TERRES DE L’EBRE // Durant el temps que Amparo Treig, la psicòloga de la residència de Capellades, va estar de baixa amb coronavirus, seguia des de casa l’evolució macabra de la irrupció del virus al geriàtric on treballa. “Ara ha marxat aquell, ara aquell altre, i a un altre l’han posat en cures pal·liatives…i vaig començar a pensar tant en les víctimes com en les famílies, en el fet que no podien fer l’acompanyament ni el dol:ni veien a qui es moria ni se sentien acompanyades per ningú perquè havien d’estar a casa, i se’m va ocórrer la idea d’impulsar un llibre de condol en línia”, relata Treig.
Així, amb la col·laboració d’un informàtic, un especialista en protecció de dades, una terapeuta experta en dol, una empresa de vídeo i fotografia i una correctora, sorgix reCORdaris, “un espai creat per a compartir records i homenatjar aquells éssers estimats que ens han dixat recentment. També vol ser, en estos moments de distanciament físic forçat, un punt de retrobament entre els familiars i els amics de les persones que han traspassat. Esta distància física no ha d’implicar de cap manera distanciament social ni emocional”, reivindica la portada del lloc web, on s’explica que el verb llatí recordaris està compost pel sufix re (que significa “de nou“) i i el substantiu cordio o cardio (que significa “cor“). “Recordar és molt més que tenir algú present a la memòria, significa tornar a portar-lo al cor”, aprofundix l’Amparo.
A reCORdaris cada família pot obrir un espai del record i penjar textos, fotografies, enllaços a vídeos de la persona estimada que ha mort per tal de retre-li homenatge, i pot rebre comentaris de gent que també vol alimentar el record d’aquella persona o fer arribar el seu condol als familiars. La psicòloga de Benifallet reflexiona que “la mort i els dols encara són incòmodes. En esta època encara s’ha vist més, fins a convertir-se en un problema, perquè la persona desapareix literalment i es preveuen dols complicats”, alerta Treig en relació amb les restriccions que hi ha hagut i que encara hi ha a l’acomiadament dels difunts, a les vetlles i les cerimònies d’enterrament. “Hi ha gent a qui s’emporten a un hospital i no torna”, constata. En tot cas, la plataforma no està limitada a les víctimes de la Covid-19. És un espai obert d’homenatge per a qui vulga completar un dol: “El meu pare va morir fa dos anys i la meua idea és dedicar-li un espai”, explica Treig mateix. L’eina es va presentar recentment en societat i algunes institucions com l’Ajuntament d’Igualada ja han contactat amb els impulsors per a oferir-la a les famílies des de l’àrea de Serveis Socials del consistori del municipi que va ser epicentre de la pandèmia a Catalunya.
L’Amparo també reivindica la seua iniciativa com una manera de posar les persones al centre. “Vas sentint xifres de morts, però darrere de cada dada i de cada mort hi ha unes persones”, subratlla.
Notícies relacionades:
Les residències: la contenció a l’Ebre enmig d’un drama de país
Les emocions darrere d’una finestra
