Franquet al Forn

De moment, que jo sàpiga, no és cap especialitat marinera en curs, però mai se sap. El que sí que està confirmat (si no hi ha impediment major) és que Josep M. Franquet (Tortosa, 1950) serà, el dilluns 4 de juliol, cap a les 20.30 h, abans del sopar, a la tertúlia del Forn de la Canonja (paret per paret amb la Catedral tortosina), per vestir de llarg la seva novel·la Ramon l’immortal, editada per Onada edicions, de Benicarló, a la seva col·lecció ‘Narratives’, amb pròleg d’Emigdi Subirats.

Serà un esdeveniment ciutadà, no en tinguin dubte, perquè aquestes trobades gastroculturals al Forn (els primers dilluns de cada mes) assoleixen una concurrència del millor de cada casa, no solament de la capital del Baix Ebre, sinó de tot el rodal comarcal i potser més enllà i tot. El benvolgut Franquet, per mi, sempre cordial, agut, divertit i sapientíssim, ha trobat adequat (no em serà pas fàcil) que sigui jo qui faci la presentació, davant tan selecta audiència, d’aquest seu nou volum, que jo no sabria si definir com a novel·la, com a autobiografia novel·lada o com a assaig, entre científic i literari, de les seves preferències intel·lectuals i vitals més remarcables.

El cas és que, havent llegit les poc més de tres-centes pàgines, arribo a la conclusió que ha fet un text de gran bellesa descriptiva (paisatges, persones, idees i història) en base a un protagonista tortosí, Ramon Berenguer Curto (amb nom i cognoms de llarga tradició en els Països Catalans -Llull i Ramon Berenguer IV), amb moltes afinitats amb els sentiments i ideals de l’autor.

No és la primera vegada -ni serà l’ultima- que es procedeix d’aquesta forma en presentar una història, que en aquest cas n’inclou moltes dintre la biografia del protagonista en la seva aspiració, ni més ni menys, d’assolir la immortalitat, si no del cos -ja sabem que som mortals-, sí de l’ànima, substància sobre la qual, al llarg del segles, s’ha debatut del dret i del revés, de dalt a baix i de dins a fora.

I el relat de Franquet ens fa partícips d’aquesta discussió filosòfica i teològica, a la qual es lliura el seu protagonista en la solitud de la gran muntanya estimada, el Port, de cara al Delta i les planes d’olivers, que l’autor coneix molt bé, com a agrònom, enginyer i economista que és, entre moltes altres aptituds científiques, com destaca al pròleg Emigdi Subirats, lector voraç de tot -o gairebé- el que es publica entre aquests marjals de l’Ebre, que no és poc.

Així, doncs, resseguint la vida de Ramon (xiquet de la postguerra tortosina, orfe de pare a la Batalla de l’Ebre, amb una mare i una tieta omplint-lo d’amor i cuidados i un amor frustrat), passegem per la història sencera -general i local- a través del que s’ha investigat i escrit sobre psicologia infantil, sistemes científics diversos, també, filosòfics (de Plató a Bertrand Russell) i religiosos i bèl·lics que han poblat la història humana. També, sobre les preocupacions contemporànies, amb les crisis de tota mena amb què hem estrenat el segle XXI, amb uns capítols fonamentals sobre política i economia (del Che Guevara a la mort de Franco) i sobre “L’art polític de no dir res”, reproducció genial de la “logorrea mental” amb què alguns polítics (d’aquí i de més enllà) ens obsequien, guarnits amb uns malabarismes verbals destinats a no concretar res, no fos cas que els amos del diner s’ho prenguessin malament.

Josep M. Franquet ha escrit una obra rodona: plena d’humanitat, és a dir, de tot el que falta en aquesta desolada humanitat d’avui mateix.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 40 = 47

Últimes notícies