aquesta dimensió. Enguany encara més per la recent mort de Juanito Chavarría, una de les ànimes impulsores del guarniment dels carrers i de les seves expressions artístiques.
La processó, per la seva banda, és un crit a anar a contracorrent. Per a un observador superficial veure-la passar no diferiria molt d’una altra manifestació costumista similar, una processó més, amb la diferència de transitar sobre catifes de flors. Però en la de Jesús segueix vigent un aspecte fonamental: es manté l’essència religiosa, el pas del Santíssim pels carrers del poble i les benediccions amb la custòdia. Aquesta essència és reforçada per alguns motius eucarístics dibuixats en flors a les mateixes catifes.
Aquesta processó és una expressió externa de la devoció al Cor de Jesús, que a la població té arrels profundes. Es remunta a l’època dels jesuïtes, que van tenir a l’edifici de l’actual EMD i ex-Col·legi de la Immaculada el seu Col·legi Màxim el darrer terç del segle XIX i el primer del XX.
La festa del Cor de Jesús, a Jesús, en suma, es mereix que creixi tant el nombre de participants en la processó com els dels que la vegin, fins i tot com a atractiu turístic. Això sí, només valdrà si conserva l’autenticitat.
