Salut Terres de l’Ebre, com a concepte de xarxa sanitària amb identitat i coordinació ebrenques, no haurà estat només un tema de debat sociopolític sobre el model sanitari al territori després del cicle esgotat de Sagessa. A finals d’enguany, Salut Terres de l’Ebre esdevindrà una empresa pública de gestió sanitària amb personalitat jurídica pròpia que, per a començar, assumirà la gestió de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, segons ha confirmat a este setmanari la directora dels Serveis Territorials de Salut a les Terres de l’Ebre, Mar Lleixà, que va afegir que “a partir d’aquí ja anirem veient” si es poden integrar al nou ens públic, i cadascú en quina mesura, altres centres com l’Hospital Comarcal d’Amposta, la Clínica Terres de l’Ebre de Tortosa o l’Hospital de Jesús, també de la capital del Baix Ebre, tots tres de propietat municipal i ara també -des de principis del 2018- de gestió per part d’empreses municipals.
La confirmació que l’hospital de Móra serà encomanat a Salut Terres de l’Ebre també certifica una altra opció: que l’hospital de Reus i el de Móra, encara en mans de Gehcosa (del conglomerat de Sagessa), serà gestionat pel CatSalut a través de dos empreses diferents i no d’una, com s’havia especulat. Ara bé, com que actualment Móra forma part, empresarialment i a nivell de gestió, de l’hospital de Reus -per això s’han desviat milions d’euros del fons de reserva de Móra per a pal·liar el dèficit del Sant Joan de Reus- la desvinculació dels dos centres i el seu traspàs a la Generalitat s’ha de fer alhora i en una única operació, segons recorda Lleixà, per la qual cosa l’exercici del 2019 s’ha previst com un any de transició. Admet que això ha generat certa confusió però assegura que el futur és cert i dona compliment a la demanda que els Serveis Territorials van fer a la conselleria a finals del 2018: que s’articulessen dos empreses diferents i que la de Móra es convertís en l’embrió de Salut Terres de l’Ebre. L’exdirector territorial Ismael Piñas va arribar a lamentar públicament, a través d’un article publicat a este periòdic, la possibilitat que s’acabés renunciant a Salut Terres de l’Ebre com a projecte territorial.
Lleixà posa com a exemple del compromís de la Generalitat les inversions en curs i anunciades -assumides pel CatSalut- per al centre de la capital riberenca. Han començat les obres per a la instal·lació de noves canonades, vinculades a la construcció imminent d’una cafeteria -ara no hi ha este servei- per a l’obertura de la qual s’està tramitant la llicència mediambiental; i, segons Lleixà, durant el 2019 quedaran redactats els projectes per a una nova àrea quirúrgica, sala de parts i gabinet de digestiu, amb la idea que les obres es puguen fer l’any que ve.
Inversions imminents
Lleixà, que va fer una conferència a la URV sobre el futur sanitari a les Terres de l’Ebre, també ha assenyalat altres inversions immediates del Departament de Salut al territori, entre les quals hi ha la incorporació de tres nous mamògrafs -cedits per l’empresari Amancio Ortega-, un per a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, un per a Amposta i un per a Móra d’Ebre, que s’instal·laran entre juny i juliol. En este període també està previst que surte a licitació l’obra del nou edifici oncològic de l’hospital tortosí, i paral·lelament s’està preparant el concurs per a construir-hi també un nou edifici administratiu que, al seu torn, acollirà la secció de Recursos Humans del CAP Baix Ebre, on, aleshores, amb este alliberament d’espai, podran tornar les especialitats traslladades temporalment -enmig d’un terratrèmol polític a Tortosa- al CAP de Roquetes: anestèsia, oftalmologia, digestiu i la clínica del dolor. A més, el nou edifici administratiu també permetrà ampliar les Urgències del Verge de la Cinta, un altre dels reptes de Salut a Tortosa i a les Terres de l’Ebre. Lleixà confia que enguany es puga licitar la redacció del projecte d’ampliació.
La representant de la Generalitat també calcula que durant el 2019 arrancaran les obres dels nous consultoris locals de Jesús i Benifallet. En el cas de l’equipament benifalletà, el projecte ja està redactat, i l’obra corre una certa pressa pel conflicte entre el Bisbat i el consistori un cop es va acabar el període de cessió de l’edifici -propietat de l’església- on ara hi ha habilitat el servei de consultori mèdic. A Jesús, encara cal redactar el projecte.
Radiografia de la regió
Segons va radiografiar Lleixà a la conferència, actualment hi ha a la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre 49 consultoris locals i 11 equips d’atenció primària en 21 centres, 12 dels quals fan atenció continuada 24 hores. Pel que fa als tres hospitals principals i a l’activitat de l’ICS redirigida a la Clínica Terres de l’Ebre, es disposa d’un total de 324 llits d’internament d’aguts. En els tres centres sociosanitaris d’internament, hi ha en conjunt 60 llits de llarga estada, 127 de convalescència i 34 de subaguts.
En un context de manca de professionals en determinades especialitats i deteriorament de les condicions professionals, Lleixà va enfocar el repte d’haver de mantenir o millorar la qualitat assistencial als 176.488 habitants de la regió sanitària, en un marc de lenta recuperació del ritme inversor després de les retallades i en un territori on en l’última dècada ha crescut en un 7,5% la població major de 65 anys assegurada pel Catsalut (i ha baixat en un 10,2% la població menor de 14 anys). El segment de majors de 64 anys suposa avui, segons les dades del Departament, un 22,5% de la població a l’Ebre, i fins a un 26,5% a la Terra Alta i la Ribera, per un 19% a Catalunya.
