Històricament, Catalunya és pionera en el mutualisme, i la professió de xofer ha estat molt arrelada a Tortosa, ja que era coneguda com una de les ciutats comercials més importants de la península des dels seus orígens, amb moltes famílies que vivien d’este ofici.
El transport de mercaderies per carretera ja era molt habitual, les assegurances eren minses i l’estat de les carreteres podia provocar accidents. Si els conductors professionals no podien treballar no entraven diners a casa. Per això, l’any 1929, un grup de companys xofers va veure la importància de donar facilitats al seu ofici amb la fundació d’un dels primers organismes a tot l’Estat espanyol, per a protegir el professional de la carretera.
En un accident, es desplegaven “tots els serveis a la carretera amb advocats, procuradors i perits judicials, que defensaven el soci”, explica al Setmanari l’EBRE l’actual directora, Marga Giménez García, també advocada d’un gabinet jurídic: “Si fruit de l’accident tenien alguna lesió, podien continuar cobrant durant el temps en què estaven hospitalitzats. Si la persona moria, la família també cobrava un capital gràcies a les quotes de la gent associada, la unió feia la força”. Este pagament “encara està vigent en l’actual quota de soci, i depèn, entre altres paràmetres, del nombre d’associats i de l’antiguitat que tenen dins de l’associació”.
Els inicis de l’entitat no van ser oficials fins que, segons el fons documental del Montepio, el 10 d’abril de 1930 una primera comissió, encapçalada per Primitivo Grau Sabaté, Ramon Pons Sanz i José Moreso Tomàs, va presentar el primer reglament al governador civil de la província de Tarragona, la figura equivalent a l’actual delegat del Govern.
Això engegava el mecanisme que va fer possible el naixement formal d’El Humanitario. L’activitat va haver de parar quan va esclatar la Guerra Civil, del 1936 al 1939, i es va reactivar a posteriori. Amb l’arribada de la democràcia va passar a denominar-se Montepio de Conductores San Cristóbal de Tortosa i comarcas, entitat depenent de la Dirección General de Seguros d’àmbit estatal.
A poc a poc, amb l’auge del vehicle particular als anys 60 i 70, Montepio es va obrir hàbilment als conductors no professionals, prestant serveis en qualsevol accident de carretera, també atropellaments. “Les assegurances no ho cobrien tot, no existia la defensa jurídica, i Montepio sí que la incloïa”, explica la directora, i afegix que això va permetre a l’entitat créixer, entre els anys 60 i 80, i arribar a uns 9.000 socis i sòcies, més de la meitat de la totalitat, de 15.700 acumulats, que té en noranta-dos anys.
L’entitat aplegava gent de Tortosa i de la resta de la comarca, fins i tot de comarques veïnes, com gent de Beseit i Vall-de-roures, que encara en són socis. “De Tortosa, els més abundants, arriba a aglutinar gairebé el 25 % de la resta de mutualitats d’Espanya”, reconeix Giménez. La dècada del 1980 es va adscriure al Departament d’Economia de la Generalitat i va catalanitzar el nom.
L’últim canvi remarcable es va dur a terme quan una llei els equiparava a una companyia asseguradora de gran magnitud, i per això van passar a ser una associació, el 2017, inscrita al Registre d’Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, però conservant l’essència del primer dia de la seua constitució tot i modificar el nom a Montepio Terres de l’Ebre.
Més que assegurances
L’entitat sempre ha anat més enllà de ser una asseguradora. Durant molts anys s’han dedicat exclusivament a la defensa jurídica, amb un ganivet d’advocats a disposició de sòcies i socis les 24 hores per a qualsevol mena de temes familiars, laborals, etc.
Com ens recorda Antonio Viñas, president de l’entitat, “actualment tenim vora de 4.000 associats i associades i és una institució de caràcter social i cultural molt enfocada a la mobilitat: cotxes elèctrics amb subvencions al 100 %, demandes per la millora de les carreteres de les Terres de l’Ebre o en el cas de quan es volien dixar de fer exàmens de conducció a Tortosa. A més, durant la pandèmia han estat al costat de la gent, sobretot del barri de Ferreries, on tenen la seu actual, ajudant a demanar hora, gestionant els abonaments socials a les energètiques o assessorant quant als canvis de les restriccions sanitàries”.
També tenen convenis amb una clínica, ubicada a la mateixa seu, i amb molts comerços, que donen facilitats en tot el que poden. A més a més, com diu Viñas, “disposem d’una estació de servei al polígon de la Ravaleta, que va engegar-se per a consum de l’associat, però que es va acabar obrint a qualsevol usuari. Les festes del Montepio, que van començar sent un sopar de xofers han acabat sent una cita consolidada amb sopar, orquestra i festa jove”.
90(+2)è ANIVERSARI
Dos anys després del que voldrien, per la pandèmia, Montepio Terres de l’Ebre ha pogut celebrar el seu 90è aniversari amb un concert de la Banda Municipal de Música de Tortosa, amb el cantant Serafín Zubiri recordant cançons de Nino Bravo. A l’acte, celebrat el passat divendres, 26 d’agost, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa, es van entregar unes plaques commemoratives al soci més antic, Joaquín Domingo Caballé (que té el número de soci 372) i a la primera dona sòcia, Antonia Gascó Homedes (número 1245).
“Han estat molts mesos d’esforços que, tant al director de la Banda Municipal com a mi ens han aportat molt, personalment i professionalment”, declara la directora Marga Giménez, que afegix que “Serafín és una persona i un artista excepcional. Es tractava d’un concert i un acte molt complex, que havia d’unir una entitat social com el Montepio amb un valor molt important, com pot ser la Banda Municipal de Música de la ciutat”, un concert per a la gent associada al Montepio, però també per a tota la ciutadania, que “es mereixien aquest regal i també s’ho mereixia Tortosa, ciutat que la va veure nàixer. Desitgem que en set anys puguem celebrar els 100”, sentencia Giménez.
