Passats 22 anys des que em varen tirar fora de la Secretaria de la Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre, amb la complicitat de la nova direcció de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, en mans del Partit Popular i de l’Opus Dei, vull fer uns apunts que, salvant algun error, poden ser contradits per poques persones vives.
He vist a la portada de l’estimat Setmanari l’Ebre, la foto dels dirigents de la PDE on demanen que els ciutadans no vagin a celebrar els 35 anys del Consorci d’aigües de Tarragona. Jo era el secretari dels Regants de l’Esquerra que varen portar el pes de tota la negociació. Val a dir que els dirigents del Canal de la Dreta varen estar sempre d’acord amb les brillants actuacions dels presidents de Comunitat i Sindicat, senyors José Lluch Abella i Joel Bonet Giménez.
Eren temps convulsos, on l’oposició, sobretot de Deltebre, va lluitar contra aquestos dirigents per circumstàncies polítiques i no per defensar res. Jo mateix he acabat sent rebutjat i acusat de traïdor per alguns dels dirigents que vaig defensar mentre es va poder. Quan els dos opositors varen ajuntar els seus vots davant notari no vaig poder fer més que acceptar la derrota.
Vull deixar clar que els senyors Lluís Pegueroles i Josep Castells eren persones a qui he tingut gran respecte i per tant sabia que eren persones cabals. Varen guanyar netament i a mi em va costar el càrrec.
Dit tot això, ara vull parlar de la portada del Diari. Les quatre persones que representen a la PDE ja estaven fa 35 anys i han envellit lluitant per allò que creuen. Jo puc fer tot un desenvolupament, des de l’aprovació de la Llei 18/81 al Parlament, defensada per un jove diputat d’UCD i que tots coneixem, Antonio Faura Sanmartín, fins a la creació del CAT i la lluita per l’enviament definitiu de l’aigua a Tarragona. Ara em limitaré a fer unes breus reflexions personals sense ànim de molestar a ningú:
– A la foto veig poca pedrera i a les assemblees poca gent jove. El testimoni l’haurien d’agafar els joves. Si no el volen, això no tindrà futur. No crec amb els càrrecs vitalicis.
– Les dues Comunitats de Regants reben cada any dos milions d’euros cadascuna pels 2 m3/segon. Els propietaris regants sabem (i així ho expressem a les assemblees) que sense aquesta quantitat no podríem subsistir. I prou de demagògia barata de què pague el Govern.
– Molts d’ajuntaments del Delta (entre ells l’Aldea, Camarles y Deltebre, DELTATRES) no tindrien prou aigua potable. A més, la connexió que va valdre una milionada ens va sortir de franc. Jo era alcalde president de Deltatres i ho vaig acordar amb el gerent senyor Leandro López Bosch. Els dirigents dels Regants varen pressionar perquè així fos.
– La venda d’aigua va ser un engany. Aigües avall de Campredó, a la Pedrera, la CHE hi va construir una bomba que tornava a reposar el canal.
Voldria poder explicar tota la meva experiència en reunions amb els senyors Lluch i Joel durant aquestos 15 anys que vaig tenir la sort de viure moments i judicis inoblidables.
A partir d’aquest moment reto en un debat públic a tots els que vulguin contradir tot el que es va fer.
