Com cada any, la literatura ebrenca gaudix de molt bona salut, i amb l’arribada al calendari de la diada de Sant Jordi són nombroses les novetats literàries amb segell ebrenc que podran trobar-se als diferents taulells i les llibreries. Llibres fotogràfics, reculls d’articles, llibres infantils, llibres il·lustrats, assajos, reedicions, llibres de cuina, còmics, poesia, història, però, sobretot, molta novel·la. Este és el tret característic que més abunda entre els diferents títols que ens proposen els autors de les Terres de l’Ebre, i que coincidixen a destacar les llibreries del territori.
“Les novetats literàries són molt variades, però enguany, especialment, hi ha moltes novel·les”, diu la llibretera Ester Galindo de La2 de Viladrich de Tortosa; i també Júlia Albesa, de La Irreal: “Una de les novetats d’este Sant Jordi 2023 és que hi ha més novel·les de ficció que no novel·la històrica, tot i que sabem que, aquí, a les Terres de l’Ebre, la memòria històrica té molta tirada”.
Així, en el gènere de la novel·la, un dels plats forts d’este 2023 i que “s’ha venut molt”, indica Helena Herranz, de La Romàntica, és Sota el fang, de l’escriptor deltebrenc Joan Roca Navarro. “És un llibre amb una qualitat literària molt gran, que pot agradar tant als més exigents a l’hora de llegir, com a aquells que no ho són. La trama gira al voltant dels anys setanta, en un Deltebre oblidat de la Tortosa infestada de caciquisme polític, on els carrers són de fang, i en què Roca barreja la mitologia i creences dels iaios i iaies, i els barreja amb una trama de desaparicions de xiquets a les maresmes del Delta. És una novel·la de suspens, el millor per a atrapar els lectors; i després hi ha la manera d’explicar i d’escriure d’ell, que és una delícia”, detalla Albesa.
També és una de les grans apostes La vida per dins, la primera novel·la de la canareva Laura Fabregat, que gira al voltant d’una història introspectiva de la protagonista, que, marcada per angoixes i inseguretats, s’ha d’obrir camí enmig d’una tragèdia familiar. “És un llibre que recomanarem molt este Sant Jordi”, afirma Herranz.
Seguint amb les novel·les, una altra de les novetats més demanades és La terra del silenci trencat, l’òpera prima de l’escriptora i periodista morenca Cristina Fornós, que reivindica el paisatge del Priorat com a escenari d’una trama policíaca que s’entrellaça amb referències històriques a la poderosa Cartoixa d’Escaladei.
Una de “les estrelles de la corona”, apunta la llibretera de La Irreal, és La muntanya líquida, de Mercè Falcó, en què el món es queda sense recursos hídrics, els rius s’assequen i la pluja desapareix, i en el qual els més rics són els que tenen el poder de l’aigua. “Es tracta d’un llibre de ciència-ficció que ens fa pensar en quin ús estem fent de l’aigua i on ens porta el seu malbaratament”, diu Galindo.
Els amants de l’escriptora xertolina Francesca Aliern també podran gaudir d’Aigua molla, la seua darrera obra, que és un recull de relats plens de tragèdies quotidianes, però també de valentia i de tendresa, i, de vegades, de bones dosis d’ironia. D’altra banda, Galindo destaca dos publicacions de Cossetània, “una gran editorial que ha apostat per la gent d’aquí i per dos propostes que han guanyat premis”: Amor en blau i negre, de la tortosina Montse Boldú, Premi Literari Sebastià Juan Arbó 2022, i també Aquest cos meu i nostre, de la tivissana Clàudia Pallisé, novel·la guanyadora del XXXIV Premi de narrativa Vila d’Ascó 2022.
Tot i que enguany no hi ha tants títols de memòria històrica com en altres Sants Jordis, Herranz assenyala que un dels més demanats és La petjada d’El Rubio, l’últim company de la Pastora, del periodista i director d’esta capçalera Òscar Meseguer, tot i que també destaca la novel·la històrica Les minves de gener, del periodista rapitenc de Canal TE, Josep Pitarch, que al llarg de les pàgines apropa al lector la Ràpita i els esdeveniments històrics del s. XX, barrejats amb el repàs d’una nissaga familiar fictícia; La tomba de l’Ebre, de l’escriptor nascut a Ascó Andreu Carranza, que, ambientat en l’esclat de la Guerra Civil de 1936, narra la història de la Tortosa bombardejada i destruïda per les tropes feixistes a través de Cinto, Clara i el caporal Martínez; i El concurs i altres contes, de l’historiador Roc Salvadó.
El recull d’articles de Marta Rojals, de la Palma d’Ebre, a No siguis pobre! també és una de les lectures recomanades d’este Sant Jordi, en què es fan denúncies sobre el racisme, la transfòbia, el masclisme, la discriminació lingüística, l’especulació urbanística, l’abús dels poderosos o la crisi climàtica.
Un altre dels indispensables, assenyalen les llibreteres, és 96 hores de juliol i 1 infern. Atrapats a l’incendi d’Horta de Sant Joan, de Jordi Cruz, meteoròleg del Servei Meteorològic de Catalunya, a través del qual analitza i descriu les causes, els fets i les conseqüències d’esta tragèdia forestal del 2009.
Pel que fa a la poesia, enguany no hi ha tantes novetats literàries, apunten les llibreteres. Tanmateix, cal realçar el tercer llibre poètic de l’artista i activista ampostina Mari Chordà, No com un so, un poemari sobre el renaixement d’un jo des del dol de l’allunyament d’una relació amorosa-sexual, viscuda des d’una maduresa que defuig els models de l’amor romàntic; el poemari Hi entra de puntetes la llum, de l’escriptor establert a Tortosa Jesús M. Tibau, en què es dixa portar per les sensacions que li suggerixen els mobles i habitacions de la casa, impregnats per les emocions i la vida dels seus inquilins.
A més, l’escriptor i poeta flixanco Albert Guiu parla de la seua mare, Fina, com a protagonista i de l’Alzheimer com a antagonista al seu nou poemari; mentre que el calero Joan Callau parla a Tota la claror sobre com serem capaços de fer net del tot de les restes que ens fan nosa i de lligar-nos de nou al sentit i a la màgia del present, de la vida.
En l’àmbit infantil, trobem La gran riuada, escrit per Josep Juan Segarra, de l’Associació Sediments, i il·lustrat pel tortosí -instal·lat a Barcelona- Agustí Sousa, un conte d’esperança que parla sobre la importància de respectar la natura i dixar l’aigua seguir el seu curs natural. De la mà de Cinta Arasa i il·lustrat per Nur Ventura arribarà pròximament a les llibreries, Una abraçada amb olor de xocolata, una història per a veure, sentir i viure fora de les pantalles. L’escriptora de la Torre de l’Espanyol Núria Estivill proposa Lluna, tinc por, que compta amb les il·lustracions de la tortosina Elisa Bernat.
Seguint amb el tema de les il·lustracions, també cal destacar l’última publicació del roquetenc Ignasi Blanch, que ha donat forma i color a Els contes de Lesbos d’Àngel Burgas; i també This is a Gay Book, de l’artista tortosí establert a París, Pepo Moreno, que recopila tots els seus dibuixos a través dels quals ens mostra un univers en què la norma és ser gai.
Altres títols destacats són els llibres fotogràfics Dones Ebrenques -que no para de vendre’s- i també Mariano Jover, l’aposta per la difusió de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre Albert Curto; així com Discoteca Contacto: la història oficial, de la periodista tortosina Marina Pallás i l’editor gràfic Quimo Panisello.
