Les Terres de l’Ebre registren 245.546 desplaçaments entre municipis en un dia feiner tipus i 1.269.259 en el conjunt de la setmana laboral, segons les dades d’EBRE MOB. Estudi de mobilitat de les Terres de l’Ebre, l’eina d’intel·ligència territorial basada en big data que la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’empresa Datagis han presentat al Campus Terres de l’Ebre.
Aquestes xifres corresponen a un territori de 3.308 quilòmetres quadrats i més de 50 municipis, amb una densitat de 57,6 habitants per quilòmetre quadrat i en què el 63 % dels municipis tenen menys de 2.000 habitants. En aquest context, la mobilitat no segueix un model radial cap a les capitals de comarca, sinó un model policèntric i variable d’un dia a l’altre.
La plataforma funciona com un quadre de comandament interactiu que permet conèixer el volum de desplaçaments entre qualsevol parell de municipis i analitzar-ne la variació segons el dia de la setmana. Els trajectes tenen una distància mitjana de 15 quilòmetres i, en un dia feiner, sumen 3,56 milions de quilòmetres, mentre que durant el cap de setmana el nombre de desplaçaments és de 423.276.
Un desplaçament per cada mòbil
L’eina treballa amb registres agregats i anonimitzats obtinguts a partir del senyal dels telèfons mòbils, que el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible utilitza per elaborar les matrius diàries de mobilitat entre municipis. La versió presentada s’ha posat en funcionament amb les dades del 2024, les últimes que ha actualitzat el Ministeri, i reflecteix la mitjana anual sense comptar els mesos de juliol i agost.
Com que les dades es basen en el senyal de cada telèfon, l’eina comptabilitza desplaçaments de persones i no de vehicles, i considera cada trajecte entre dos municipis com un desplaçament independent. A diferència de les enquestes puntuals, el sistema no depèn de mostres. Ara bé, la informació facilitada pel Ministeri utilitza una zonificació que agrupa alguns municipis de menor dimensió per garantir la representativitat estadística i l’anonimització de les dades, de manera que la seva mobilitat no apareix de manera individualitzada, sinó integrada en àmbits territorials més amplis.
Els eixos de la mobilitat ebrenca
Els corredors amb més volum són els que uneixen Tortosa i Roquetes, Amposta i l’Aldea, i Tortosa i Amposta. En un dijous, per exemple, l’eina registra 16.856 desplaçaments de Tortosa a Roquetes i 16.838 en sentit contrari, més de 6.000 en cada direcció entre Amposta i l’Aldea i més de 5.100 entre Tortosa i Amposta.
Els diagnòstics municipals posen de manifest eixos de dependència entre municipis veïns. Al Perelló, el 70 % dels 3.310 desplaçaments diaris es dirigeixen a l’eix marítim de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, mentre que Tortosa en rep 413 i Amposta, 197. A la Ràpita, més de la meitat dels 7.929 desplaçaments diaris tenen com a destinació Amposta, amb 4.148 viatges.
A l’interior del territori, Móra d’Ebre emet 11.348 desplaçaments diaris, dels quals 4.510 es dirigeixen a Móra la Nova. Gandesa, que la zonificació del Ministeri agrupa amb un municipi veí, concentra el 45,8 % dels seus 1.268 desplaçaments diaris en la connexió amb la Ribera d’Ebre, per davant de Tortosa, que en rep 362.
De la dada a la política pública local
Amb aquesta informació, els ens locals poden detectar connexions entre municipis sense una cobertura adequada de transport públic i justificar, amb dades objectives, reforços horaris, línies exprés o serveis de bus a la demanda. L’eina també permet fonamentar inversions i acords intermunicipals en evidència empírica i pot contribuir a reduir la dependència del vehicle privat.
Com que l’eina no és d’accés obert, les administracions i entitats interessades poden sol·licitar a la CELiR estudis específics sobre la mobilitat del seu municipi o comarca. La Càtedra obrirà un torn de sessions bilaterals per analitzar en profunditat les dades de cada territori.
De cara al 2027, la CELiR preveu ampliar l’abast de l’estudi més enllà de les Terres de l’Ebre, amb l’anàlisi dels fluxos amb la resta de Catalunya, especialment amb el Camp de Tarragona, l’àrea metropolitana de Barcelona i Lleida, i dels corredors de llarg recorregut amb la Comunitat Valenciana, l’Aragó i Madrid. També vol incorporar franges horàries i creuar les dades amb fonts sectorials, com els operadors de transport, l’Institut Català de la Salut (ICS), els centres educatius i el teixit empresarial, per conèixer millor els motius dels desplaçaments.
