HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catL’origen de les espècies (capítol primer)

L’origen de les espècies (capítol primer)

No em cansaré d’insistir en la poca memòria d’alguns. Em sembla que jo, com molts altres, anem en direcció contrària a la majoria. És clar que els equivocats no som nosaltres, si no, escolteu:

El militar colpista Franco, acompanyat per altres pertorbats, van tombar la República democràtica espanyola a cop de bombes i fusells i ajudats per dos bojos més, Hitler i Mussolini. Sort que aquests, com la majoria de tirans, van tenir una mort com es mereixien. Nosaltres no. El Franco i la Polo després de robar el que van voler, van deixar una fortuna a la filla i als nets. I aquí no passa res.

Segons alguna història no contrastada, diuen que López Rodó, un català feixista li va dir a Franco: Excelencia deberia pensar en su sucesor (en castellà, és clar). ¿Tan mal me ve usted, don Laureano?, li va contestar al català. A pesar de tirà era un astut gallec i se la va pensar després de molts dies capficat, sempre amb l’assessorament de la Polo i després de resar un parell de rosaris, acompanyats del braç incorrupte de
Santa.

Un cop va prendre la decisió va convocar els pallassos de les Corts i els va dir que en Joan Carles seria el seu successor a títol de rei i com a cap d’estat i de les forces armades. Ja veieu quanta feina va fer en un dia. No hi ha res com ser dictador!!

De aquellos polvos estos lodos diuen els castellans. Al morir Franco, els seus turiferaris que estaven agafats al taüt al Valle de los Caidos, es van espantar i van nomenar Adolfo Suárez (ministre del Moviment i camisa blava fins que la hi van fer posar blanca) com a substitut del carnicerito de Málaga, Carlos Arias (el ploraner) i fiscal assassí d’aquella ciutat en acabar la guerra civil.

A corre cuita van elaborar una Constitució que ens seria venuda com a molt progressista. Per a mostra un botó de com era de moderna. Lo més gros és que la Justícia s’administra en nom del rei (No en nom del poble com a Europa); el rei és inviolable en l’exercici de les seves funcions (ara diuen els tribunals que és sempre inviolable ni que robi ni que assassini). Dels drets constitucionals a una vivenda digna o un treball ningú en parla. Dels comptes de la monarquia no es pot preguntar al Parlament i el més greu és que el PSOE es posi al costat de Vox i el PP perquè el Parlament no investigui. Conclusió, continuen sent unes Corts de pallassos. Bo, salvem alguns que tenen dignitat però als quals la xusma periodística tracta som a fora del sistema.

I ara l’hereva al tro anirà a estudiar a Suïssa. Això és lògic, ja sabrà el camí per portar els diners de les comissions com el seu iaio.
Jo tampoc vull ser d’aquest sistema.

Però els mes rucs són els que afirmen que una República és igual que una monarquia. Tenen raó. La diferència, que no es baladí, simplement és que a la República voten cada sis anys, només cal veure el cas de Trump i també poden anar a la presó (exemple Nicolás Zarkozy  o Valérie Giscard d’Estaing). El reis espanyols (pare, mare, fill i nora) són inviolables.

Per cert, aquesta paraula és molt lletja, violar està molt castigat pel Codi penal.
Tampoc vull aquesta democràcia mutilada i elaborada per personatges com Fraga Iribarne, Herrero de Miñón, Ruis Gallardon (pare), Solís Ruiz i tutti quanti.

Jordi Casanova Giner
Jordi Casanova Giner
advocat i escriptor aficionat
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 7 =

Últimes notícies