El Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment al juliol, per una ajustada majoria de sis vots contra cinc, el confinament domiciliari que incloïa el decret del primer estat d’alarma del Govern espanyol, que va estar vigent entre el 14 de març i el 21 de juny. Els articles anul·lats eren els que van limitar durant mesos la llibertat de circulació dels espanyols a una sèrie d’activitats com ara la compra d’aliments o cura de gent gran; i va restringir la circulació de vehicles particulars, a més de preveure la potestat del Ministeri de l’Interior de tancar carreteres a la circulació per motius de seguretat sanitària. La controvertida decisió judicial, que se situa en una tensa remor de fons que marca les relacions entre el poder executiu i el judicial a l’Estat espanyol, penjava un interrogant sobre les multes imposades en aquell període de màximes restriccions.
A les Terres de l’Ebre, segons les dades de la Delegació del Govern al territori a partir de l’estadística facilitada pels Mossos d’Esquadra, durant aquell període es van interposar 5.095 denúncies, una part important de les quals per saltar-se aquelles normes que ara han estat declarades inconstitucionals no tant pel seu grau de restricció de les llibertats, com per no haver utilitzat l’Estat l’eina legal adequada: segons una ínfima majoria de membres de l’alt tribunal, hauria d’haver recorregut a l’estat d’excepció, un esglaó per sobre de l’estat d’alarma.
En tot cas, la sentència ha obert la porta a la reclamació de l’import de les multes imposades per saltar-se les restriccions de mobilitat, tot i que, segons fonts jurídiques, no de totes, i tampoc no sembla que puguen fructificar reclamacions patrimonials que poguessen fer davant dels tribunals alguns perjudicats per l’estat d’alarma com els propietaris d’establiments amb pèrdues. De fet, la sentència no contradiu l’obligació jurídica dels ciutadans de suportar aquelles mesures excepcionals, però sí que pot ser una via d’estimulació de plets i podria donar lloc a jurisprudències diverses.
Seguretat jurídica i les vies penal o administrativa
La degana del Col·legi d’Advocats de les Terres de l’Ebre, Marta Martínez, considera que queda prou clar que les sancions penals per desobediència a l’autoritat imposades a gent que sortia al carrer en hores en què no ho podia fer queden “completament anul·lades”, perquè atemptarien contra el dret a la lliure circulació de les persones pel territori que posa en valor el Constitucional. Martínez ho veu una “bestiesa” per la inseguretat jurídica que genera i per les despeses que haurà d’assumir l’Administració -en este cas la Generalitat- per a declarar la nul·litat dels diferents casos a través del torn d’ofici. Martínez recorda que la majoria d’activitat que va atendre el torn d’ofici a les Terres de l’Ebre durant el primer estat d’alarma era tot just per a assistir persones que no es quedaven a casa i que acabaven sent detingudes, jutjades -amb judici ràpid- i majoritàriament sancionades econòmicament per este motiu. Fins i tot els afectats sí que podrien reclamar ara danys i perjudicis, però Martínez dubta, pel perfil de la majoria d’estes persones, que acaben recorrent a esta via.
Però el rescabalament de l’import de les multes no afectaria, segons Martínez, totes les sancions d’aquella etapa. “Una altra cosa és la part administrativa; les persones a les quals els ha arribat una multa per fer una festa. Les que ja han estat assumides voluntàriament, sense presentar al·legacions, per a poder pagar només el 50% de l’import, no es poden reclamar, pel principi de seguretat jurídica que un no pot anar contra els seus propis actes”. La representant dels advocats ebrencs insistix en este aspecte: “No és que el Constitucional diga que la via penal és diferent a l’administrativa, sinó que la ciutadania que ha decidit pagar una multa ja no la pot reclamar”. En canvi, els que no l’hagen pagat o van presentar algun tipus de recurs, es beneficiaran de la desactivació automàtica del procediment o del retorn de l’import.
