Les imatges, devastadores, dels efectes del Glòria al delta de l’Ebre han corregut com la pólvora aquests dies a les xarxes socials i també en els mitjans de comunicació. I això que en un primer moment es va criticar el trist tractament mediàtic que es va fer sobre la situació que s’estava vivint al sud de Catalunya: part de la societat ebrenca denunciava que, com en altres ocasions, el focus dels mitjans catalans s’havia centrat -almenys durant els primers moments del temporal- en les comarques de Barcelona i de Girona i havia obviat les ebrenques on, precisament, el temporal estava portant les pitjors conseqüències.
Un dels continguts que més usuaris van compartir -també mitjans de comunicació- va ser una comparativa de dues imatges satel·lits del delta de l’Ebre, fetes pel satèl·lit Senitel1 de l’Agència Espacial Europea, que es va convertir en viral. Una de les fotos era dels dies anteriors a la llevantada, i l’altra era del 21 de gener, el dia que el temporal va colpejar més fort el Delta. En aquesta segona foto s’hi apreciava la presència d’aigua en gairebé el 100% de la superfície de la planta deltaica i això va donar lloc a la confusió i a l’alarma.
Malgrat que les dues imatges eren reals, molts usuaris i mitjans la van compartir sense una explicació adequada que induïa a la confusió perquè feia pensar que gairebé tot el delta de l’Ebre havia quedat submergit sota el mar quan en realitat l’aigua salada només -que ja és molt- havia inundat aproximadament un 10% de la superfície, principalment a l’hemidelta nord. La resta d’aigua que es veia en la imatge satèl·lit era aigua dolça, principalment de les pluges que van inundar, de manera temporal, els camps d’arròs de bona part del territori i també de l’aigua de reg, un detall que va passar per alt i no es va explicar.
Com a conseqüència, aquesta manca de context va provocar que gran part de les persones que van veure aquestes dues fotos pensessin que pràcticament tot el Delta havia quedat engolit per l’aigua del mar. Una creença que, alhora, es va escampar també per Whatsapp, Twitter, Facebook, acompanyada de missatges que lamentaven que el mar havia fet desaparèixer tot el Delta, o que res tornaria a ser igual.
L’episodi ha sigut greu, gravíssim de fet, però les xarxes també van contribuir a crear continguts fake i d’alarma excessiva. En aquest sentit, Sofia Rivaes, responsable de l’oficina tècnica de SEO/BirdLife a l’Ebre, recordava al Diari Ara que “si féssim la mateixa foto els mesos d’abril o maig [quan s’inunden els camps per cultivar l’arròs] la imatge seria molt similar. Durant aquell període, vist des de l’aire, el delta gairebé es confon amb el mar i no diem pas que haja quedat engolit pel Mediterrani”.
