Les Terres de l’Ebre han demanat en els darrers anys una industrialització que no acabava d’arribar, fins que les implantacions d’empreses com Freshly Cosmetics, Florette o Kronospan han obert la possibilitat d’un futur més pròsper que no passe només per l’agricultura i el turisme. Hi ha empreses que no oferixen tants llocs de treball com estes i no porten l’etiqueta dels aterratges empresarials més prometedors, però que no es poden descartar perquè fan una funció important. Dos exemples serien la planta de sansa de la Galera, per a la gestió del residu dels molins d’oli, o la planta de biogas del mateix municipi, una indústria crucial per a poder gestionar les dejeccions ramaderes i evitar les seues emissions contaminants o el seu impacte sobre les aigües subterrànies.
Dit això, el que no és tolerable és que estes indústries generen un impacte molt negatiu sobre la ciutadania, en este cas la del municipi de Santa Bàrbara, que rebien -i encara reben parcialment- les males olors generades pel procés de secat de la pasta d’olives o per la matèria primera que entra als digestors de la planta de biometà o el residu que en surt. Els veïns van haver de constituir-se en plataforma i convocar mobilitzacions perquè l’Administració i les empreses prenguessen mesures, com han sigut les estacions per a mesurar la qualitat de l’aire o plantes de desodorització amb filtres d’aigua. Afortunadament, la realitat ha canviat per a bé, però cal exigir un marc estable de requisits més exigents amb totes les instal·lacions industrials amb impacte.
