La Taula de Consens ha demanat extrapolar al Delta de l’Ebre el model neerlandès de protecció de la costa i que s’incloga l’estratègia de gestió d’arenes al redactat final del Plan para la Protección del Delta del Ebro que està elaborant el Ministeri per a la Transició Ecològica.
La petició s’ha fet després de la visita els dies 7 i 8 d’abril als Països Baixos d’una delegació de treball formada per representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD), del Departament d’Acció Climàtica, de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i de la Taula de Consens pel Delta.
Un model extrapolable al Delta
La visita va servir per a conèixer les accions de protecció del litoral que fa més de 20 anys que s’apliquen a Holanda, un sistema basat en la regeneració de sorres i l’enfortiment del sistema dunar després de dixar enrere el sistema de dics i pòlders, que s’havia tornat insostenible i ineficaç.
La Taula de Consens ha tornat amb el convenciment que hi pot haver un “encaix” molt gran amb el sistema neerlandès de protecció de la Costa. “Venim satisfets i il·lusionats”, ha assegurat Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens.
En el viatge s’ha visitat, per exemple, l’actuació feta a les Hondsbossche Duinen, una actuació en 12 km de litoral on s’ha creat, a través de la mobilització de 30 milions de metres cúbics d’arena, un sistema natural de 200 metres d’amplada de platges i amb dunes que poden arribar a fer fins a més de 10 metres d’alçada. Este sistema de protecció de la costa que fa 20 anys que es treballa ha dixat soterrat l’antic dic de contenció per este avançament mar endins d’una extensa platja. També es va conèixer in situ el Zandmotor (motor de sorra), que ha permès aprofitar els corrents i els vents marins per a repartir al llarg de la costa una deposició inicial de 20 milions de m3 d’arena, en forma de península. Esta sorra inicial s’ha anat repartint per efecte del vent i els corrents marins fins a convertir-se en una extensa franja de línia costanera.
Per a Curto, estos dos casos són “un exemple clar de com treballar amb la natura” i des de la Taula creuen que “és un model perfectament aplicable al Delta”. “El que hem vist a Holanda és un sistema macro, i en el cas del Delta caldria una aplicació amb un sistema molt més reduït i adaptat a la realitat del Delta: aquí necessitem molts menys metres cúbics d’arena i no ens calen dunes de 10 metres d’alçada”.
Curto ha recordat també que la franja litoral on actuar amb este model de regeneració de la costa en el cas del Delta és de 14 quilòmetres i ha reiterat que no calen ni els sistemes de dragatge ni les mobilitzacions de sorres fetes als Països Baixos. A més, des de la Taula han explicat també com les institucions neerlandeses han vist amb sorpresa la proposta de mobilització de sorres fetes fins ara per al Delta, amb el moviment d’arenes litorals i amb mitjans terrestres: “Ho consideren un sistema ineficaç i car, i no entenen com no s’aplica el dragatge marí”.
Els tècnics de les institucions neerlandeses també van traslladar la seua sorpresa per la proposta feta pel Ministeri al primer esborrany del Pla Delta, basat en zones d’acomodació i d’un nou atermenament de la línia de costa, així com també per les “tímides” actuacions fetes al Delta fins ara. “Esta situació contrasta amb el cas neerlandès, en què s’ha fet una política decidida i prioritària en la lluita contra la regressió i la inundació costanera”, ja que més d’un 50 % del seu territori se situa sota el nivell del mar i un 80 % de la població hi viu, en estes zones.
Incorporar el cas Neerlandès al pla delta
Després de la visita als Països Baixos, des de la Taula de Consens s’ha insistit a demanar que l’estratègia neerlandesa de protecció del Litoral s’incloga al Pla Delta. “Estem encara en període de redacció del Pla Delta i creiem que encara s’- hi pot incidir i inserir esta manera de treballar”, ha insistit Curto, que s’ha mostrat convençut que el viatge ha servit “per a poder comprovar sobre el terreny un model d’èxit en la protecció del litoral, i ara cal considerar molt seriosament esta alternativa per al Delta de l’Ebre”.
Malgrat que la delegació del Ministeri estava formada per una única persona, Curto creu que la seua opinió pot contribuir a canviar la visió del Pla Delta. Per a seguir treballant en esta línia, la Taula ha demanat “establir un mecanisme de treball conjunt entre administracions, i en el qual també estiga present la Taula de Consens”. Curto, finalment, ha insistit que el viatge ha servit per a demostrar que “tot allò que tenim als esquemes per a protegir el Delta existix i funciona, i hem pogut parlar amb les persones que fa 20 anys que ho estan tirant endavant”. Xavi Curto ha volgut recordar també que des de la Taula “sempre s’ha vist el Delta com un sistema natural, i per això enteníem que la seua protecció havia de partir i havia de venir afavorida pel medi natural”, ha conclòs.
