HomeComunicacióLa periodista Rosa Maria Calaf pronuncia a la URV la lliçó inaugural...

La periodista Rosa Maria Calaf pronuncia a la URV la lliçó inaugural del sistema universitari català

La Universitat Rovira i Virgili va ser l’escenari divendres al migdia de la inauguració del curs acadèmic 2023-24 del sistema universitari català, presidida per Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya, i que va comptar amb la lliçó inaugural de la periodista Rosa Maria Calaf. Tota una classe magistral sobre la necessitat d’una informació fiable, d’inversió en bon periodisme, de retorn a les cròniques i notícies amb context per, al cap i a la fi, ser una societat que es basa “en una opinió pública sana per comptes d’una emoció pública vulnerable” i que sigui capaç d’observar que “l’amenaça més greu no ve dels cops militars, sinó de governs antidemocràtics sortits de les urnes”.

Així ho afirma una periodista que, com a corresponsal de Televisió Espanyola, va viure a la Nova York de Ronald Reagan, al Moscou soviètic de Mijail Gorbachov i més tard de nou a la capital russa de Boris Yeltsin, a la Buenos Aires de Carlos Menem, a la Roma de Silvio Berlusconi, al Hong Kong xinès i al Pequín olímpic. Va fer-ho amb la premissa heretada del seu avi, que “s’aprèn del que és diferent, no s’aprèn res del que és igual”. Aquest recorregut professional i vital, i el que ha pogut seguir durant els anys posteriors a la jubilació de la cadena pública, li han permès fer una radiografia de l’estat actual del periodisme, dominat per grups mediàtics que han promogut la immediatesa i el ser present per comptes de comprovar, saber i explicar.

És una tendència que ve de dècades, com ho exemplifica la reducció del temps de les cròniques televisives que la mateixa Calaf va fer al llarg dels anys, però a la que, a més, ara s’hi suma la disseminació de notícies falses amb molta més eficàcia (el 54% de la població mundial no sap quan és davant d’una notícia falsa) i la irrupció de la intel·ligència artificial. Com qualsevol tecnologia, alertava la periodista, té “exactament les mateixes possibilitats de fer el bé que el mal”, per tant, caldrà regulació i educació de la ciutadania perquè “som nosaltres els que hem de dominar la tecnologia, no al revés”.

Per això Calaf, que va ser la primera doctora honoris causa per la URV, va parafrasejar el filòsof Cornelius Castoriadeis per preguntar als assistents, i especialment als estudiants: Volem ser consumidors dòcils que comprem productes i idees que ens venen amb les mateixes tècniques de màrqueting o volem ser ciutadans amb sentit crític que decidim en quin món volem viure? D’això en depèn que puguem ser societats lliures i democràtiques.

Recollint algunes de les aportacions de Calaf, Josep Pallarès, rector de la URV, va afirmar que les universitats tenen un paper clau per establir les bases de la regulació social de la tecnologia, així com a l’hora de formar els estudiants amb capacitat crítica i d’anàlisi perquè en facin una gestió correcta. I és que al llarg de tot l’acte, que va tenir lloc a l’Aula Magna del campus Catalunya, va traspuar la importància de les universitats com a agents de transformació i innovació social.

Foto: Cedida

Reclam de més inversió per a l’igualtat d’oportunitats i la transformació social

En aquest sentit, Pallarès va remarcar els objectius clau del sistema universitari: la formació en valors i la contribució per a ser un país innovador. I va citar com a exemple d’innovació a l’hora de trobar solucions a un problema d’abast mundial el treball conjunt per descarbonitzar la indústria entre empreses, agents del coneixement i Generalitat.

Per assolir tots dos objectius, “només necessitem dues coses -va afegir Pallarès-: persones i polítiques a llarg termini”. Per això, apel·lant al president de la Generalitat, va afirmar: “Necessitem el suport necessari per formar i retenir el talent perquè arrosseguem les seqüeles d’un llarg període de desinversió. Som conscients de la importància del pla de xoc, que ens serveix per començar a avançar, però ens cal un pas més perquè el talent pugui excel·lir”. Va reflexionar que no es tracta tant de posar l’accent en la quantitat de diners com de valorar “per a què es necessiten, per ser un país innovador, i per a quina eina, per a les persones en els àmbits de la gestió i de la formació”.

En altres paraules, els discursos de Josep Poblet, president del Consell Social de la URV, i de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, han coincidit en el fons. Tant en l’accent sobre el paper igualador i d’ascensor social de la Universitat com en la necessitat d’inversió perquè continuï sent així.

Josep Poblet, va fer èmfasi en el fet que a la URV li cal “una justa compensació”. I ho va exemplificar en dades: els estudiants que reben les beques del Ministeri, subvencionades en part per la mateixa Universitat, provenen de les famílies amb la renda per càpita més baixa del mapa universitari i, alhora la URV és la universitat que rep més estudiants becats, 9 punts per sobre de la mitja catalana. “I això no ha impedit que la URV estigui en posicions punteres, per tant, cal un contracte social perquè la Universitat disposi de fons addicionals per pal·liar la feblesa econòmica de les famílies”.

Foto: Cedida

Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, s’expressava en termes similars, i va afirmar que la Universitat “necessita fortes inversions de les institucions públiques. Som conscients que tots demanem, però hi ha prioritats perquè la universitat pública és allò que ens iguala a tots com a societat” i va recordar el “paper clau” de la Universitat i la Generalitat alhora d’impulsar el teixit productiu i de transferència del territori.

El president de la Generalitat també va fer referència a la “garantia d’oportunitats” que suposa estudiar a la universitat i ha revindicat “un sistema universitari fort per un país que volem, de ciutadans cultes i població instruïda”. Per això va destacar la gratuïtat de matrícula per als estudiants amb matrícula d’honor dels estudis de cicle de formació professional superior i la rebaixa de taxes per tercer any, sumat a l’eliminació del recàrrec per cursar una segona titulació, a l’increment de les beques d’equitat per als estudiants que no accedeixen a les del Ministeri, i  a l’ampliació de beques per a víctimes de violència de gènere fora de la parella.

Medalla de la URV a Maria José Figueras

Durant l’acte, Maria José Figueras Salvat, rectora de la URV de 2018 a 2022, va rebre la Medalla de la Universitat. va agraïr “a la comunitat universitària i l’equip que em van fer confiança per ser la seva rectora, en un període que no va ser fàcil, per la continuada falta de recursos, de plantilla, a més de la pandèmia. Però PAS i PDI van fer que sortíssim reeixits com a institució”.

Distincions Jaume Vicens Vives

Foto: Cedida

Aragonès va lliurar les Distincions Jaume Vicens Vives, que reconeixen la qualitat docent universitària. Els professors distingits a títol individual són Maria Dolors Grau Vilalta, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya; Eva Martín Fuentes, professora de la Universitat de Lleida, i Josep Holgado Garcia, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili. Els premis col·lectius van ser per al Grup d’Innovació Docent Anàlisi de Dades en Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona; el projecte ‘Repte Experimenta a l’aula: Potenciant les habilitats suaus en un entorn STEAM’, de la Facultat de Química i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV, i el projecte ‘Present@: la normalització del vídeo’, de la UOC. També s’han atorgat les mencions M. Encarna Sanahuja Yll a Nizaiá Cassián Yde, professora de la UOC, i al professorat de l’assignatura Dones, treballs i societat, de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

75 + = 81

Últimes notícies