Endeví o oracle

He dit molts cops que les persones en general, sobretot les que tenen certes responsabilitats o càrrecs, no sempre han de dir el que pensen, seria massa bo, però sempre, sempre han de pensar el que diuen abans de parlar perquè l’ésser humà és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. Ara podríem parlar de la humilitat, de la senzillesa, etc., però no ho vull fer. Potser un altre cop.

Ara vull fer d’endevinaire, d’endevinador, d’ocell de mal averany, el que els espanyols diuen ave de mal agüero. Tampoc puc tenir la pretensió de convertir-me en Oracle i transformar les meves paraules en una inspiració divina, ni tan sols que al darrere meu estigui un déu mitològic grec com Apol·lo. Simplement soc un aprenent de la vida com tots els mortals però que a la meva provecta edat, i d’haver rebut moltes clatellades, ja me n’estic bastant, de callar moltes coses. No penseu que soc un inconscient, encara em mossego la llengua i callo el que penso massa cops. Ja sabeu, la mentida és més important que la veritat i que aquells que diuen que sempre parlen clar són els veritables mentiders.

Fent un esforç d’Oracle vull dir algunes inspiracions que he tingut fent la migdiada sota una figuera, o potser era una morera. Allà van els meus somnis:

El president a l’exili Puigdemont es resisteix a passar al segon pla després de no guanyar el seu partit per primer cop. Recordem que el successor de Convergència va ser el PDeCAT. Ara pronostico que abans de cap procés electoral tornaran a fer un partit únic que serà JuntsxCat. Es a dir, el PDeCAT desapareixerà. S’hauran d’empassar gripaus l’un i l’altre si volen que la dreta burgesa catalana torni a governar.

En aquest procés d’unificació, Artur Mas, el tercer millor president, després de Companys i Pujol, hi tindrà molt a dir, és l’únic polític recent que ha fet, conscientment, un sacrifici personal per Catalunya. Els presos també tenen mèrit, però no s’ho pensaven que la dictadura espanyola seria tan cruel i, per tant, els va sortir malament sense pensar-ho.

Al centre de les espanyes han tingut cada “perla” que deu-n’hi-do. L’Esperança Aguirre va pensar que podia fer el que volia i aparcar damunt del pas de vianants i vendre pintures de Goya sense pagar impostos, això sí, sense assabentar-se del les comissions que cobraven al seu partit a Madrid. D’ella no hem pogut tenir coneixement dels seus estudis acadèmics.

La Cristina Cifuentes va presentar un títol fals. El seu màster universitari va resultar no ser cert i va portar el catedràtic a la mort i a la secretària condemnada. Ella, la veritable estafadora, absolta. Igual que si en un assassinat absolen el criminal i condemnen el còmplice. Quin paperot. Si no l’agafen furtant in fraganti encara seria presidenta de Madrid.

Ara a l’Ayuso no saben com vestir el seu curriculum vitae, però es veu que això de la cultura per ser responsable del PP no fa falta. Aquesta noia fa una cara de figa tova que tomba d’esquena i pot guanyar les eleccions, cosa que diu molt poc de la cultura dels madrilenys. És clar que no calen molts d’estudis, Pablo Casado va fer quatre cursos de la carrera de dret en sis mesos. No hi ha com tenir universitats que regalin títols i màsters.

I al rei jubilat no li passarà res. Tampoc aclarirem mai els comptes de la monarquia ni podrà investigar el Parlament.

De totes les meves prediccions, de la que n’estic segur és d’aquesta última i del fet que primer tindrà la independència Madrid que Catalunya. Bé, Madrid ja és una comunitat independent i privilegiada.

Jordi Casanova Giner
Jordi Casanova Giner
advocat i escriptor aficionat
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

34 + = 40

Últimes notícies