El Far de Buda es va encendre per primera vegada l’1 de novembre de 1864 i aleshores era el més alt d’entre els fars metàl·lics construïts al món, amb una elevació de 51,5 metres sobre el terreny. Era una torre de ferro cilíndrica, de color gris perla clar, rematada per una llanterna d’un abast de 20 milles, a la qual s’accedia per una escala de cargol de 365 graons, segons recollia el tècnic del Parc Natural del Delta Xavi Abril en un número de la revista Soldó de fa més de 20 anys.
Durant la Guerra Civil va sofrir diversos impactes, però va ser la regressió del Delta, amb la mar avançant cap a la torre i descalçant els fonaments de les estaques, la que el va sentenciar. El 29 de desembre de 1959, un fort temporal va arrasar la caseta d’acumuladors i el va dixar sense llum. La nit de Nadal de 1961, un nou temporal el va fer caure, després de quasi cent anys resistint a tots els elements.
Ara, el Far de Buda ha revifat gràcies a la reproducció inaugurada diumenge passat a Sant Jaume d’Enveja, a la rotonda d’entrada al municipi venint d’Amposta. Segons va explicar l’alcaldessa, Teresa Solsona, la rèplica, que ha sigut possible gràcies a una maqueta guardada a Madrid, va ser un dels tres projectes guanyadors dels pressupostos participatius. “Esta rèplica no només ens connecta amb la nostra història, sinó que també és un símbol d’esperança per al futur”, va manifestar Solsona, en declaracions recollides per Imagina Ràdio.
L’esdeveniment va estar presidit per Inmaculada Aguilar Civera, catedràtica d’història de l’art de la Universitat de València i experta en l’obra de l’enginyer Lucio del Valle, autor del Far de Buda original, i també va comptar amb la presència dels nets de l’últim farer.
L’acte va acabar amb la interpretació de la cançó “Gegant de ferro” per part de la Unió Musical L’Artística i el cantant Miquel Rullo. L’endemà, dilluns, la llum del far ja es va engegar de manera automàtica.
