La Unitat de Medicina de l’Esport (UME) és a l’última planta de la Clínica Terres de l’Ebre (CTE), a Tortosa. També acostuma a ser l’última porta on truquen pacients i metges d’altres especialitats quan no tenen un diagnòstic clar. Malalts amb l’orientació de diferents problemes cardiorespiratoris, de l’aparell locomotor, càncers, o que han tingut llargues estades hospitalàries, troben en la medicina de l’esport una nova possibilitat per recuperar-se de la seua afecció.
La medicina de l’esport va arrencar al nostre país amb les olimpíades de Barcelona 92, davant la necessitat de tractar d’una manera integral els esportistes d’elit. A les Terres de l’Ebre hi ha dos Unitats Hospitalàries de Medicina de l’Esport. La de la Clínica Terres de l’Ebre té una trajectòria de 22 anys, és referent al territori i disposa d’un equip de tres facultatius, coordinats pel doctor Joaquim Guasch.
Guasch explica quina és la missió de la seua unitat mèdica: “vetllem per millorar de forma saludable el rendiment d’esportistes en la seua disciplina; ajudem a optimitzar i recuperar les capacitats funcionals d’aquelles persones que les han perdut, per qualsevol raó; i, finalment, guiem i prescrivim exercici físic a aquells pacients que presenten alguna malaltia”.
Posar nom a la malaltia
Malgrat que encara és una gran desconeguda, la medicina esportiva és a Catalunya on té la major implantació de tot l’Estat. Avui, ha dixat de ser una raresa i moltes especialitats mèdiques fan sovint interconsultes a unitats hospitalàries de medicina de l’esport, com la de la Clínica Terres de l’Ebre. “Hi ha patologies que toquen sostre amb l’abordatge des de l’enfocament de la resta d’especialitats, i és llavors quan la medicina de l’esport pot donar suport, amb una perspectiva diferent que permet millorar el pla de tractament”.
Ho sap bé Marga Hierro, mestra d’educació física, que fa uns anys va començar a notar símptomes de cansament cada vegada més aguts. “Jo sempre havia fet esport i, de cop i volta, em trobava que no podia amb les cames, l’esgotament era extrem, fins al punt de trobar-me completament inhabilitada”. Marga va visitar metges de família, internistes, cardiòlegs i altres especialistes fins que va provar amb la medicina esportiva. El Dr. Joaquim Guasch va ajudar a posar nom a la seua malatia: síndrome de fatiga crònica. “Marga s’havia quedat amb una nòmina energètica molt baixa i si volia comprar energia, el crèdit implicava fatiga”. La pacient va començar un tractament basat a dosificar la seva energia per anar recuperant forces progressivament. “No estic igual que abans, però poder saber el que tinc i seguir un patró de recuperació m’ha ajudat molt”, explica Marga Hierro.
Covid persistent
El cas és comparable al de les persones que patixen Covid persistent, una afecció invisible per a la major part de la societat però que és molt incapacitant. El sistema de cobertura de salut pública oferix diferents serveis per a estos pacients, però és fàcil que acaben tocant sostre, quedant molt reduïda la seua situació prèvia a la malaltia, afirma el Dr. Guasch. Els metges de l’esport estan acostumats a treballar amb esportistes de competició, que quan tenen algun problema de salut necessiten tornar a estar a l’elit al més prompte possible. “Ens ajudem de les eines de treball que apliquem als esportistes per millorar el seu rendiment, per fer front a la fatiga de diferent origen, com la que presenten els malalts amb covid persistent, fatiga crònica o després de llargues estades en repòs, com ingressos en UCI”.
Futura unitat de readaptació esportiva
De vegades, el pacient que arriba a la Unitat de Medicina de l’Esport de la Clínica Terres de l’Ebre presenta una condició física molt compromesa a causa de múltiples factors. És el cas de Marta Garcia, una pacient que va patir un llarg procés de diagnòstic d’un càncer. Aficionada a l’esport amateur, al cop psicològic d’aquell diagnòstic equívoc es va afegir una afecció invisible que li provocava molt de cansament. “Em van aconsellar no fer esport i això em va acabar d’enfonsar. Em vaig posar en un grup d’atletisme i d’aquí vaig contactar amb el metge Guasch”. El programa de recuperació posterior va aconseguir tornar-la a posar al lloc.
Joaquim Guasch assenyala que la Clínica Terres de l’Ebre disposa de tots els requisits per garantir la continuïtat en l’assistència de qualsevol lesió esportiva, des de l’atenció urgent fins a la intervenció quirúrgica, rehabilitació i orientació per tornar a fer esport.
Properament està previst integrar una Unitat de Readaptació Esportiva en un espai a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús. “D’esta manera, un esportista d’alt nivell té garantit a Terres de l’Ebre l’atenció, tractament i recuperació necessàries per tornar a la competició”.
El doctor Joaquim Guasch defensa que cal una major sensibilització de l’administració pública sobre la implementació i posada en valor de la medicina de l’esport.
 és a l’última planta de la Clínica Terres de l’Ebre (CTE), a Tortosa){kind=link}