Sento incrèdula que d’aquí un any els cotxes de més de quinze anys no podran circular per les ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya i que 65 municipis de més de 20.000 ànimes també s’han compromès a desplegar zones de baixes emissions.
En condicions normals aplaudiria la mesura. Soc plenament conscient de la situació d’emergència climàtica en què el planeta es troba immers i calen mesures dràstiques per revertir-la. Però resulta que el meu cotxe ja té quinze anys i funciona perfectament. La solució és portar-lo al cementeri de cotxes?
Independentment que tingui o no tingui prou solvència per canviar de cotxe, en un context d’incertesa total, d’increments de preus galopants, de guerres infames, de polítiques geoestratègiques vomitives, la meva contribució a frenar el canvi climàtic ha de ser llençar a l’abocador un vehicle que va i comprar-ne un altre? En diré obsolescència programada pel govern de torn.
Crec que consumir menys també contribueix a frenar el canvi climàtic i abans d’impulsar determinades mesures, aquests que ens governen des de dalt d’un avió, sense veure la tempesta que ens fustiga sota els núvols, s’haurien d’ocupar de petits detalls, com ara garantir suficients punts de càrrega i, sobretot, assegurar-se plenament de les virtuts del cotxe elèctric, perquè si bé és obvi que no trau fum, no és menys cert que fabricar-ne les bateries i extreure’n el liti necessari per produir-les és igual o més contaminant.
Els experts en geoètica fa anys que avisen que la tecnologia no és la solució al canvi climàtic, sinó canviar la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn. Calen plantejaments nous, no mesures de cara a la galeria que perjudiquen a molts.
