El programa El Foraster de TV3 emès recentment ha significat un salt, en donar visibilitat externa al poble de Paüls. Normalment el programa que fa Quim Masferrer té gràcia a tot arreu. Aquest presentador empatitza amb la gent de cada poble on va. És imaginatiu, amb bons reflexos. El cas de Paüls crec que va tenir un plus especial, un dels més aconseguits. Graciós, molta simpatia i ressaltar una singularitat.
Els de la zona coneixíem la profunda implantació de la música entre els habitants d’aquest petit poble a cavall de la serra de Caro. Haig de reconèixer, però, que jo no sabia que arribava a haver-hi músics a cada casa. Un potent element diferencial d’aquesta població.
Reconegut i aplaudit el mèrit dels paülsencs, emergeix una pregunta: com és que un poble que té aquesta peculiaritat no ho ha explotat com a atractiu turístic, com a mitjà per a aconseguir visitants? Potser no hi ha cap poble a Catalunya, i segurament a Espanya, amb tants de músics amb relació al nombre d’habitants.
Entenc que els mateixos veïns i l’Ajuntament, en primer lloc, però també el consell comarcal del Baix Ebre, la Diputació de Tarragona, les mateixes conselleries de la Generalitat reposables de Cultura i Turisme, ho han d’avaluar i veure com treure’n rendiment per al desenvolupament del poble, per a frenar la reculada de població, per a crear uns quants llocs de treball.
Del protagonisme de Paüls aportat per la televisió ha destacat aquest ingredient musical, precisament per l’especificitat i la implicació de gairebé totes i cadascuna de les famílies, però el poble té molt més. L’any 1993 vaig publicar, dins de la col·lecció de comarques de Catalunya, la guia del Baix Ebre. Aleshores, fa gairebé 30 anys, deia: “Paüls és un poble molt pintoresc, però segueix pràcticament inexplorat pel turisme, més enllà d’esporàdiques visites a l’atractiu indret de Sant Roc”.
En la meva opinió, Paüls és un dels pobles més bonics de les Terres de l’Ebre. Reprodueixo un altre paràgraf d’aquella guia del Baix Ebre, ara ja força antiga per les tres dècades passades: “L’esglaonament dona singularitat a les cases de Paüls: gairebé totes tenen dues portes d’entrada, però situades a pisos diferents. Per la de dalt s’accedeix al primer o segon pis, mentre per la inferior acostuma a entrar-se a la quadra, ara reconvertida en part de la llar en quedar reduïts al mínim els rucs”.
Un poble, amb tortuosos, estrets i irregulars carrers, que arriben fins al capdamunt del turó, on hi ha l’església de la Nativitat, d’un gòtic primerenc, un municipi on hi ha 102 fonts naturals, un lloc tan bonic i agrest com la punta de l’Espina (1.182 metres), un indret de trobada tant atractiu per a reunir-se i fer pícnics com Sant Roc, amb els seus setze brolladors d’aigua i les taules i seients de pedra enmig d’un bosc maco i a la vora de l’ermita, etc.
Paüls té tantes coses, que es mereix molts de visitants. Cal, però, moure’s per a aconseguir-los. Comença per posar en valor allò que es té i difondre-ho.
