La llotja de les Cases d’Alcanar torna a vendre peix després de romandre tancada una setmana arran dels forts aiguats que van assolar la zona. L’episodi va coincidir just el dia de retorn a l’activitat, quan els pescadors poden valorar millor les seues captures després dels dos mesos d’aturada per la veda biològica. Amb el port impracticable, les tres embarcacions d’arrossegament de les Cases van haver d’atracar durant estos últims dies a la Ràpita per poder treballar.
Este dimarts, però, ja han pogut tornar a sortir al mar i tornar al seu propi recinte després que Ports els confirmés que no hi havia perill per la navegació a l’interior malgrat les importants acumulacions de fang en alguns punts.
Les furgonetes dels marxants de peix arriben, puntualment, a la part posterior de la llotja, a l’espera que tornen les tres barques d’arrossegament. És el primer dia de venda de peix després dels dos mesos de veda a les Cases d’Alcanar. La tromba d’aigua caiguda sobre la zona fa una setmana va impedir que es reprengués l’activitat el dia previst: el fatídic 1 de setembre.
Poc abans de les quatre de la tarda, fan entrada per la bocana les primeres embarcacions d’arrossegament. ‘Pepito Manchón I’ va al capdavant. “Estem contents de tornar a casa”, celebra Pau Escala, el seu patró. El dia dels aiguats havien sortit a la mar del port de les Cases i ja no hi van poder tornar. Els aiguats torrencials van deixar a l’interior molt de fang i tota classe de brossa –inclosos vehicles-.
Els treballs efectuats per Ports de la Generalitat durant els últims dies –amb la participació de submarinistes- van permetre confirmar dilluns a la tarda que al fons del port no s’hi acumulaven troncs, ferros o vehicles que entorpiren la navegació. “Hem entrat amb molta precaució perquè no sabíem què ens trobaríem, però hem pogut fer la maniobra bé… tot correcte. L’únic que hem trobat són moltes muntanyes de sorra: igual tenim quatre metres, dos i mig, tres o dos. On hem atracat tindríem 30 o 40 centímetres des de la quilla al fons”, calcula.
Habitualment, en este punt el calat és més d’un metre. Un cop l’aigua deixe d’estar térbola, Ports preveu efectuar una batimetria per detectar les irregularitats i corregir-les.
Efectes econòmics
Resolts els problemes bàsics d’accés marítim a la infraestructura, els pescadors volen recuperar al més aviat possible l’activitat. “No hem tingut danys personals ni materials: el problema ha estat econòmic”, reconeix el secretari de la Confraria de les Cases, Raül Ribot. Les captures d’arrossegament suposen més d’un 70% de la facturació del sector local –la resta l’aporten les vuit barques de tresmall, que no s’han pogut gairebé moure del port durant l’última setmana-.
L’armada, o dia de retorn a la pesca, es converteix en un dels més esperats de l’any amb facturacions que poden arribar als 10.000 euros en una època en la qual, habitualment, el sector turístic i de la restauració solen mantenir encara una elevada demanda. Este dimarts, al port de les Cases el volum de vendes s’ha situat al voltant dels 5.000 euros, la facturació diària mitjana la resta de l’any. Les captures no han estat gaire abundants i la preeminència d’algunes espècies ha saturat el mercat. Ribot apunta que més enllà dels cinc dies sense subhasta de peix, l’episodi ha afectat també el retorn a l’activitat de la confraria amb activitats com la venda de gel i altres subministraments.
La decisió de desembarcar a la Ràpita, explica el secretari de la confraria, ha generat molèsties per als pescadors casencs. “De temps i econòmiques. Les embarcacions no saben quan els toca vendre, normalment ho fan més tard i el peix ja es ven més barat. A banda del patiment de no saber què passa a la teua família, arribant a casa a les vuit i les nou de la nit sense saber com estan, com està la casa i els teus béns”, és molt complicat.
Angoixa a bord
Han estat dies durs a terra i a la mar. Dijous no van sortir a pescar per ajudar familiars i veïns en les tasques de neteja. Han continuat traient fang el cap de setmana, però la necessitat de desplaçar-se al port veí i acabar més tard els ha limitat poder contribuir durant els de feina al mar. Pau Escala, per exemple, va perdre dos cotxes i la seua mare s’ha quedat sense casa. Es van assabentar de l’aiguat i els seus devastadors efectes quan estaven embarcats. Van viure moments d’incertesa i angoixa.
“Ens arribaven les notícies amb comptagotes. Es va perdre la comunicació, però ens havien arribat vídeos. Estàvem amb vent al mar, però no teníem pluja. Vam trobar més del que vam poder imaginar. Estem habituats a les imatges del barranc però veure baixar cotxes pels carrers. Se te n’anava l’ànima sabent que no podies fer res pels pares, pels veïns, trucar i no poder parlar amb ningú. Però bé… esta l’hem passat sense víctimes i esperem que no n’hi haja d’altra”, apunta Frederic Boix, patró d’una altra barca d’arrossegament.
