Va arribar el dia esperat per als impulsors i els gestors del projecte LIFE MigratoEbre per la reintroducció de l’esturió al riu Ebre i la recuperació d’altres peixos migradors. “És un dia històric per a les Terres de l’Ebre i per al riu”, va afirmar l’actual directora de l’lnstitut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE), principal soci del projecte. Amb les obres de la rampa de peixos de l’assut de Xerta en marxa, que ha de permetre que les espècies que es reproduïxen riu endins, com l’esturió, puguen remuntar l’Ebre per a fresar, es van amollar al riu, a la platja fluvial de Tivenys, els primers 44 joves esturions europeus, d’un any i mig d’edat i uns 20 cm, que estan marcats amb emissors de telemetria ultrasònica per a fer-ne el seguiment durant la seua primera etapa d’adaptació al riu. Els esturions, que poden arribar a viure 100 anys, surten al mar -es preveu que es quedaran per les aigües properes al Delta- abans de tornar al riu per a reproduir-se quan tenen entre 15 i 18 anys.
L’expectació entre tècnics del programa, autoritats i mitjans de comunicació va ser màxima. Els esturions van arribar en un vehicle preparat amb un dipòsit d’aigua i els operaris van anar agafant-los amb salabres i introduint-los en ribells per, després, dixar-los anar al riu. Tota una cerimònia simbòlica simptomàtica del punt final del MigratoEbre i a la vegada del punt inicial de la consolidació per a reintroduir l’espècie a mitjà i llarg termini, després que desaparegués del tram final de l’Ebre fa més de 50 anys per la sobreexplotació pesquera, l’acció de depredadors com el silur i els obstacles per a remuntar el riu, com els assuts. Així ho va explicar Pujol, que també va tornar a detallar que els esturions provenen del centre d’experimentació i reproducció de Saint Seurin-sur-l’Isle, a Nova Aquitània, on, segons va afegir el coordinador científic del projecte Marc Ordeix, ja s’ha assistit la reproducció dels exemplars que s’amollaran a l’Ebre l’any que ve. Per tant, caldrà preparar un nou projecte per a optar a fons europeus i donar continuïtat al MigratoEbre. Ordeix, de la Universitat de Vic, preveu que els esturions “s’adaptaran a l’Ebre, perquè ecològicament el seu estat és molt bo i hi trobaran aliment”. Des de Saint Seurin-sur-l’Isle, vinculat al riu Garona, també s’alimenten projectes de reintroducció de l’esturió als rius Rin i Elba.
Rampa encarrilada
Per la seua banda, a pocs metres de la platja de Tivenys però a l’altra banda del riu, a tocar de la resclosa del canal de la Dreta i de la Central Hidroelèctrica de Xerta, progressen els treballs per a habilitar una rampa de peixos de 236 metres, una amplada útil de 8 metres, un pendent de 2,7% i una profunditat d’aigua d’uns 80 centímetres, precisament perquè l’esturió no tinga reserves a remuntar-la: La rampa, argumentaven Pujol i Ordeix, és un element de connectivitat ecològica que ha d’afavorir també altres espècies migradores, com l’anguila o la llamprea; estimular la recuperació d’una espècie tan local com la saboga o facilitar que els barbs o els llissals es moguen igualment amunt i avall de l’assut. “La rampa acaba sent com un canal [amb uns 7m3/s de cabal] amb poca pendent que permet que els peixos puguen nedar pujant-la, i això vol dir que augmentarem entre 10 i 20 vegades les zones de reproducció de tots estos peixos”, explicava Ordeix.
El projecte concret de la rampa -primer havia de ser un ascensor- va arrancar fa nou anys i ha hagut de passar per una tramitació feixuga i carregada d’entrebancs i reformulacions, en gran mesura per l’oposició o les reticències dels usuaris de l’assut, no només la hidroelèctrica sinó també les comunitats de regants.
Ara, però, els primers peixos ja habiten al riu i la rampa serà un fet abans que s’acabe el primer trimestre del 2024, tot i que això dependrà de les condicions i el cabal del riu.
El MigratoEbre també ha encetat una campanya per a sensibilitzar pescadors i ciutadania en general perquè, en el cas que atrapen un exemplar d’esturió, a més a més de retornar-lo al riu si està viu, apunten el número de codi inclòs en un espagueti que els peixos duen enganxat al llom i el faciliten al 112. Si l’exemplar està mort, cal posar-se en contacte amb els agents rurals.
