Enguany, per primer cop, des de Campredó es podrà retre un homenatge com cal als soldats que varen prendre part al Pas de l’Ebre, just a l’hora exacta en què va iniciar-se. El passi d’un documental sobre aquest greu episodi de la història, obra del cineasta Germán Machí Caballé; un sopar-debat amb estudiosos de la Batalla; una actuació musical del cantautor ampostí Noel Luna; una marxa de torxes envers el riu; i la recitació del poema en francès escrit per un brigadista a la torre de guaita local, són els ingredients de commemoració d’un fet que va marcar la vida del país pel fet que va causar una tragèdia humana sense precedents per aquestes contrades.
El tret de sortida de la Batalla de l’Ebre va ser a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938. L’exèrcit republicà tenia previst creuar el riu Ebre per diferents indrets entre les viles de Mequinensa (Baix Cinca) i Font de Quinto (Baix Ebre). El focus principal va tindre lloc entre els pobles de Riba-roja, Flix i Ascó. Amb tot, per tal d’intentar enganyar l’exèrcit feixista varen propiciar dos maniobres militars d’alçada: una al vessant nord, entre Mequinensa i Faió, de la qual va encarregar-se la 42ª Divisió amb 9.500 homes, i l’altra pel tramsud, a redós de Campredó i a càrrec de la 45a Divisió.
Les cròniques de la batalla ens fan sabedors que durant les nits anteriors tot un seguit de camions republicans, amb els llums encesos, anaven circulant per la riba esquerra del riu entre Campredó i Amposta. La finalitat evident de llurs moviments era fer-los prestar atenció en la defensa de la riba sud del riu, mentre es preparava un ferotge atac més al nord que havia de ser determinant. Des del costat franquista, es va decidir evacuar la població civil mentre reforçaven la 105ª Divisió franquista amb 10.000 homes provinents de Mallorca. A la vegada, es va fer omplir d’aigua el canal de la dreta per tal de posar més entrebancs a un possible pas del riu. Consegüentment, l’ofensiva per aquest tram sud va ser descoberta pels feixistes, que la varen rebutjar i provocar greus pèrdues als republicans. Tot i ser una maniobra de distracció, la magnitud de la desfeta va comportar un contratemps insalvable per a l’exèrcit republicà.
El Batalló Commune de París de la XIV Brigada Internacional de la 45a Divisió va creuar el riu per a enfrontar-se a les tropes franquistes, que disposaven del 292è Batalló de Tiradors d’Ifni, així com la 2ª Brigada de la 105ª Divisió. El tràgic resultat va comportar una autèntica matança de voluntaris francesos i belgues. Durant tota la matinada, dos batallons més de la XIV Brigada van poder travessar el riu, encara que en precàries condicions i molt delmades per l’intens foc artiller i de les metralladores franquistes, que prompte va rebre el suport addicional de la 13ª Divisió.
Els soldats republicans varen aconseguir, malgrat enormes dificultats, col·locar una passera que, juntament amb les 20 barcasses de les que disposaven, va permetre travessar el riu a molts dels 1.000 homes que composaven la XIV Brigada. Tanmateix, varen xocar frontalment amb la segona barrera que suposava el canal de la dreta de l’Ebre, mentre els franquistes havien aconseguit encerclar-los i sotmetre’ls a un terrible foc artiller. Com a conseqüència, en unes poques hores la passera va ser destrossada, el batalló Commune de París anihilat i la resta d’unitats havien patit grans pèrdues humanes. De fet, únicament unes dotzenes de soldats van poder tornar, a la caiguda de la tarda, a creuar a la riba esquerra del riu. Uns 1300 soldats varen perdre la vida, els cossos dels quals anaven surant riu avall fins la desembocadura, en una de les imatges més dramàtiques que mai s’ha vist a l’Ebre.
82 anys després recordem un esdeveniment històric que va tacar les nostres terres de sang. El record de la batalla de l’Ebre encara és ben present entre la gent més gran d’arreu de les nostres poblacions. Un darrer estudi de la URV (encomanat pels ajuntaments de Campredó, l’Aldea i Amposta) ha aportat noves dades sobre un dels episodis més tràgics i desconeguts de la Batalla sagnant dels 115 dies. Uns plafons informatius, col·locats en diversos indrets de les tres poblacions, intenten fer cinc cèntims d’aquest moment decisiu de la Guerra del 36-39.
Et tant qu’il y aura des fascistes/…nous autres anti-fascistes/ nous batterons contra eux/ mai les vraix proletaires/ nous avons notres devoirs/ la bonheur pour nos mères/ le plus beau des efforts. Un soldat solidari, que es considerava part dels “vertaders proletaris”, va deixar escrit aquests versos a la torre de guaita templera de Font de Quinto. Són, sens dubte, un testimoni silenciós d’un ideari que va ser vençut en la més sagnant de les batalles.
