L’any 2023 van nàixer 1.199 nadons a les Terres de l’Ebre, segons les dades provisionals publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Esta xifra significa una disminució del 4,1% en relació a les dades definitives del 2022 en què es van comptabilitzar 1.250 naixements. La disminució d’estes xifres s’inscriu en la tendència a la baixa de la natalitat que a la regió de l’Ebre ha sigut continuada a partir de 2008 en què s’hi van registrar 1.939 naixements. Per comarques, al Baix Ebre van nàixer el 2023 un total de 566 nadons (-1,4% en relació a 2022); al Montsià, 440 (-7,9%), a la Ribera d’Ebre, 132 (el mateix nombre que el 2022); i a la Terra Alta, 61 (-7,6%).
El nombre de naixements de mare estrangera van augmentar cinc punts percentuals a la regió de l’Ebre l’últim any. Dels 1.199 nascuts, 464 eren fills de mare estrangera (un 38,69%), mentre que el 2022, dels 1.250 naixements, 421 van ser de mare de nacionalitat no espanyola (un 33,68%). Al Baix Ebre, la mare era estrangera en 4 de cada 10 naixements. Per municipis, l’Idescat aporta dades dels 68 municipis de més 20.000 habitants i en este rànquing Tortosa i Amposta ocupen la tretzena i catorzena posició, respectivament. Dels 281 naixements que hi van haver a Tortosa el 2023, un total de 126 (44,8%) van ser fills de mare estrangera; i a Amposta, dels 173, en van ser 76 (43,9%). Esta llista l’encapçala Salt (69,3%) i la tanca Castellar del Vallès (10%).
Entre els nadons de mare estrangera, la major freqüència correspon als fills de mare marroquina (184), fet que representa un 15,34% del total de naixements de la regió de l’Ebre (7 punts per sobre de la mitjana catalana) i un 39,6% dels naixements de mare estrangera. Seguixen en ordre decreixent els fills de mare romanesa (64), pakistanesa (55), hondurenya (16), colombiana (15) i índia (12).
Per continents, 211 nadons tenen mare amb nacionalitat d’algun país africà; 90, de la resta de països de la Unió Europea; 69, d’Àsia; 47, d’Amèrica del Sud; 24, d’Amèrica del Nord i Central; i 23, de la resta de països europeus.
D’altra banda, la taxa bruta de natalitat (TBN), l’indicador demogràfic que mesura el nombre de naixements vius en un any per cada 1.000 habitants, se va situar a les Terres de l’Ebre en un 6,5, similar al del conjunt de Catalunya que va ser de 6,8. Per comarques, el TNB del Baix Ebre va ser 7; el del Montsià, 6,3; el de la Ribera d’Ebre, 6; i el de la Terra Alta, 5,3.
Una altra dada destacada de les publicades per l’Idescat és que les Terres de l’Ebre és la regió catalana on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,61 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,18 anys.
A les Terres de l’Ebre, el 2023 hi van haver 51 naixements menys en relació a l’any anterior i van haver-hi dos municipis, Caseres i Paüls, on no n’hi va haver cap, fet que en 2022 només va passar a Vinebre. Un total de 23 municipis van registrar més naixements que l’any anterior i en uns altres 27 n’hi va haver menys. Entre estos últims destaquen tres municipis del sud de la comarca del Montsià: la Sénia (-20), Ulldecona (-18) i Alcanar (-15). A l’Ametlla de Mar van nàixer 16 nadons més que el 2022, la qual cosa significa un augment de naixements del 48,5%. A Amposta, n’hi van haver 17 més (+10,9%) i a Tortosa, 12 (+4,46%).
