Els pescadors de Tarragona i l’Ebre estan preocupants per com els afecten les polítiques pesqueres europees, que durant els últims anys cada cop són més restrictives davant la crisi que n’experimenta el sector.
Les xifres són demolidores sobretot al Mediterrani, un mar petit, molt venut i contaminat: 35 dels 40 caladors més grans d’Europa estan sobreexplotats i no es regeneren a prou velocitat. És per això que cada any s’avança la data en què Europa ha consumit l’equivalent de la totalitat dels seus recursos pesquers anuals. L’any 2019 este dia va arribar el 9 de juliol. La situació explica per què cada cop és més estrany trobar peix europeu a les peixateries i als supermercats, i és que actualment tan sols representa un 40% del que hi ha al mercat.
En este context, la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona va reunir-se fa dos setmanes amb la secretària general de Pesca de l’Estat, Alicia Villauriz, per a traslladar-li les inquietuds del sector amb relació al Pla multianual de demersals -les espècies que viuen al fons del mar- del Mediterrani occidental a l’Estat. Els pescadors catalans consideren que les mesures tècniques de conservació comporten una “reducció molt dràstica” i no tenen en compte la peculiaritat del territori. En este sentit, tenen l’esperança que s’hi produïsquen “rectificacions”.
Entre altres punts, el Pla implica una reducció pesquera de la modalitat d’arrossegament a Catalunya, que pot arribar fins als 100 dies de pesca (depenent del port i del tipus de peix), és a dir, el 38% de les jornades anuals. Al port de la Ràpita, enguany, tenen 20 dies menys de pesca en relació a quan no hi havia restriccions de jornada. De fet, el pla plurianual europeu, la MAP 2020-2025, imposa l’objectiu d’arribar a una reducció del 40% de les captures pel 2025. Esta situació posa en perill la viabilitat econòmica de les 218 embarcacions d’arrossegament de la flota pesquera catalana, una setantena en el cas de Tarragona i l’Ebre.
Segons dades de la Confraria Verge del Carme de la Ràpita, la captura de peix ha disminuït de forma notable en els últims anys, en un 44,36% des de l’any 2000. Així mateix, també s’ha produït una disminució progressiva del nombre d’embarcacions i dels tripulants i, conseqüentment, un augment del preu del peix. Cal tenir en compte que, a partir del 2014, la política pesquera europea va establir que els nous plans plurianuals han d’incloure un objectiu de rendiment màxim sostenible i un termini per a assolir-lo.
El sector pesquer, al límit Fa anys que els pescadors denuncien les mesures restrictives que s’imposen des de la Unió Europea amb el consentiment de l’Estat i que “impliquen la fi del sector”, en paraules del president de la Confraria de Tarragona, Esteve Ortiz. Per la seua banda, Eusebio Rosales, patró major de la Confraria Verge del Carme de la Ràpita i president de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, se suma a esta reivindicació: “No hi ha cap empresa al món a la qual es prohibeixi anar a treballar, només a nosaltres”.
A més, els pescadors consideren que esta distribució dels dies de pesca penalitza la flota catalana, que des de fa tres dècades ja ha efectuat una reducció voluntària de la seua activitat amb la implementació de parades biològiques (vedes), subvencionades amb fons europeus. “Les províncies de Tarragona i Castelló som els únics ports del Mediterrani que fem dos mesos de veda amb l’objectiu de preservar els recursos marítims. La resta de Catalunya fa un mes de veda i altres regions d’Espanya, com a Andalusia, no fan veda”, explica. En canvi, però, això no s’ha tingut en compte en este còmput i els pescadors ja no veuen viable sortir a pescar menys dies.
En esta línia, el sector pesquer demana que les mesures per a protegir el peix no limiten més els dies de pesca, sinó que “es prenguen per una altra banda”. Així, veuen amb bons ulls l’establiment de tancats vedats, on no es puga pescar durant un període de temps amb l’objectiu d’afavorir el repoblament d’espècies.
Esta mesura, permetria evitar la reducció de jornades. De moment, a la Punta de la Banya ja hi ha un tancat triangular i hi ha un projecte d’ordre que concep la instal·lació de dos tancats més a la Ràpita.
Els pescadors denuncien que l’aplicació desigual de la reducció de dies de pesca està generant un gran impacte als ports catalans i posa en perill el manteniment de les empreses pesqueres, els llocs de treball de la marineria i el funcionament i subministrament del canal comercial de peix fresc.
Esta visió també és compartida pel Govern català, que en la mateixa trobada amb la secretària general de Pesca de l’Estat, va posar de manifest la necessitat de corregir la normativa per a impedir el tancament de les empreses pesqueres, tenint en compte que la situació estructural del sector està al límit. Així mateix, la Generalitat reclama a l’Administració central una aplicació lineal dels esforços de reducció a tota la flota espanyola i la implementació de les mesures de compensació socioeconòmica previstes en el Reglament.
Ajudes econòmiques
Per a intentar apaivagar esta crisi, el sector pesquer i aqüícola català rebrà 75 milions d’euros procedents de fons europeus i de la Generalitat en el període 2021-2027. El pla financer provisional destinarà el 51% a fomentar la pesca sostenible i la recuperació i conservació dels recursos biològics aquàtics; el 26%, a permetre una Economia Blava sostenible a les zones costaneres, insulars i interiors, i a fomentar el desenvolupament de les comunitats pesqueres i aqüícoles mitjançant la implementació de Grups d’Acció Local de Pesca a tot el litoral pesquer; el 22%, a fomentar les activitats sostenibles d’aqüicultura i a la transformació i comercialització de productes de la pesca i l’aqüicultura, i l’1%, a reforçar la governança internacional dels oceans i permetre que els mars i oceans siguen segurs, protegits i nets i siguen gestionats de manera sostenible.
