HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLligallos, arrambadors, carrerades i quadrilles

Lligallos, arrambadors, carrerades i quadrilles

Als lectors els cridarà l’atenció aquests topònims gairebé desapareguts de la lingüística popular. Formaven part del vocabulari ordinari de la nostra gent del camp fa només uns dos-cents anys, com pagesos, ramaders o caçadors. I és bo rememorar-los perquè en quedi constància històrica. L’any 1976 publicava el llibre Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal, on en el seu apartat ja explicava els topònims de pastors que se’n recordaven i m’ho havien retransmès verbalment. Escric aquest article per constatar-ne el significat ja que a les comarques del Montsià i Baix Ebre, encara resta el nom de lligallo, visible en un indicador geogràfic quan es circula per la carretera entre Amposta i Tortosa. Avui, la gent ja no coneix el seu significat i inclús els diccionaris de la llengua catalana, cadascun en dona versions diferents.

A la majoria dels diccionaris el defineix com una comunitat ramadera encarregada de recollir els animals esgarriats. O també se’n diu que és un camí ramader. A Gandesa i a Batea, documents dels segles XVI, XVII i XVIII, apareix escrit com a lligalló. L’erudit historiador Josep Alanyà, arxiver del Bisbat de Tortosa i canonge, explica els documents antics on va trobar aquests topònims al seu llibre, Batea i el seu terme municipal, publicat l’any 1994, i ho deixa escrit amb autoritat. Comenta que la Bassa del Mosquit era el lligalló de Batea on hi acudien els ramats per abeurar i en desaparèixer l’organització empresarial durant el segle XIX, la bassa passà a ser propietat de l’Ajuntament. I continua que tant el lligalló com les carrerades que hi feien cap estaven reglamentades administrativament per Les Ordinacions del Lligalló de Batea, contingudes al Llibre del Pastoret que es guarda a l’Arxiu Municipal de Tortosa i l’any 1750 ja s’atenia l’administració als costums dels temps andalusins sobre els pasturatges.

Al meu llibre de Gandesa, els vells pastors que m’informaren verbalment, fills de nissagues ramaderes de segles enrere, m’explicaren que els ramats tenien preferència de pas pels camins ramaders, coneguts per carrerades, que tenien entre 28 i 32 vares d’amplada i quedaven empalmats lateralment per les quadrilles, que tenien entre 12 i 15 vares. I totes les carrerades, com a camins principals feien cap al lligalló, que a Gandesa estava situat al Coll de la Font. Allí s’hi reunien per comerciar amb els compradors, per netejar les basses on abeuraven els ramats, posaven preu i pes a la venda de la carn que fiscalitzava el mostassaf exercint de policia municipal, recollien les bèsties esgarriades i solucionaven els problemes administratius i les relacions amb els regidors de les respectives Universitats que era el nom que donaven al que avui coneixem per Ca la Vila o per Ajuntaments. A Gandesa trobo en altres documents extrets de l’Arxiu Parroquial que en moments de revifada comercial del mercat de la carn, durant el segle XX, coincidint amb la Primera Guerra Mundial, els pastors comerciaven a la Font Vella, situada al costat de la Ciutat.

També els pastors feien servir altres noms com els arrambadors que eren zones de descans a les hores fortes de sol, on tenien aigua per abeurar les bèsties, on menjaven i reposaven. Molts d’aquests llocs eren grans coves o balmes on podien coincidir en ser l’habitacle nocturn del ramat, fermats fins el dia següent.

Cal tenir present que la ramaderia tenia una gran importància per l’economia dels pobles rurals. A qualsevol municipi pasturaven molts ramats i bona part de la seva economia estava basada en aquest sector. I els propietaris agrícoles importants tenien el seu ramat propi, que era pasturat per un rabadar i se’l tancava a una pleta. Termes municipals com el de Batea podien tenir uns 50 ramats i 20.000 caps aproximadament. En l’actualitat els ramats han quedat molt reduïts i en una comarca com la Terra Alta que fa cent anys pasturaven un centenar de pastors, ara en queden 10 o 12. Vet aquí com s’han perdut els noms i la importància econòmica que van tenir durant molts segles el món del pasturatge.

Anton Monner
Anton Monner
Cronista de Gandesa
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies