El passat 7 d’octubre va morir a l’hospital d’Alcanyís Lídia Serrano Iranzo, filla de l’exguerriller antifranquista Francisco Serrano Iranzo, ‘El Rubio’, membre de l’Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA), de la qual va acabar desertant l’any 1950, acompanyat del mític guerriller ‘La Pastora’, abans de morir l’any 1954 en l’assalt a un xalet als Reguers.
Allà estava enterrat en l’oblit, en un racó del cementiri, quan el Govern d’Aragó va reclamar-ne informació a l’Ajuntament de Tortosa i una publicació d’este setmanari va reenfocar el punt on suposadament hi havia les restes de Serrano, natural de Pitarque però veí de Castellote, on va dixar la masia familiar per a incorporar-se a l’AGLA l’any 1946, després de ser assetjat per la Guàrdia Civil.
La informació sobre la tomba silenciada de Serrano es va publicar al setmanari l’ebre el juny del 2018, gràcies al testimoni del reguerenc Adrian Grau, i el novembre del 2020, en plena pandèmia, el Memorial Democràtic de la Generalitat va obrir fossa als Reguers.
El març del 2021 es va confirmar que l’ADN de les restes trobades coincidia amb el de Lídia, que va recuperar les restes del seu pare i les va posar en un nínxol al cementiri de Castellote, el mateix nínxol on ara ja descansa ella.
“Quan tornen les restes del meu pare, ja em puc morir tranquil·la”, afirmava l’estiu del 2018 en una entrevista amb este periòdic, una frase que ha resultat premonitòria.
Lídia, que tenia 85 anys, va ser diagnosticada d’un càncer i va morir sense ni temps de ser intervinguda, segons la seua família.
