Han calgut cinc anys de recerca fotogràfica per produir l’exposició ‘Energia submergida’. L’artista Paula Artés mostra el seu vessant més compromès i proposa una reflexió sobre l’entramat de relacions de poder i control que vinculen l’activitat d’Escal UGS (una de les empreses constructores més grans del món) i l’Estat espanyol, en la construcció de la plataforma Castor. Aquest dipòsit submarí de gas natural construït davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat (entre Catalunya i el País Valencià) va generar un greu impacte ambiental.
Entre altres coses, va significar la desaparició d’algunes espècies aquàtiques, l’alteració dels trajectes de pesca al voltant de la plataforma marina i tot un seguit de terratrèmols en els pobles d’Alcanar, Benicarló, Cervera del Maestrat, Càlig, Peníscola, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs. D’aquesta manera, la història del projecte Castor es converteix en un cas exemplar de la capacitat de control que empreses privades amb vastos patrimonis econòmics poden exercir sobre l’Estat, fins a modelar l’entorn legal i normatiu en el qual operen. A conseqüència d’això, la recerca de Paula Artés vol desvelar aquella ‘energia submergida’ que no només s’amaga entre les esquerdes dels edificis afectats pels sismes o dins dels forats de les roques calcàries, sinó també en les cotractacions nebuloses entre l’esfera pública i privada.
El significat amagat
Al principi del recorregut expositiu es pot veure un tríptic fotogràfic que presenta unes formacions rocoses esponjoses, que capturades des de molt a prop, revelen forats, colors terrosos i detalls que recorden el vidre. “Tot i el suport bidimensional, les imatges destaquen per tridimensionalitat captivadora i provoquen un desig de tocar-les. Tot i això, és possible que la comprensió d’aquestes mateixes fotografies canviaria si en coneguéssim el context; si sabéssim, per exemple, que retraten algunes roques calcàries que justament per la seva «molt alta porositat i permeabilitat» es van emprar per a emmagatzemar gas natural subterrani en el marc del projecte d’enginyeria Castor“, explica Carolina Ciuti, comissària de l’exposició.
Ciuti explica que “les obres de Paula Artés es caracteritzen sovint per una certa dualitat: una oscil·lació constant entre alguna cosa molt plaent de mirar i la sensació posterior de la presència d’un relat per destapar“. Les múltiples capes de significat que componen els seus projectes fotogràfics es van desvelant a mesura que se’n miren els detalls, s’analitzen i es comencen a qüestionar. “Amb un tractament que ens retorna una textura granulosa i vibrant, són imatges que sovint mostren espais exteriors o interiors que semblen estar suspesos en el temps: amb l’absència deliberada de tota presència humana, es tracta d’entorns naturals, despatxos, racons domèstics i retrats de maquinària o mobiliari que es presenten en tota la seva aparença estètica i quasi escultòrica. En observar-les detingudament, sorgeix la curiositat de preguntar-se sobre la vida en aquests llocs, i els esdeveniments que van acollir o protagonitzar fora del marc espacial i temporal de la fotografia“, afegeix.
El projecte s’ha acabat de gestar els darrers mesos en una estada a la residència artística Baladre —que gestiona Lo Pati— en ple Delta de l’Ebre i en el marc de la beca d’intercanvi de residències creatives que impulsen el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i el centre d’art ampostí.