Després que la subdelegació del govern espanyol a Castelló anunciés l’estiu passat que sotmetia a informació pública el tràmit per a l’autorització administrativa dels treballs de segellament i desinstal·lació definitiu dels pous del magatzem submarí de gas del projecte Castor i el corresponent estudi d’impacte ambiental, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i l’Ajuntament d’Alcanar han treballat conjuntament per a preparar al·legacions i exigir un conjunt de mesures de seguretat en aquest procés de desmantellament. El consistori canareu ha presentat les al·legacions aquesta mateixa setmana i la Plataforma pel Sénia les va presentar uns dies abans.
Malgrat l’optimisme per l’abandoment dels 13 pous, Cristina Reverter, membre de la Plataforma pel Sénia, afirma que “s’han presentat al·legacions al projecte de segellat i abandonament dels pous del projecte Castor, ja que falta detallar alguns aspectes per part d’Enagas, sobretot a l’estudi d’impacte ambiental i pel que fa a la seguretat de les persones i l’ecosistema, com ara la part d’alerta a les poblacions per risc sísmic o les accions enfront un vessament d’hidrocarburs”. Reverter també comenta que en tot el procés per tancar els pous “s’ha d’actuar amb molta prudència”.
Per la seua banda, Joan Roig, alcalde d’Alcanar, recorda que “també falta saber quina previsió té el Ministeri per a la Transició Ecològica per a desmantellar la planta terrestre. A més, estem esperant la resolució de les expropiacions de terrenys per a la construcció del gasoducte, que ja s’haurien d’haver deixat sense efectivitat”. I una vegada més, el batle ha volgut mostrar paraules d’agraïment a la ciutadania: “Estem immensament agraïts a la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i a totes les persones que ens han fet costat en aquesta lluita”.
En aquestes al·legacions, l’Ajuntament també demana, a través d’un decret, a l’administració que té competència en aquesta matèria, la dependència d’Indústria i Energia de la subdelegació del govern espanyol a Castelló, que se l‘informe sobre el protocol d’emergències i sistema d’avisos a les poblacions davant del risc de sismicitat induïda, atesa la proximitat del municipi a la plataforma marina que integra els pous objecte del segellat i desmantellament, atesa la possible desestabilització del subsòl marí en la qual s’han de desenvolupar els treballs i a l’afectació en la falla.
També es fa la petició de rebre informació detallada sobre les mesures de prevenció, protecció i lluita contra la contaminació marina que puguen afectar a la costa per vessament d’hidrocarburs, així com els mitjans de contenció i prevenció previstos en els diferents escenaris possibles i temps de resposta; perquè siguen coordinats amb els diferents plans i programes que puguen aplicar-se per part de la Generalitat de Catalunya en matèria de protecció civil o bé per part d’altres administracions supralocals.
D’altra banda, es demana que es considere a la Generalitat de Catalunya com a part interessada en aquest projecte per raó de la seua proximitat i afectacions ambientals, en el marc del Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT), a fi de gestionar eficaçment les incidències i emergències que es puguen derivar d’aquests treballs.
També es sol·licita crear una comissió de seguiment del programa de vigilància ambiental, atesa la singularitat del projecte, amb la participació de l’òrgan ambiental de Catalunya, amb informació periòdica a les entitats locals.
Finalment, es requereix un informe previ sobre el risc sísmic de la zona a l’Instituto Geológico y Minero de España i l’Instituto Geográfico Nacional); així com a l’Institut Geològic de Catalunya i l’Observatori de l’Ebre, per les possibles afectacions sobre els municipis situats al sud de Catalunya.
