La ramaderia i l’agricultura no han cessat l’activitat durant el confinament, i es troben amb el repte de com posar en contacte productors i consumidors. No només això, sinó que, tal com explica Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, la pandèmia situa la importància del sector agrari com el que és: “un servei bàsic, essencial, estratègic per a tot país que vulga assegurar el benestar social en un futur”. En una situació tan excepcional com la que estem vivint, Catalunya aspira a tenir més sobirania alimentària i ser tan autosuficient com siga possible.
Tot i que en un primer moment els ajuntaments havien prohibit els mercats d’aliments a l’aire lliure d’aforament inferior a 1.000 persones, la majoria han rectificat i o bé han tornat a posar-los en marxa, tal com funcionaven abans del confinament o bé han buscat alternatives similars. Batea i Móra la Nova ja han recuperat els seus mercats, així com la ciutat de Barcelona i molts d’altres municipis d’arreu de Catalunya.
Unió de Pagesos recorda que impedir estos mercats contradiu la resolució del Departament de Salut, el Reial decret d’estat d’alarma i el Reial decret que regula la venda directa de productes peribles, a més de perjudicar la pagesia i la ciutadania pel fet que entorpix l’accés als aliments. No obstant això, encara són diversos els municipis ebrencs on no és permès fer mercats d’aliments a l’aire lliure: Deltebre, Perelló, la Sénia, Horta de Sant Joan, Bot, Caseres i Vilalba.
En este marc i per a facilitar la comercialització i la compra d’aliments de proximitat,s’ha posat en marxa la iniciativa Pagesia a Casa. A través de l’enllaç pagesiaacasa.cat, els consumidors disposen d’uns 250 productors per a fer les comandes, i tenen a disposició uns 90 productes d’alimentació, segons la temporada, dividits en els apartats de fruita, verdura, carn i d’altres. Gràcies a iniciatives com esta, un dels afectes col·laterals de la Covid-19 ha estat l’augment de la venda directa de productes del territori. La Sort i l’Hort del Bisbe són dos dels comerços de Tortosa que venen els seus productes ecològics directament al client final. Rosa Caballol, propietària de l’Hort del Bisbe, exposa els avantatges d’este tipus de venda en declaracions al Canal Terres de l’Ebre. “Ningú els ha manipulat, surten de l’hort, es netegen i te’ls emportes a casa. Esta resposta naix de la necessitat de no haver d’anar al supermercat a comprar i evitar tot el que t’exposes”.
El màxim exponent d’esta situació el trobem en el cas d’una família pagesa de Prades, que va vendre 3.000 quilos de patates en qüestió d’hores. A principis de la setmana passada, la família Dalmau va difondre a través de les xarxes una oferta per a comprar patates a 0,50 euros el quilo, amb entrega a domicili inclosa, sota comanda mínima de 20 quilos. Van llançar l’anunci havent dinat i a la nit ja tenien totes les patates venudes. Era una producció acumulada en un magatzem que corria el risc de fer-se malbé amb el temps. La família diu que, arran la crisi del coronavirus, ha obert una porta que mai havia explorat. Vist l’èxit, es plantegen repetir-ho a l’octubre, amb la collita de patata nova.
Davant d’esta situació inèdita, és inevitable preguntar-nos com afectarà en el futur del sector. Podrien canviar els hàbits de consum de la població? L’agricultura de proximitat serà més valorada pel consumidor?
Josep Carles Vicente, membre de la Comissió Permanent Nacional
d’Unió de Pagesos, explica en declaracions al setmanari l’ebre que fa temps que s’està treballant en línies de treball de vendes més directes, amb menys intermediaris, però fins ara els pagesos estaven molt organitzats per fer mercats a l’aire lliure. Vicente considera que el nou canal de venda directa podria provocar un canvi i sumar-se com una línia més a part de les ja tradicionals: els supermercats, les botigues i els mercats. No obstant això, la venda directa a domicili no dixa de ser un sobreesforç per al pagès, que ha de conrear, collir i vendre el producte. “Ara s’està fent, però cal tenir en compte que el pagès ha perdut alguns dels canals de venda habituals, com pot ser la restauració. Però si ho organitzem i ho fem fàcil i sostenible, pot incorporar-se com un canal de venda més i popularitzar-se”.
L’agricultura resistix davant la Covid-19 i és el sector que menys ocupació destruïx el març. Vicente s’atrevix a dir que esta situació molt possiblement es mantindrà durant l’abril. “No hem parat de produir”, apunta. Tanmateix, remarca que tot i les bones dades a escala general, cal centrar la mirada en sectors específics que han estat severament castigats, com l’oví, el cabrum i el boví de carn, pels efectes pel tancament d’establiments com hotels i restaurants, la disminució del consum familiar i les dificultats per a l’exportació. “És evident que la crisi no afecta igual a tothom i s’han de pensar mesures específiques per a cada sector”, exposa Vicente.
El mercat no està en les condicions normals: els hàbits de consum han canviat i caldrà veure les reaccions i els impactes que tenen estes alteracions. Així, per exemple, Vicente explica que hi ha estocs de patata que no poden ser venuts, no només a Espanya, sinó també a altres països com a Bèlgica, gran productor d’este tubercle. “Una hipòtesi que pot explicar este fet és el tancament de menjadors escolars, però no ho sabem del cert. Caldrà que ho analitzem per a veure què ha passat i poder actuar en conseqüència”, conclou.
El Consell Comarcal de la Terra Alta ha activat des de la setmana passada una borsa de treball “exclusiva” per al sector agrícola i ramader de la comarca, que funciona en paral·lel a la genèrica. Els sectors de la pagesia i la ramaderia s’havien mostrat preocupats per la falta de personal per a poder executar les activitats agrícoles per a les quals es contractaven temporers de fora i que es poden suplir, amb esta eina, amb persones a l’atur per la crisi de la Covid-19.
De fet, ja a finals de març, Unió de Pagesos feia una crida per a ampliar a altres col·lectius la possibilitat de treballar en la propera campanya agrària. “Ha de ser una contractació més de proximitat que mai per un tema sanitari”, explica Vicente. Però tot i esta preferència, advertix que esta no es podrà complir en tots els casos. “Ja hem començat a gestionar el tema dels albergs i del transport dels temporers”, indica. En este sentit, caldrà prendre mesures excepcionals per a garantir les mesures de seguretat dels jornalers
