Des de l’aprovació de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE) l’any 2021, un total de 13 persones de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre han sol·licitat la prestació d’ajuda per a morir (PRAM). No obstant això, només sis d’estes sol·licituds han sigut aprovades en este període de quatre anys, la mitat de les quals l’any passat. Segons l’informe anual sobre l’aplicació de l’eutanàsia, elaborat per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), el 2021 es van registrar dos sol·licituds, el 2022 quatre, el 2023 tres i el 2024 quatre.
Tot i els pocs casos registrats, els percentatges de creixement en l’aplicació de l’eutanàsia en este quadrienni són significatius. Entre 2021 i 2022, se va passar de zero a un cas. El 2023, l’increment va ser del 100 % respecte a l’any anterior (d’1 a 2), i el 2024 va tornar a augmentar un 50 % (de 2 a 3). El 2024, el 75 % dels qui ho van demanar a la regió sanitària de l’Ebre van rebre la prestació.
Diferències territorials
El 2024, un total de 358 persones van demanar la prestació d’ajuda per a morir a Catalunya, però les diferències territorials són notòries. La regió ebrenca se situa entre les zones amb menys demanda (2,2 sol·licituds per cada 100.000 habitants), només per sobre de Lleida (0,8 sol·licituds).
Pel que fa a les eutanàsies efectivament realitzades l’any passat, la situació a les Terres de l’Ebre és lleugerament més alta en proporció: se van dur a terme tres de les quatre sol·licituds (75 %), una taxa d’execució superior a la del Camp de Tarragona (3 de 22), Barcelona Metropolitana Sud (11 de 40) o Catalunya Central (5 d’11).
Tot i que la prestació d’ajuda per a morir és una realitat cada cop més present a les quatre comarques de l’Ebre, no totes les demandes se materialitzen en una aprovació. El procediment de la prestació comença amb una sol·licitud escrita del pacient, signada també per un professional sanitari. El metge responsable avalua si es complixen els requisits i informa el pacient sobre diagnòstic, alternatives i drets. Passats 15 dies, el pacient presenta una segona sol·licitud i, després d’un període de deliberació, ha de confirmar la seua decisió i signar el consentiment informat. El metge responsable emet un informe, que pot ser favorable o desfavorable. En cas favorable, un metge consultor revisa el cas; si també és positiu, la CGAC designa un metge i jurista per a la validació final. Si s’aprova la prestació, pacient i metge responsable acorden lloc, modalitat i presència de familiars per a aplicar l’eutanàsia.
Des del juny de 2021, quan va entrar en vigor la Llei de regulació de l’eutanàsia, Catalunya ha rebut un total de 824 sol·licituds per a la prestació d’ajuda per a morir. D’estes, la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) n’ha aprovat 361.
Només durant el 2024, se van registrar 358 sol·licituds, un increment del 63,43 % respecte a l’any anterior. D’estes, 189 van ser aprovades, fet que suposa un augment del 73,39 % en relació amb el 2023. Pel que fa a les prestacions efectivament realitzades, se’n van dur a terme 142, un 51,06 % més que l’any anterior. Les morts per eutanàsia van representar el 0,21 % del total de defuncions a Catalunya durant el 2024.
Més dones que hòmens
Entre les persones que finalment van rebre la prestació, un 56 % eren dones, amb una mitjana d’edat de 78 anys, mentre que els hòmens representaven el 44 %, amb una mitjana de 74 anys. Les principals patologies que motivaren la sol·licitud van ser les malalties neurològiques (33 %) i les oncològiques (21 %).
Quant al lloc on se van realitzar les prestacions, el 39,5 % se van fer en centres hospitalaris i el mateix percentatge al domicili del pacient, una equiparació que reflectix una tendència creixent cap a la personalització del procés. A més, el 14 % se van efectuar en residències de gent gran i el 7 % en centres d’atenció intermèdia.
En la roda de premsa de presentació de l’informe anual sobre l’aplicació de la Llei de l’eutanàsia, la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut, Clara Pareja, ha remarcat que “el compromís de tot el sistema sanitari per a garantir el dret a la prestació d’ajuda per a morir” i ha assenyalat “la necessitat de continuar treballant per a millorar l’aplicació de la LORE”.
