Un ambient d’escassa dialèctica i prou complicitat, no se sap fins a quin punt de sinceritat; un ambient de reivindicació de la vocació i l’honor del servei públic, va marcar l’últim ple del mandat, el del comiat als regidors que per unes coses o per unes altres han decidit posar punt i final al seu cicle polític al consistori. Fins a 12 regidores i regidors dixen el plenari, que té 21 cadires. La majoria, del grup majoritari del PDeCAT, on només continuaran l’alcaldessa, Meritxell Roigé, i Domingo Tomàs.
La més veterana, Ana Algueró, ni tan sols es va atrevir a posar estrictament el punt i final atesa la seua experiència anterior: va ser regidora durant vuit anys durant el mandat de Vicent Beguer a l’alcaldia, el segle passat, i ara ho ha tornat a ser durant 12 anys. En total, 20 anys de regidora, sempre en àmbits relacionats amb “l’atenció a les persones”, segons va recordar. “És la segona vegada que faig este discurs [de comiat]”, va ironitzar. També va acreditar una llarga trajectòria Dolors Queralt, edil de Cultura durant l’últim i intens mandat cultural a Tortosa però que va explicar que fa 16 anys ja va començar a fer-se càrrec de les qüestions culturals a Jesús.
Dotze anys, coincidents amb l’era Bel, ha estat alcalde de Bítem Josep Cugat, o ha estat a l’equip de govern Emili Lehman, qui va verbalitzar l’opció de tornar a full time a la vida en família. Companys de grup i de plenari hi van apel·lar, també, recordant les vicissituds familiars viscudes durant l’etapa al consistori. Joaquim del Pino, Alfredo Ferrer… Alguns van parlar de “pas al costat”. Tots, de “satisfacció”. Per a algú va ser un doble comiat, personal i de partit: Xavier Dalmau dixa el càrrec després de vuit anys“amb tranquil·litat d’esperit”, però amb la pena de donar pas al buit històric del PP al ple de Tortosa. També va alertar del “descrèdit de la política” i del risc d’ascens dels extremismes “de dretes i d’esquerres”. Va ser un dels discursos més polítics. També ho va ser el de Cinta Galiana, ras i curt però convertit en un reclam de més consens: “Moltes mocions per a millorar la ciutat [presentades pel seu grup, Movem] l’equip de govern les ha votat en contra i això la gent no ho entén”. Però el que més càrrega política va tenir, fins al punt de retronar entre l’excepcional camaraderia, va ser el de l’exportaveu d’ERC Josep Felip Monclús: “Fa quatre anys vaig renunciar a ser alcalde [avalat per Movem i el PSC] i s’ha demostrat un encert, perquè alguns dels que em volien fer alcalde han format el bloc del 155”, va retreure.
Va ser un dels discursos més llargs, contraposat als de Marià Martínez i Cristina Girón, també d’ERC, o Cristina Bel, de Movem. Això sí, un missatge compartit per tothom va ser el de “sort i encerts” als qui es queden o entren de nou.
Este dissabte els dotze edils sortints seran història d’una política municipal tortosina que no s’atura; que manté essencialment el mapa polític però introduÏx moltes cares noves.
