Tot just acabava d’escriure este article quan em vaig assabentar que l’amic i company Xavi Bertomeu havia estat justament nomenat pregoner de les Festes de la Cinta 2023, fet que ha refermat el leitmotiv del meu article d’este mes, en el que volia parlar de la Mostra de Jazz de Tortosa que enguany ha celebrat 30 anys de vida. Un pregó, per cert, que va ser brillant i en el que Xavi va fer un magnífic repàs de què han estat les Festes de la Cinta a través d’una de les seves entranyables i entretingudes anècdotes.
30 anys d’un certamen que, sense cap mena de dubte, ha estat cabdal i peça de paller de la vida cultural de Tortosa i de Terres de l’Ebre. I és que gràcies a la iniciativa i l’esforç de Xavi Bertomeu, i del seu inestimable i imprescindible equip de col·laboradors, entre els quals cal destacar especialment a Maria Mestre i Albert Ormazábal, per Tortosa han passat artistes nacionals i internacionals de la talla de Chick Corea, Michel Camilo, Yellowjackets, Marcus Miller, Bill Evans, Randy Brecker, Pedro Iturralde, Arturo Sandoval, Tete Montoliu, Chucho Valdés, Avisai Cohen, Paquito D’Rivera, Spyro Gyra, Vicente Amigo, Al di Meola, Ara Malikian i molts altres que han omplert la nostra ciutat de Cultura i Jazz amb majúscules.
Una mostra que ha fonamentat el seu èxit i la seva longevitat en una sèrie d’aspectes que han evolucionat amb el temps, sense els quals no hagués estat possible arribar a la 30a edició. D’una banda, la internacionalitat dels seus cartells, que ens ha permès gaudir a Tortosa de moltes de les millors figures del jazz mundial.
D’altra banda, la clara i atrevida aposta pel jazz dels països catalans, el que representa una veritable plataforma per a grups consolidats o emergents en el panorama jazzístic que han trobat un espai on poder oferir la seva música i mostrar el talent ebrenc, català i nacional.
També la combinació de la gastronomia i la música com una part molt important de la seva programació, que ha sabut implicar i integrar els professionals de la restauració de la ciutat en una oferta de jazz i menjar que s’ha vist complimentada amb la mostra de cuina cajun i la presència de xefs convidats de talla internacional, portant la mostra més enllà de l’aspecte merament musical, aportant nous atractius per introduir al gran públic a un gènere com el jazz, que ha respost amb un important suport i participació en tots els actes i activitats.
I tot, com he dit, tot ha estat possible gràcies a la formidable tasca i l’esforç de Xavi Bertomeu, sense el qual res d’això hagués estat possible. Qui es podia imaginar que mestres de la talla de Chick Corea, Di Meola, Camilo o Sandoval actuarien a Tortosa i passarien per un festival que ha sabut guanyar-se un nom i un prestigi a nivell internacional a pesar de les circumstàncies a què estem acostumats a les Terres de l’Ebre.
I ho dic perquè, tot i la grandesa de les figures que han omplert Tortosa amb el millor jazz del món els darrers 30 anys, la Mostra, una vegada més, ha passat gairebé desapercebuda als mitjans de comunicació nacionals i catalans que, com malauradament ja és habitual, no inverteixen més que tres o quatre minuts a parlar-ne, si és que ho fan. I és que sembla que les Terres de l’Ebre no hi tenim cabuda a uns mitjans públics que tenen els ulls posats en altres contrades i altres interessos, però crec que, amb tot el respecte, hauríem de tenir un tractament si més no similar al que tenen els castellers, les havaneres, els gossos d’atura o altres festivals esponsoritzats per grans marques.
A pesar de tot a Tortosa hem estat capaços de mantenir viva la Cultura a través de la Mostra de Jazz, juntament amb altres festivals i intervencions, entenent estes com el resultat d’una acció col·lectiva, consensuada i reflexiva. Ho vam veure amb l’èxit de la Capital de la Cultura Catalana i amb la pandèmia, que no va impedir que Tortosa digués sí a la Cultura.
Després de 30 anys, la Mostra de Jazz ha estat degana i pionera, esdevenint el festival musical amb més longevitat de la ciutat i que ha servit d’inspiració per altres certàmens que se celebren actualment a Tortosa i a Terres de l’Ebre que lluiten per tirar endavant noves iniciatives culturals, lúdiques i festives que contribueixen a mostrar i difondre el magnífic talent que hi ha al nostre territori.
Gràcies per la vostra feina. Gràcies per haver treballat, per treballar i per seguir treballant en el futur per la nostra Cultura i per no defallir per ubicar Tortosa i les Terres de l’Ebre a un espai cultural i enmig d’un mapa que, tot i el talent i la qualitat del que aquí es fa i es programa, malauradament mai ha estat tractat com realment es mereix.
Tortosa i les Terres de l’Ebre hem posat en relleu i hem donat a conèixer allò que tenim, els trets que ens identifiquen i formen part de la nostra cultura. I així ho continuarem fent gràcies a persones com Xavi Bertomeu que, després de 30 anys al capdavant de la Mostra de Jazz, es retira per gaudir d’un merescut descans i que deixa pas a les noves generacions per seguir treballant pel Jazz, per la Música, per la Cultura.
Perquè treballar per la Cultura és democratitzar un territori i aprofitar el seu poder com a recurs estratègic per a crear territoris més oberts i ciutats més inclusives, creatives i sostenibles, i perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana.
