TERRES DE L’EBRE // Les Terres de l’Ebre acullen 17 parcs eòlics i 332 aerogeneradors. És la demarcació amb més aerogeneradors de tota Catalunya (prop del 40%) i també amb més potència instal·lada (511,94 MW) i els 22 nous projectes presentats a la ponència territorial que pilota el desplegament del decret de renovables aprovat a finals del 2019 reobren el debat eòlic especialment a la Terra Alta, que és la comarca que acumula més parcs, fins a 9, i més veus en contra. Tot i això, la comarca amb més aerogeneradors de Catalunya i l’Ebre, però, és el Baix Ebre. Un total de 159 aparells que es distribuïxen en sis parcs eòlics, tres a Tortosa i tres més al Perelló. Tot i això, la massificació i l’efecte paisatgístic és molt diferent. “La veritat és que no són un problema.Tenen impacte paisatgístic en algunes carreteres però no hi ha cap moviment en contra, hi són de fa anys i els veïns els veuen amb naturalitat”, assegura l’alcaldessa del Perelló, Maria Cinta Llaó. Tot just fa un any -el 10 de juny del 2019- es va originar un incendi al Perelló que va acabar calcinant 230 hectàrees. “Els camins i les pistes forestals que es van construir pels parcs van anar bé per a frenar-lo.Hem de ser sincers, i no volem entrar en debats que no tenim ara per ara, però si no hi haguéssen sigut, l’afectació hauria pogut ser major”, reconeix.
Sense contrapartides
El doctor en Geografia per la URV i activista, Sergi Saladié, ha signat diversos estudis sobre la implantació eòlica al sud de Catalunya. En el seu treball Impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals, manté que els ajuntaments no solen ingressar més d’un 2 o un 4% dels beneficis que genera el parc. “Són d’inversors forans, que s’aproven des de fora i que els beneficis se’ls enduen també a fora”, assegura Saladié. La majoria dels parcs es van construir durant la primera dècada dels 2000. “Les empreses prometien contraprestacions i aportacions importants als pressupostos municipals. Ara, després de 10 anys ja s’ha vist que no complixen i per això els ajuntaments ja no els veuen amb bons ulls”, defensa. En altres països del nord d’Euro-pa, s’ha optat perquè els municipis on es construïxen els parcs tinguen un percentatge important de la seua propietat, ja siga a través d’entitats o d’administracions, i també dels seus beneficis. “És una manera d’assegurar que part dels diners que generen es queda a casa. L’empres aposa una inversió, però el territori posa el paisatge i els terrenys”, sentencia.
