HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa contaminació per plàstic, un nou llindar planetari?

La contaminació per plàstic, un nou llindar planetari?

El concepte de límits, fronteres o llindars planetaris (planetary boundaries en la versió anglesa) va ser desenvolupat pel científic suec Johan Rockström l’any 2009, quan era director del prestigiós Stockholm Resilience Centre.

Rockström va dirigir un grup de 28 científics de renom internacional que van  identificar 9 processos que regulen l’estabilitat i la resiliència del sistema de la Terra. I van definir quantitativament quins són els límits del planeta dins dels quals la humanitat pot continuar desenvolupant-se i prosperar sense afectar les generacions futures. Advertien però, que si se superaren aquests límits augmentaria el risc de generar canvis ambientals bruscos o irreversibles a gran escala. Quan es superen aquests límits planetaris, la restauració ecològica és gairebé impossible.

Els nou 9 límits que van postular són: canvi climàtic, ozó estratosfèric, aerosols atmosfèrics, acidificació dels oceans, fluxos bioquímics (del fòsfor i nitrogen), ús d’aigua dolça, canvis en els usos del sòl, integritat de la biosfera (diversitat genètica  i diversitat funcional) i contaminació química.

Recentment, el límit de la contaminació química s’ha ampliat i rebatejat com a “noves entitats”. Inclou emissions de compostos tòxics com contaminants orgànics sintètics i materials radioactius, i també la contaminació per microplàstics.
El plàstic al mar representa una amenaça per a la fauna, els ecosistemes i fins i tot, la nostra salut: els impactes varien des de la ingestió, fins a la bioacumulació i l’alliberament de tòxics o el fraccionament en partícules més petites. Ja afecta els serveis que els ecosistemes aporten per al benestar humà i origina impactes socioeconòmics negatius sobre sectors vitals com la pesca, l’aqüicultura, el turisme i la navegació.

Actualment, la contaminació per brossa marina se considera un problema mediambiental a escala global i per a les generacions actuals i futures.

Els corrents marins i els vents desplacen les escombraries per tot l’oceà, molts cops lluny del seu origen. S’acumulen en 5 grans illes de plàstic al Pacífic, l’Índic i l’Atlàntic. La més extensa està situada a l’oceà Pacífic, a mig camí entre Hawaii i Califòrnia. Se calcula que té una superfície 3 cops la de França.
Alguns científics defensen que la contaminació del mar per plàstic hauria de formar part de la llista,
ja que compleix diverses condicions per formar part dels llindars planetaris.

Xavi Abril
Xavi Abril
Parc Natural del Delta de l'Ebre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 84 = 92

Últimes notícies