Gairebé dos mesos després de l’històric incendi de la Ribera d’Ebre, considerat per la seua evolució inicial el més devastador del segle a Catalunya, la desgràcia no sembla haver servit perquè l’Administració comence a atendre com cal, i si cal a discriminar positivament en segons quines circumstàncies, segons quines realitats del país.
És obvi que per alguna cosa hi ha les assegurances i que els ajuts directes no han de ser una pràctica habitual per a gestionar amb diners públics qualsevol incendi o desastre, però les particularitats de la Ribera d’Ebre, com a territori industrialment hipotecat i amb un futur incert, sense haver-se pogut beneficiar d’un impost nuclear tombat pel Constitucional, amb data de caducitat nuclear i amb la despoblació com a pilar de convivència de la realitat socioeconòmica de la comarca (enganyosa si només ens fixem que té un dels PIB per càpita més elevats de Catalunya), així com l’excepcionalitat d’un foc que va despullar un cop més les deficiències de la gestió del territori a Catalunya, són circumstàncies que mereixerien probablement un tractament específic i singular.
El Govern de la Generalitat, que s’ha negat de moment a rebre els pagesos indignats i que no és capaç d’oferir un pla integral concret més enllà d’uns crèdits tous que de poc serviran als pagesos si ara s’estaran tres o quatre anys sense collir i no podran tornar els crèdits, hauria de ser capaç, si realment creu en el futur de la pagesia, d’identificar en el context actual el moment idoni per a buscar un punt d’inflexió en la gestió del camp, començant per una comarca sense un full de ruta clar com la Ribera. Un punt d’inflexió amb el doble objectiu de fer més viables les explotacions agràries, començant per les afectades pel foc, i de tenir alhora un territori i un paisatge rural endreçats i el màxim de blindat davant del risc d’incendi.
El Govern català, amb ajuts a fons perdut -alguns pagesos sostenen que això és el que se’ls va prometre- o amb alguna altra fórmula excepcional, ha de prémer l’accelerador en esta qüestió i no esperar que el malestar per l’incendi baixe d’intensitat només amb el pas del temps. Ha de negociar directament amb els pagesos i explorar vies de col·laboració que revertiran en favor de la gestió del territori.
